Browsing: Opinió

L’apoderament vers la salut requereix unes condicions contextuals imprescindibles perquè pugui ser una realitat amb èxit

Les mesures proposades són continuistes, no hi cap proposta innovadora. Ans al contrari, insisteixen en la concepció economicista i neoliberal que mercantilitza la salut i en fa un sector de negoci.

Aquests últims mesos han sigut complicats per a tothom. La crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19 està provocant una «fatiga pandèmica» a tota la població i està agreujant tota mena de situacions que de per si ja eren difícils. És el cas de les persones en situació de Sensellarisme. I més de les dones

Cal canviar radicalment la situació de sotmetiment intel·lectual i, sense caure en actituds d’oposició absurda a les mesures raonades i raonables, ser capaços d’alliberar les nostres ments de la dinàmica servil en què estem immersos, començar a aixecar la mirada i demanar l’impossible

Amb la construcció de nous hospitals és molt clar quin és el model, la inèrcia i els interessos de l’administració sanitària a Catalunya: prioritzar els tractaments a l’hospital oblidant un cop més l’Atenció Primària, que vol dir als seus professionals desesperats per les seves condicions de treball i a la ciutadania per les males condicions d’atenció

Quan va començar la pandèmia i estàvem confinats, vam prendre consciència de la importància dels nostres sanitaris, que la tasca que duia a terme la Sanitat pública no l’havíem reconegut prou

Cal recordar que el Sistema Sanitari Públic estava ja en una crisi profunda abans de la pandèmia. Ara no el volem «enfortir», el volem transformar radicalment, millorar-lo per la salut de les persones.

L’Atenció Primària i Comunitària s’està enfonsant, necessita mesures amb urgència. Cal atendre urgentment aquestes millores radicals i fer un pla pactat amb tots els agents socials i professionals que ha d’incloure les mesures més immediates possibles per no perdre’n més en el camí

Quan aplaudíem als balcons als nostres professionals sanitaris i es feia evident que hi ha un immens consens social per reforçar el nostre sistema sanitari, estàvem prenent consciència com a societat de moltes coses que s’havien fet malament. Ara, cal comprometre’s a convertir aquells aplaudiments en drets.

Cal un pla d’acció conjunt de tots els sectors professionals que conformen l’atenció primària (infermeria, medicina, administració, auxiliars, treball social) i de les forces sindicals, socials i polítiques per aconseguir millores urgents i realitzables a curt termini que han d’anar dirigides a que el sistema faci un gir resolut cap a l’atenció primària