Com passa amb la casa on vius, els  problemes de la sanitat afecten a la majoria dels ciutadans, els quals, amb més o menys capacitat per resistir agressions i adversitats, aspiren a un millor nivell de qualitat de vida, ja sigui en l’àmbit de l’habitatge o en la salut i l’atenció sanitària.

Tenir cura de l’habitabilitat i de la salubritat de les ciutats hauria d’esdevenir la primera prioritat dels governants municipals, responsabilitat que comporta una regulació efectiva dels drets constitucionals, més enllà dels pronunciaments retòrics.  

La idea que l’atenció primària actuï com a primera línia d’assistència, capaç de resoldre bona part de les necessitats i de coordinar àgilment l’atenció especialitzada en benefici dels pacients, no acaba de funcionar bé. Les aglomeracions als serveis d’urgències hospitalaris en són una mostra.

L’accessibilitat permanent als serveis d’urgència, hospitalaris o d’atenció primària i comunitària, juntament amb el seu progressiu deteriorament a les consultes ordinàries, espontànies o programades, exerceixen una poderosa atracció sobre una població que demanda una solució ràpida als seus problemes o malestars.

Convindria un nou disseny de l’organització i gestió dels recursos de l’APiC amb una perspectiva territorial més extensa que la de les àrees bàsiques de salut, però conservant un alt grau d’homogeneïtat i gaudint d’una millora en l’economia d’escala.

Si analitzem objectivament l’evolució dels serveis públics de sanitat o d’educació, no hi ha motius per a la satisfacció. Sense anar més lluny els resultats del darrer informe PISA, que certament han estat dolents per a tota Europa, segueixen essent pèssims per a nosaltres. I en el cas del sistema sanitari les dades disponibles són també dolentes, en termes absoluts i també si les comparem amb les altres autonomies espanyoles, destacant les d’accessibilitat.

Cal continuar amb l’anàlisi crítica del nostre sistema sanitari públic però sense perdre de vista que s’ha de fer des d’una perspectiva assertiva (no sempre negativa, com deia un entrenador de futbol del Barcelona) en la que sempre predominin les propostes de millora sobre les crítiques dels seus aspectes problemàtics.

Fora molt convenient que el sistema sanitari que vol generar el pacte fos bastit des de plantejaments conceptuals i estratègics més transversals, que visualitzin l’assistència sanitària com un element instrumental que contribueix a la millora del benestar i qualitat de vida personal i col·lectiva i, dintre d’aquest, al manteniment d’un nivell de salut satisfactori i suficient per gaudir d’una vida autònoma.

Cal exigir als nostres governants i líders polítics que guardin a la ciutadania i als professionals sanitaris el respecte que es mereixen i que, sense més dilació, posin negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de la Generalitat les disposicions executives necessàries per solucionar amb visió de curt, mig i llarg termini els greus problemes que pateix la nostra APiC.

«Els responsables polítics estan obligats a tenir una visió més global del sistema sanitari i dels seu problemes i han de prestar especial atenció als tipus de missatges que transmeten a la ciutadania»