El canvi climàtic és un dels majors reptes per a la humanitat. L’escalfament de la terra, els canvis extrems de temperatura, la desaparició de les glaceres, l’augment del nivell dels oceans, són mostres inequívoques dels seus efectes. No és conseqüència d’una desgràcia natural, sinó que és originat per l’activitat humana. La reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és una de les estratègies més importants per atenuar el canvi climàtic.
A nivell mundial, el CO2 (anhídrid carbònic) representa el 77% dels gasos d’efecte hivernacle, el CH4 (metà) el 14% i el NO2 (òxid nitrós) el 8%. Segons el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC) l’emissió d’aquests gasos ha augmentat un 70% entre 1970 i 2004. La producció d’electricitat i calefacció, transport, indústria i desforestació són les principals fonts de CO2. L’agricultura és la principal font de la producció de CH4 i de NO2. S’estima que el sector de l’agricultura, incloent-hi el canvi d’ús de la terra (desforestació) i activitats relacionades, com la fabricació de fertilitzants, representa un 30% del total de l’emissió de gasos, una contribució que encara que sembli sorprenent és més gran que l’originada per la indústria i major fins i tot que la del transport. La ramaderia, incloent-hi el transport i l’alimentació de bestiar, representa el 80% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que s’ocasionen en l’agricultura.
Cal preguntar-se com i per què la producció de bestiar és tan rellevant en l’emissió d’aquests gasos. Segons estimacions de la FAO, una part important (35%) s’origina en la desforestació de la terra, és a dir eliminació de boscos per dedicar terra a pasturatge de bestiar i producció de soja i altres cereals per a pinsos. Recordem la importància dels boscos en capturar i eliminar una part del CO2 que genera. Una altra part (30%) s’origina per la fermentació dels fems i per la fermentació entèrica (25%) dels animals remugants, que generen metà. L’ús de fertilitzants nitrogenats representaria un 3.4%.
Un aspecte molt rellevant és la importància relativa de l’emissió de gasos per la producció de diferents tipus de carns. Segons estudis de la FAO, la producció de bestiar boví genera 3 vegades més CO2 que la producció d’ovelles i porcs, i 30 vegades més que la producció de carn de pollastre. La formació entèrica de metà es genera gairebé exclusivament pel bestiar boví (incloent-hi vaques lleteres), mentre que el metà dels fems, prové en parts iguals del bestiar boví i de la producció de porcs. La ramaderia usa actualment un terç de la superfície de la terra, sobretot per pastura permanent de bestiar, incloent-hi un terç de terra cultivable dedicada a l’alimentació animal. La cria d’animals i la producció de carn ocupen aproximadament el 70% de les terres dedicades a l’agricultura, i consumeix un 35% de la producció mundial de grans, que es dediquen a l’alimentació animal. La FAO estima que la cria d’animals produeix entre un 6 i un 12% de l’emissió de gasos a Europa, i un 18% a escala mundial.
El consum de carn, com és d’imaginar, és més de 5 vegades superior en els països desenvolupats (224 g per persona i dia) que als països en desenvolupament (47 g per persona i dia). Però el més greu és que segons un recent informe de la FAO, s’estima que, en absència de polítiques de canvi, la producció mundial de carn, es duplicarà de 2001 a 2050, induïda principalment per la incorporació al mercat de consum de carn, de centenars de milions d’habitants de la Xina, Índia, Sud-àfrica i el Brasil. El consum de carn a la població Xina s’ha duplicat en l’última dècada. Xina era un exportador net de soja fins a l’any 1993, i des de llavors s’ha convertit en un dels principals importadors de soja (especialment del Brasil i l’Argentina) que s’utilitza per alimentar porcs i pollastres. És a dir, l’impacte sobre el canvi climàtic s’incrementarà notablement si no es fa res per posar-hi remei. Recordem que l’OMS recomana un consum mitjà de carns vermelles (vaca, porc i ovella) de 70 g per persona i dia, de manera que una de les estratègies per mitigar el canvi climàtic és reduir substancialment el consum en la població dels països desenvolupats i augmentar-la en els països en desenvolupament, aconseguint una alimentació sostenible i socialment més igualitària.
Però l’excés de consum de carn i productes d’origen animal, en països com Espanya, característica principal de la dieta de tipus occidental, no només té un enorme efecte negatiu ambiental, sinó a més un clar efecte perjudicial sobre la salut dels éssers humans. Hi ha una abundant evidència científica mostrant que comparat amb una dieta occidental, seguir un patró de dieta a base d’aliments d’origen vegetal (com la dieta mediterrània o vegetariana), comporta un menor risc d’obesitat, de diabetis tipus II, de malalties cardiovasculars, un menor risc d’alguns tipus de càncer (especialment de còlon i recte, probablement de mama en dones postmenopàusiques, i estómac). Els seus avantatges sobre la salut són científicament concloents.
Un exhaustiu estudi anglès (realitzat per la Food and Climate Research Network), que ha efectuat un inventari de les emissions originades per a la provisió d’aliments per al consum de la població del Regne Unit (incloent-hi el que es produeix en agricultura i pesca, processa i distribueix nacionalment, més el que s’importa, i el canvi d’ús de la terra), estima que per la combinació d’una dieta vegetariana (incloent-hi consum de làctics i ous), una reducció del 66% en el consum de productes d’origen animal, l’adopció de noves tecnologies per a reduir l’emissió de NO2 del sòl i del metà dels remugants, es podria disminuir al Regne Unit un 70% les emissions de gasos d’efecte hivernacle. S’ha estimat que només amb canviar els patrons d’una dieta de tipus occidental a una més sostenible basada en productes vegetals, podria representar reduir entre un 20 al 30% la producció de gasos d’efecte hivernacle.
El canvi climàtic és un greu problema actual, que ha de preocupar no només als ecologistes. Exigeix mesures contundents als responsables polítics i autoritats de l’administració i gestió pública. Però alhora depèn també de les decisions socials i individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris i de vida. El model actual no és sostenible. Hem de substituir productes animals per productes vegetals. Com més tardem a ser-ne conscients, més irreversible seran els efectes del canvi climàtic.
