Entitats que treballen amb migrants denuncien exclusió sanitària a demandants d’asil a Catalunya

La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), juntament amb altres entitats, assegura que existeixen traves burocràtiques que impedeixen l’atenció dels refugiats des de la mateixa arribada  

Blanca Blay
 
 
 
L'Hospital Sant Pau ha emès una factura de 207 euros a un refugiat per atendre'l a Urgències. / © SANDRA LÁZARO

L'Hospital Sant Pau ha emès una factura de 207 euros a un refugiat per atendre'l a Urgències. / © SANDRA LÁZARO

A Catalunya les persones migrants tenen dret a ser ateses pel sistema sanitari públic, que és universal. Amb tot, algunes es troben amb diverses barreres burocràtiques que els impedeixen exercir aquest dret, fins i tot quan són sol·licitants d’asil -situació administrativa en què l’accés sanitari ha d’estar garantit a l’estat espanyol-. Així ho denuncien la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), SOS Racisme i la Plataforma STOP Mare Mortum. Segons diuen en un comunicat fet públic aquest dimarts, en els darrers mesos han conegut casos d’exclusió sanitària a persones sol·licitants d’asil a Catalunya.

Un exemple de barrera burocràtica és el que va viure una persona al CAP de Santa Coloma de Gramenet, on va intentar tramitar la targeta sanitària per mitjà de la targeta de sol·licitant d’asil. “Tot i que el dret a l’atenció sanitària de les persones refugiades comença en el mateix moment en què la sol·licitud és admesa a tràmit, el van informar que no li podien tramitar la Targeta Sanitària Individual (TSI) si no portava un número d’assegurat expedit per la Seguretat Social”, expliquen. El número que li demanaven s’adjudica després de sis mesos de l’admissió a tràmit de la sol·licitud d’asil, o abans si es resol i s’accepta la sol·licitud.

Un altre exemple també té a veure amb l’obtenció de la targeta sanitària. Segons recullen les entitats a través de casos que han seguit, les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) de diversos municipis catalans han negat el padró -requisit per obtenir la TSI- perquè “el passaport de la persona estava escrit en àrab” o en no considerar el document provisional de sol·licitud d’asil com a vàlid. En aquest sentit, en el comunicat demanen que s’agilitzi la tramitació de la TSI.

El Sant Pau cobra 200 euros per atendre d’urgència un refugiat

L’atenció urgent no només és un dret dels residents a Catalunya sinó que fins i tot és una de les excepcions que preveu el RDL 16/2012 d’exclusió sanitària. Davant la situació repetida del cobrament il·legal a les urgències i després que la PASUCat i altres col·lectius ho denunciessin, el Servei Català de la Salut va emetre el 30 de setembre passat una resolució. Segons aquesta, l’assistència a les urgències contempla l’atenció sense cobrar a través de la signatura d’una declaració responsable en la qual la persona al·lega manca de recusos econòmics.

Amb tot, les entitats denunciants asseguren que el mes de novembre passat l’Hospital Sant Pau, de la xarxa pública d’hospitals a Barcelona, va emetre una factura de 207 euros a una persona refugiada que va ser atesa al servei d’Urgències. En el comunicat les entitats signants exigeixen que s’acabi l’exclusió sanitària d’aquest col·lectiu, que remarquen és “especialment vulnerable” i demanen que se’ls faciliti l’empadronament i l’atenció des de la mateixa arribada. Així mateix també reivindiquen que no es facturi per l’atenció urgent.