Salut destinarà 65 milions d’euros a pal·liar desigualtats en salut des de l’atenció primària. Aquesta notícia ens arribava fa uns dies. La primera reacció pot ser: que bé, es vol combatre la desigualtat en salut i es vol reforçar l’atenció primària! Nobles intencions, sens dubte.
Són intencions que en altres ocasions ja ens han manifestat des de l’actual Departament de Salut, en concret el seu responsable, Antoni Comín. L’actual conseller, a diferència del seu predecessor Boi Ruiz, té una nova sensibilitat i es mostra obert a considerar les desigualtats en salut, l’equitat, i l’atenció primària. La nova sensibilitat, però, no es tradueix en mesures efectives ni en polítiques conseqüents. Mesures difícils, efectivament, perquè el sistema sanitari arrossega una càrrega històrica d’ignorància de les desigualtats socials i de menyspreu de l’atenció primària de salut. «Quan deixarem de parlar només de “salut basada en l’evidència” per parlar de “preses de decisió polítiques basades en el coneixement, la ideologia i l’elecció social de prioritats”? preguntaven Joan Benach i Juan Manuel Pericàs en l’article Sis preguntes relacionades amb els Plans de Salut (2016-2020).
Comín diu que es destinaran 65 milions d’euros addicionals en 5 anys per a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) més afectades negativament pels condicionants socials. Mirem què significa.
Segons dades de les memòries del Servei Català de la Salut, el pressupost inicial per a Salut l’any 2015 va ser de 8.200 milions d’euros i el pressupost definitiu de 10.035 milions. La part destinada a l’Atenció Primària (AP) ha estat del 13,79%, o sigui, 1.384 milions d’euros. L’any 2010, que va ser l’any amb el pressupost més elevat de tots, va arribar a 9.547 milions d’euros. La part destinada a AP un 18%, o sigui, 1.718 milions d’euros. La diferència, doncs, és de -334 milions d’euros. Pèrdua que, aproximadament, es va produint ant rere any des de 2011 (en total uns 1.670 milions d’euros.) La seva traducció en llocs de treball ha estat la disminució d’uns 1000 metges, 1000 infermers i 1000 persones d’administració a l’atenció primària, el que representa una mitjana de vuit persones menys per equip (La atención primaria en Catalunya, una paulatina regresión).
Ara es volen destinar 65 milions els propers 5 anys, a raó de 13 milions/any, per 180 ABS que consideren infra-finançades. O sigui que tocaria 72.222 euros per cada ABS i any, més o menys el que val un professional mèdic/any, però una infermera o una administrativa costen molt menys. Realment algú creu que aquesta partida tindrà efectes en la disminució de les desigualtats i en la càrrega de treball dels professionals?
El sistema sanitari, contràriament al que es creu i es ven, té poca influència en el nivell de salut de les persones. Són molt més determinants el treball, l’habitatge, la suficiència energètica, l’educació, el barri, la contaminació ambiental, el nivell socioeconòmic, l’alimentació, el lleure i les xarxes de suport familiar i social. Però una de les coses que fa que el sistema sanitari pugui incidir en la millora de la salut i en la reducció de les desigualtats és que tingui una atenció primària forta i de qualitat. Fa molts anys ja que Barbara Starfield va aportar proves que demostraven que els sistemes de salut que tenien una atenció primària que reunia els atributs d’accessible, longitudinal, integral i coordinadora reduïen la mortalitat, feien una millor prevenció, milloraven l’equitat i disminuïen els costos sanitaris.
Calen, doncs, bones intencions, però també bones polítiques i bones decisions pressupostaries que reverteixin de debò la degradació de l’atenció primària i s’enfoquin a les mesures que tinguin més impacte en la millora de la salut de la població. La resta, és paper mullat, o en aquest cas, la «xocolata del lloro». Només es tracta de tenir clares les prioritats, per poder fer un ús adequat i just dels recursos que tenim. Saben que el 2013 la despesa pública en medicaments per al Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), dels quals s’ha demostrat poca efectivitat i seguretat, va ser de 14 milions d’euros? Una mica més del que es destinarà a partir d’ara per a les 180 àrees bàsiques de salut més «necessitades». Hi ha marge per decidir en què es gasten els diners i una de les primeres mesures hauria de ser la recuperació progressiva del pressupost per a l’AP i assolir en uns anys dels nivells que teníem en el 2010.
1 comentari
L’etiqueta d’esplais al final de l’article la trobo fora de lloc, malgrat que siguem educació en el lleure no som el mateix moviment i ‘etiquetar-nos’, mai millor dit, pot portar a continuar amb aquests ‘mals hàbits’.
L’escoltisme és un moviment mundial i voluntari, si a les nostres terres tenim ‘professionals’ o no estan fent alguna cosa bé o no estan fent escoltisme.