Aquest és un article de eldiario.es
En els dos últims mesos els principals partits de l’oposició han donat forma a les seves proposicions de llei sobre la mort digna. Amb la iniciativa registrada aquest dimarts pel PSOE, la mesa del Congrés ja té en el seu poder tres proposicions. Socialistes, Ciutadans i Units Podem volen abordar les condicions del final de la vida. Les alternatives han de passar la qualificació del Govern, que podria bloquejar-les abans que s’arribin a debatre.
No és la primera vegada que el debat sobre la mort digna entra al Congrés. En les dues ocasions que s’ha intentat amb el PP al Govern –els textos d’IU i PSOE– han decaigut pel corró parlamentari que permetia la ja extingida majoria absoluta dels populars a la cambra baixa.
Els textos de PSOE i Ciutadans estan inspirats per un esperit similar: crear un marc normatiu que reculli específicament els drets al final de la vida. Tot i que actualment no hi ha una llei de rang estatal a Espanya que els reguli, alguns dels articles que inclouen els socialistes i la formació taronja ja tenen cabuda en la llei d’autonomia del pacient del 2002 i estan específicament regulats en algunes normes autonòmiques com Andalusia, Aragó o Galícia.
Els dos grups volen evitar parlar d’eutanàsia i suïcidi assistit. La proposta de Ciutadans, que s’emmarca en el pacte d’investidura que l’uneix al PP, ni tan sols fa referència a això en el text i els socialistes justifiquen que la seva norma no és per regular aquestes pràctiques, sinó una “llei bàsica” sobre la qual “ja hi ha un consens assegurat aquesta legislatura”. Units Podem és l’únic partit que es desmarca en basar la seva llei a eliminar les penes per eutanàsia i suïcidi assistit amb l’argument que la societat li dóna suport àmpliament.
Eutanàsia, sí o no?
Només Units Podem opta per garantir que totes les persones poden sol·licitar i rebre ajuda mèdica per posar fi a la seva vida. És a dir, proposa despenalitzar l’eutanàsia i el suïcidi assistit reformulant l’article 143 del Codi Penal, que avui contempla penes de presó per a aquells que cooperin “activament amb actes necessaris i directes a la mort d’un altre, per la petició expressa, seriosa i inequívoca d’aquest en el cas que la víctima patís una malaltia greu que conduiria necessàriament a la mort”.
Proposa incloure aquestes prestacions en la cartera bàsica de serveis del Sistema Nacional de Salut i esgrimeix requisits com ser major de 18 anys, formular una petició de manera voluntària repetint-se en almenys dues ocasions amb una separació de 15 dies i no sent el resultat d’una pressió externa, trobar-se en la fase terminal d’una malaltia o patir sofriments físics o psíquics que consideri intolerables i haver rebut informació de totes les alternatives de tractament existents.
Units Podem part de la percepció que té la societat sobre l’eutanàsia i justifica el seu projecte assegurant que “hi ha un suport creixent, avui francament majoritari” a la regulació. Una cosa que, assegura la formació, “no s’ha vist reflectit en el nostre ordenament”.
Per al PSOE la societat “sembla disposada a obrir el debat” i deixa clar des del principi que la seva proposta “no és una llei que cridi a regular l’eutanàsia”. Això sense perjudici d’una regulació futura per la qual aposten els socialistes després d’un debat “serè i assossegat”. Ciutadans no es pronuncia en cap moment en relació a les pràctiques penades i esmenta de passada el dret a la sedació pal·liativa.
Cures pal·liatives integrals
Diversos estudis elaborats per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) o la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) corroboren que la meitat de les persones susceptibles de ser ateses amb cures pal·liatives no les estan rebent. Les organitzacions atribueixen la situació a l’escassa informació sobre aquests serveis i a la falta de recursos.
Tant el PSOE com Ciutadans aposten per garantir “cures pal·liatives integrals de qualitat i assistència domiciliària”. D’acord amb això, aquestes persones tindran dret a rebre “una atenció específica que previngui i alleugi el dolor” i a rebre “sedació pal·liativa, encara que això impliqui un escurçament de la vida”.
La sedació no està recollida en cap legislació com a tal, encara que sí que s’aplica a la pràctica. No obstant això, col·lectius com Dret a Morir Dignament fa temps que denuncien que “depèn del metge que et toqui”.
Units Podem argumenta que les cures pal·liatives ja estan reconegudes per la llei d’autonomia del pacient del 2002, que “aborda amb suficient especificitat els drets relatius a la informació, a l’elecció entre opcions clíniques, al rebuig de tractament i l’alleujament del sofriment, garantint l’accés a les cures pal·liatives”.
Ciutadans incideix en el dret a la intimitat dels pacients en aquesta situació i demana garantir en els centres hospitalaris una habitació individual per a la persona i el seu entorn. També esmenta, i és l’únic grup que ho fa, les cures pal·liatives infantils, que a Espanya només arriben amb atenció especialitzada al 10% dels nens i nenes que els necessiten.
Objecció de consciència dels sanitaris
Ni el PSOE ni Ciutadans es refereixen al llarg dels seus respectius textos a l’objecció de consciència en cap dels supòsits, encara que actualment generin alguns conflictes -sobretot la sedació pal·liativa-. El partit d’Albert Rivera només concreta en relació a això que “les institucions sanitàries han d’arbitrar els mitjans perquè els drets no es vegin minvats, incloses la negativa del professional”.
Units Podem sí que admet aquest supòsit per a l’eutanàsia i el suïcidi assistit, però obliga el sanitari objector a “oferir al sol·licitant d’eutanàsia un altre metge” que no ho sigui. En cap cas, el dret a l’objecció -recull el text- pot impedir “l’exercici del dret a l’eutanàsia”.
El perquè de la llei
Cada formació esgrimeix les raons que han motivat la redacció dels diferents projectes, encara que tots comparteixen un objectiu comú: garantir una mort digna. Segons una classificació elaborada per The Economist Intelligent Unit sobre la qualitat de la mort, Espanya ocupa el 14è lloc de 27 països europeus i, mirant exclusivament als membres de la Unió Europea, se situa a la part baixa de la taula.
Per a uns, aquesta garantia s’emmarca en les cures pal·liatives i altres drets derivats de l’atenció sanitària en el procés final de la vida per pal·liar en la mesura del possible el sofriment, puntualitza el PSOE, que es dóna en molts casos en un context d’augment de les malalties d’evolució progressiva, l’avanç de la medicina i l’increment de l’esperança de vida.
Per això proposen un marc normatiu que homogeneïtzi les situacions en les diferents comunitats autònomes, on la regulació varia d’una regió a una altra. Els punts comuns haurien de ser així: dret a rebre tota la informació disponible, dret a la intimitat personal i familiar, a l’acompanyament, a què es respectin les decisions que prengui el pacient i a rebre mesures terapèutiques proporcionals al seu estat.
Ciutadans coincideix en l’enfocament i busca amb la seva llei “donar una resposta legal als dilemes als quals s’enfronten les Administracions i el personal sanitari” en aquests casos. És a dir, és una llei centrada en “regular l’exercici dels drets” de les persones i “els deures del personal sanitari que les atén”.
Per Units Podem la mort digna està directament relacionada amb evitar la imposició del “deure de viure en condicions penoses i irreversibles en contra dels desitjos i conviccions més íntimes d’un mateix”. El grup aposta per “la defensa d’una vida digna fins al final”, el que implica “la fi de la confusió entre el dret a viure i el deure de viure”.
