La situació de la salut personal i col·lectiva està definida en gran part per la interacció de diversos factors agrupats sota l’epígraf genèric de “determinants de salut”, relacionats amb les condicions de vida i les conductes individuals. Aquests dos grups de determinants no són independents i mantenen intenses relacions entre ells. L’actuació dels serveis sanitaris incideix principalment sobre les conductes en el camp de la promoció i prevenció i, en el terreny assistencial sobre les diferents fases del curs natural dels problemes de salut que, com és conegut, no sempre tenen un transcurs lineal.
La qualitat de vida és un concepte amb connotacions filosòfiques, polítiques i culturals i fa referència al benestar personal i col·lectiu, integrant components de diferents àmbits: físic, material, social, desenvolupament i activitat i emocional. Definir i mesurar la qualitat de vida no és una tasca fàcil, ja que el concepte inclou elements objectius i subjectius. Per això, en moltes ocasions, el que es fa és fragmentar-la parlant de qualitat de vida relacionada amb alguns dels seus components com, per exemple, la salut.
Seguint aquest tipus de plantejament, en diversos països –Catalunya entre ells–, s’han dissenyat instruments governamentals de tipus transversal que integren aquelles accions de diferents departaments que incideixen sobre algun o alguns àmbits de la qualitat de vida, amb referència especial al de la salut. El PINSAP (Pla Interdepartamental de Salut Pública) va néixer a Catalunya ara fa tres anys amb l’objectiu d’aglutinar aquelles accions dels diferents departaments del govern de la Generalitat que puguin incidir sobre la situació de salut. Un any després es va posar en marxa el projecte COMSALUT (comunitat i salut) com un instrument per potenciar la perspectiva comunitària i la intersectorialitat de l’atenció de salut, especialment en el camp de l’atenció primària i comunitària. Encara és aviat per jutjar de forma definitiva l’efectivitat del PINSAP i del COMSALUT per actuar com a elements transformadors del sistema sanitari de Catalunya.
Cal reconèixer la dificultat per aconseguir un desenvolupament òptim de les estratègies transformadores proposades pel PINSAP i el COMSALUT. És necessari un impuls i un lideratge de gran potència i dotat d’una continuïtat sempre problemàtica en el marc polític i més encara si, com és el cas, la inestabilitat és un dels protagonistes principals. Malgrat això, no es pot deixar d’insistir en el fet que els canvis reals i profunds que necessiten el nostre model i sistema sanitari han de néixer a partir de projectes com el PINSAP i el COMSALUT i fer que impulsin una reorientació decidida de les seves estratègies.
La salut forma part dels components essencials que defineixen la qualitat de vida. Per abordar-ho d’una manera global i efectiva, cada vegada és més necessari potenciar la transversalitat de les polítiques. Fins ara no s’ha aconseguit més que parcialment. Cal continuar exigint als governants que substitueixin la visió sectorial dels problemes i solucions per altres més integrals. És necessari que això es tradueixi en noves perspectives i prioritats per dissenyar projectes i accions i, també, per assignar recursos. En definitiva, perquè l’acció política optimitzi la seva capacitat per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
