Aquest és un article de eldiario.es
Dimecres passat, el Congrés va debatre una proposició no de llei amb la qual es pretén millorar l’atenció a les dones que pateixen endometriosi, una malaltia benigna i crònica que afecta més de dos milions de dones a Espanya i que té un retard en el diagnòstic d’entre set i vuit anys.
En la proposta, realitzada pel grup parlamentari d’Unidos Podemos, es demana que s’apliquin les mesures presents a la Guia d’atenció a les dones amb endometriosi al Sistema Nacional de Salut, que va ser promoguda el 2008 per l’Observatori de Salut de la dona. Parlem sobre aquesta malaltia amb una de les autores d’aquesta guia, la cap de la secció de ginecologia i coordinadora de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital de la Paz de Madrid, Alícia Hernández.
És normal tenir dolor durant la regla?
És cert que la dona en aquests dies es troba diferent i pot tenir cert mal de panxa. Cal tenir en compte que durant la regla hi ha petites contraccions a l’úter que ajuden a fer que surti la menstruació. Però un mal de regla exagerat i en totes les menstruacions no és normal.
On és el límit?
Quan el mal de la regla, que anomenem dismenorrea, cedeix amb un antiinflamatori habitual o amb un paracetamol, pot entrar dins del normal. Però quan és més sever hem de buscar les causes i la més freqüent és l’endometriosi. Encara que no totes les dones amb un fort mal de regla han de tenir aquesta malaltia, el primer que hem de fer els professionals en veure un mal de regla molt intens és sospitar que hi pot haver endometriosi.
Però generalment s’assumeix el dolor de la regla com una cosa normal.
Sí, això és una cosa que han assumit les dones, però que també ho han fet assumir tant la societat com els metges, que no estàvem tan conscienciats amb l’endometriosi com ho estem ara. El problema és que la dismenorrea greu sempre l’hem considerat com a part de la regla, és a dir, que la regla ha de fer mal perquè sí. Quan l’ideal i el normal seria que li regla no fes mal. El llindar del dolor per a cada dona és diferent, però hi ha un punt, quan fa molt de mal, que ens fa mal a totes. És aquest dolor una cosa normal com sempre hem dit? Doncs no, i aquest és el primer tabú que cal trencar. El dolor intens de regla no és normal.
Per què sol haver-hi tant retard en el diagnòstic?
És un dels problemes que cal afrontar, que el diagnòstic segueix sent tardà. Hi ha un estudi en l’àmbit europeu que indica que hi ha una mitjana de retard de vuit anys. A Espanya no tenim un estudi específic però, tot i que cada vegada hi ha menys retard, a la unitat ens segueixen arribant moltes pacients una mica tard, amb la malaltia molt avançada.
És difícil diagnosticar-la?
No sempre és fàcil, però és important reconèixer els signes d’alarma. Normalment recorrem a l’anamnesi, que és un interrogatori al pacient, molt enfocat a preguntes relacionades amb la malaltia i el dolor. A partir d’aquí ja vam realitzar una exploració i diverses proves com ecografies o ressonàncies i, depenent d’on considerem que està l’endometriosi, ja farem proves més específiques. Per anar bé diagnosticar precoçment, però per a això el primer que cal fer és sospitar de la malaltia, per això és fonamental que els ginecòlegs generals es conscienciïn molt sobre aquesta malaltia.
Però per això es va fer la guia.
Sí, per a millorar l’atenció. És important que els professionals sàpiguen que existeix aquesta guia i que es compleixi el que posa. Però per a això cal promoure-la i reprendre aquest treball, que està paralitzat.
Per què no es va continuar la feina?
Desconec els motius, però no ha estat per falta d’interès dels professionals mèdics. Potser es va considerar que hi havia altres temes de salut més importants, però és una pena tenir la guia feta i no començar a implementar-la. Sobretot perquè van ser diversos anys de treball intens i en què hi va haver molta gent involucrada, des d’associacions de metges de primària i d’infermeria, a ginecòlegs, associacions de pacients, etc. El que està clar és que cal actuar sobre aquesta malaltia i que s’hauria de reprendre aquest treball per tractar d’implementar tots els punts que vénen indicats en la guia.
Aleshores, avui en dia l’atenció mèdica a l’endometriosi no és bona?
Crec que és millorable, com tot, però en els últims cinc anys ha augmentat força la consciència social i els ginecòlegs pensem cada vegada més en la malaltia i la tenim més en compte. Així i tot, crec que s’ha de millorar alguns aspectes, especialment en atenció primària, que és la porta d’entrada per als pacients. Amb això no dic que a primària no sàpiguen d’endometriosi, però aquí hi hauria d’haver una formació més gran en aquest tipus de malaltia, perquè és molt més àmplia del que pensem.
A quantes dones afecta?
La prevalença exacta no la sabem, però estimem que pot afectar com a mínim a un 10% o 12% de la població. Quan es va fer la guia es va plantejar la possibilitat de fer un estudi epidemiològic, però no s’ha començat.
Això són més de dos milions d’afectades. Caldria augmentar el nombre d’unitats especialitzades?
Probablement cal augmentar el nombre d’unitats de referència, però crec que el pas previ és molt més important. Cal formar més equips a nivell bàsic per identificar la malaltia i és fonamental millorar la formació dels ginecòlegs per saber tractar-la. A la guia que vam fer s’estableix com ha de manejar-se l’endometriosi en cada pas. Davant quins casos el metge de primària ha de derivar al ginecòleg o quan aquest ginecòleg ha de derivar a una unitat o centre especialitzat.
Com es tracta la malaltia?
En general, a la unitat sempre intentem tractaments mèdics abans de recórrer a la cirurgia. La nostra prioritat és tractar el dolor i preservar l’aparell genital, però és important fer un enfocament global de la pacient. Li donem molta importància a la seva edat ia la seva situació personal, especialment si el seu desig reproductiu està complert o no.
Pel que fa a la fertilitat, una de les recomanacions de la guia donar prioritat a les dones amb endometriosi en les llistes d’espera, per què?
Sí, s’intenta que hi hagi certa prioritat amb les dones amb endometriosi, encara que això tampoc s’està aconseguint. Això és perquè se sap que els seus ovòcits són de pitjor qualitat i que la seva reserva ovàrica es va danyar més ràpid que la d’altres dones de la mateixa edat que tinguin altres problemes d’esterilitat no relacionats amb l’endometriosi.
Què li diria a totes aquestes dones que s’han sentit soles i incompreses?
Moltes de les meves pacients em diuen que s’han sentit soles i perdudes i això no es pot permetre. Però vull que sàpiguen que no estan soles i que els professionals sanitaris dedicats a l’endometriosi cada dia estem més a prop d’elles. Que sàpiguen que es poden fer moltes coses per tractar la malaltia i que encara que no es pugui curar el 100%, podem millorar molt la seva qualitat de vida. Vull que sàpiguen que estem lluitant moltíssim i encara que sembli que l’endometriosi és la malaltia del silenci, estem treballant perquè deixi de ser-ho.
2 comentaris
Pots tenir-la amb 14 anys?
Bon dia
Porto molts anys amb dolors molt forts de regla o més ven dit com si fossin contraccions de part però les tinc cada dia nit i dia i no em troben res.