Té 26 i des del setembre està realitzant un màster en dret internacional econòmic a la Universitat de Barcelona. Tan bon punt va arribar de Colòmbia es va empadronar i va adquirir una assegurança mèdica amb un any de durada, el que passarà a Barcelona. L’octubre del 2017 va quedar-se clavat jugant a futbol, l’esquena va donar-li una forta punxada però no va considerar que fos res més que una contractura. Ni analgèsics ni antiinflamatoris podien fer-li baixar el dolor i dies després va començar a sentir que el peu esquerre se li adormia constantment. Juan Felipe va trucar aleshores a la seva assegurança i amb el consentiment d’aquesta va dirigir-se a l’Hospital Clínic de Barcelona. Van ingressar-lo i van operar-lo d’urgències d’una hèrnia discal lumbar.
Sense fer-li entrega de cap paper legal, relata, Juan Felipe va rebre l’alta agraint el bon tracte del personal sanitari de l’Hospital. Tres mesos després, el departament de facturació del Clínic es va posar en contacte amb ell via mail per fer-li extensiva una factura de les despeses que la seva asseguradora no volia assumir. Rodrigo estava empadronat a Barcelona des de setembre i, per tant, tenia accés directe a l’assistència sanitària urgent.
La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Segons la normativa, les entitats com Jo Sí sanitat universal amb qui Juan Felipe va contactar expliquen que, si l’asseguradora no se’n feia càrrec, el pacient en cap cas havia d’assumir el cost dels serveis rebuts.
El 18 d’octubre de 2017 Juan Felipe visitava d’urgències l’Hospital Clínic, l’ingressaven i l’operaven i el 22 d’octubre rebia l’alta del servei de neurocirurgia. El 24 d’octubre Celta Assistance, la seva companyia asseguradora, comunicava a l’Hospital Clínic via fax que només autoritzava el pagament de 340,34 euros al·legant que aquest era el “màxim de cobertura per preexistència”. En el document on fixaven aquesta xifra detallen que davant de més consultes genèriques o amb l’especialista i estudis complementaris o altres prestacions el pacient hauria de sol·licitar a la central operativa de l’asseguradora l’autorització corresponent i que, en cas contrari, no reconeixerien les despeses d’aquestes.
La normativa que aplica l’asseguradora concreta que “les obligacions assumides per Celta Assistance S.L. només regiran per accidents i/o malalties sobtades i agudes contretes amb posterioritat a la data d’inici del viatge. Queden expressament excloses les malalties congènites o preexistents, cròniques o no, conegudes o no pel pacient les malalties en curs de tractament així com les seves conseqüències o aguditzacions”.
En cap moment l’informe clínic que van realitzar-li a urgències i l’alta infermera feta a sala després dels dies que va estar ingressat, com ha pogut comprovar aquest diari en accedir a aquests documents, deien que les causes de l’hèrnia discal fossin preexistents.
Així ho feia saber també l’Hospital Clínic a Celta Assistance en un correu electrònic amb data de 18 de gener del 2018 on posaven a Juan Felipe en còpia després que aquest defensés el seu dret a ser cobert, ja que “la patologia diagnosticada no era cap malaltia preexistent”. En aquest correu adjuntaven tant el fax enviat per l’asseguradora com l’alta d’infermeria i l’informe clínic realitzat a urgències alhora que animaven a l’asseguradora a revisar el cas i comunicar la resolució com abans millor.
Abans d’això, el 16 de gener, tres mesos després de l’operació, Juan Felipe rebia un correu del Departament de Facturació de l’Hospital Clínic on se li adjuntava una factura pendent de l’ingrés que textualment deien que era la “corresponent a la part que no cobreix l’asseguradora”. Aquesta xifra, en una factura emesa amb data de 27 d’octubre de 2017, pujava a 3334,21 euros. Dies després rep una nova factura amb noves dades com ara l’estada general d’hospitalització que puja fins als 4632,51 euros.
“Juntament amb la factura em demanen que m’apropi al centre, ho faig per no tenir problemes, però quan em reclamen més de 4.600 euros no entenc res”, explica Juan Felipe a qui assegura que li hauria “sortit més barat ser operat a Colòmbia”.
Avui entregarà una reclamació a l’Hospital Clínic per recuperar les dues mensualitats que ja ha abonat i revertir la situació que l’envolta. Durant sis mesos haurà de pagar al voltant de 772 euros, el que li suposa dues mensualitats del seu lloguer. “Tenia els estalvis calculats per realitzar el màster i poder viure a Barcelona durant els 10 mesos que dura, ara he de demanar a la meva família que m’enviï diners des de Colòmbia”, explica.
Entitats en contra l’exclusió social denuncien una facturació il·legal al servei d’urgències del Clínic
Davant de casos com aquest, avui dijous dia 5 d’abril, diverses entitats juntament amb els veïns que tenen l’Hospital Clínic com hospital de referència, es manifestaran a les 11 h. contra el que denuncien com “una irregularitat que es produeix al servei d’urgències de l’hospital”.
Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) i associacions veïnals són les entitats convocants a les portes del Clínic. L’acció pretén exigir al departament de facturació del servei d’urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona que modifiqui un document que entrega als pacients perquè es responsabilitzin del pagament de la seva atenció si en 7 dies no ho fa un tercer pagador.
Expliquen que des de fa pocs mesos, les urgències del centre entreguen i fan signar als pacients uns documents abans de prestar l’atenció sanitària. El que fixa el text són els supòsits pels quals el pacient que no presenti targeta sanitària assumirà la factura si en 7 dies no la factura un tercer pagador. És a dir, si el servei va a càrrec del CatSalut, el pacient ha de presentar la TSI i, si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient. A més, el mateix document especifica que en els casos d’accidents laborals, de circulació, esportius o escolars, el pacient ha de presentar tota la documentació necessària per facturar al tercer pagador, afirmant novament que si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient.
En aquest sentit, també volen exigir que l’Hospital s’encarregui “de ‘perseguir’ els tercers pagadors, en lloc de carregar aquesta tasca al pacient”, que eliminin els terminis de presentació de documentació, “per evitar una pressió contraproduent en el pacient” i que ofereixen el document “després de rebre l’atenció sanitària necessària, mai abans”.
La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Altres maneres de recolzar legalment l’assistència sanitària universal que les entitats utilitzen per donar força a la seva denúncia són el Reial Decret 16/2012, on tothom té garantida l’assistència sanitària urgent i la posterior ratificació a Catalunya amb la Resolució del 30 de setembre de 2016 sobre Assistència i Facturació a Urgències.
La Declaració Responsable és un document que tots els centres haurien d’oferir segons la normativa vigent per garantir que ningú no es queda sense atenció sanitària urgent per manca de recursos econòmics. Les entitats denuncien que no s’està oferint aquesta declaració ni tampoc el document que es fa signar la contempla. Així, entre les seves exigències també inclouen que l’Hospital ofereixi “la declaració responsable quan s’escaigui, tal com estan obligats”.
L’Hospital Clínic ha comunicat a aquest diari que no realitzaria declaracions a aquestes acusacions.
Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal i la PASUCat afirmen que realitzar aquestes facturacions és irregular, “ja que si existeix un tercer pagador no hi ha cap supòsit en què la factura pugui ser emesa al pacient”. Afegeixen també que és “inadmissible que es traslladi aquesta responsabilitat al pacient, en un moment delicat de salut”.
