Un estudi titulat “Els efectes letals de perdre la cobertura sanitària” afirma que la mortalitat de la població afectada pel Real Decret 16/2012 (immigrants irregulars) ha augmentat un 15% a causa d’aquesta llei d’”exclusió sanitària” aprovada el 2012.
El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va organitzar una presentació a la seu de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) amb la presència de Judit Vall, una de les autores de l’estudi fet per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra. Judit Vall a més d’economista és la Directora de recerca al Centre de Recerca d’Economia i Salut (CRES) de la UPF i està especialitzada en l’avaluació de polítiques públiques, avaluació de la salut i avaluació del treball. És també l’autora de l’estudi sobre l’impacte en la salut de l’impost de les begudes ensucrades.
Parlem amb ella sobre el darrer estudi que ha publicat just abans de la seva presentació. En ell, afirmen que la mortalitat entre les persones en situació administrativa irregular va augmentar una mitjana d’un 15% al llarg dels tres anys posteriors a la implementació de la llei que deixa des de 2012 sense cobertura sanitària a aquelles persones sense papers.
Les dades s’han obtingut a partir de les xifres publicades en l’Institut Nacional d’Estadística (INE) entre 2009 i 2015 que mostren les dades individuals dels morts de nacionalitats amb una major proporció de sense papers. Aquest 15% de mitjana durant els tres anys estudiats, en termes absoluts indica un augment de 70 morts anuals. Any per any, indiquen que en 2015 la mortalitat ja havia incrementat fins a un 22,6%.
Analitzes com afecten les polítiques públiques a la salut. Què et va motivar a estudiar aquest tema en concret?
Sí. M’interessen totes les polítiques que puguin tenir un impacte sobre la salut. Quan es va aprovar el Decret al 2012 va haver-hi molta oposició i algunes organitzacions com Médicos del Mundo o REDER van començar a documentar quin impacte havia tingut sobre la salut en alguns col·lectius que s’havien quedat sense cobertura com ara els immigrants irregulars. Ells ho feien basant-se en evidències anecdòtiques. A l’hora de defensar que aquest Real Decret ha tingut un impacte negatiu és molt més difícil de vendre.
Vaig estar mirant la literatura i vaig veure que no hi havia pràcticament res. Primer perquè és un col·lectiu sobre el qual quasi no hi ha dades i segon perquè el Real Decret era molt nou. El que vaig voler va ser quantificar l’impacte sobre la mortalitat pel Real Decret.
Gran part de la gent involucrada en el sistema sanitari de salut estava molt en contra i defensava que tindria un impacte molt negatiu. Volia comprovar-ho amb dades.
T’has fixat en altres dades a part de les de mortalitat?
La mortalitat va ser el primer en què em vaig centrar perquè hi ha molt bones dades de mortalitat, que són d’ús públic. També perquè així començava per la variable més extrema. Si trobo efectes sobre mortalitat vol dir que en trobarem a tot arreu, ja sigui en utilització de serveis sanitaris o en malalties infeccioses.
He intentat mirar les dades d’utilització de serveis sanitaris en població no regulada però és molt més difícil i hem utilitzat dades que provenen d’enquestes fetes per l’Eurobaròmetre. Trobem que hi ha una reducció de la utilització tant a l’Atenció Primària (AP) com a urgències. Ara també estic mirant temes de violència de gènere. Hi ha molta literatura, molta evidència, que diu que uns dels factors importants per promoure les denúncies per violència és l’accés a l’AP perquè els metges de família són un dels principals actors a l’hora de convèncer a les persones maltractades. Si no tenen accés a aquests serveis, tot i que la violència no canviarà, hi haurà menys denúncies. Mirem doncs si la població de dones irregulars denuncia menys la violència de gènere.
Ja ens traslladaràs els resultats, doncs. Pel que fa a les infeccions, la setmana passada parlàvem amb l’Espacio del Inmigrante i deien que també és un tema de salut pública que no se’ls pugui atendre. En quins termes es basa el Decret per negar això?
El problema és que el Real Decret es basa en termes econòmics. El que diu explícitament és que volen reduir els costos sanitaris del sistema i que volen aturar el turisme sanitari, un terme que ja és difícil d’entendre però també de documentar. Qui és turisme sanitari? És irreal pensar que els immigrants només venen aquí per tenir una intervenció mèdica. L’argument és complicat d’entendre i de documentar. No hi ha dades que justifiquin en el seu text.
Tot i que no ho diu, la idea jo crec que era que si aquesta gent es quedava sense l’atenció tornaria als seus països d’origen. Ho hem mirat i sí que alguns tornen, sobretot els de centre i llatino amèrica, però els africans i els asiàtics no tornen als seus països. Això vol dir que aquí se’ns queda una població sense cobertura sanitària.
Fa poc, sortia el cas d’un noi que li havien cobrat per una intervenció sanitària tot i tenir cobertura per permís de residència i ens comentava que si arriba a saber-ho hagués tornat al seu país d’origen. Tot i la llei de l’assistència universal encara hi ha casos de persones que se’ls hi cobra aquest accés.
Sí. Jo no faig diferències entre comunitats a l’estudi tot i que hi ha gent que em diu que algunes van aplicar mesures per contrarestar els efectes i altres van aplicar-ho més estrictament. Sempre els hi dic el mateix: primera, aquestes lleis es van fer uns mesos després del RD i la gent va estar uns mesos sense cobertura sanitària. I segon, tu trenques un pacte que hi havia abans. Per tant, si m’intento posar a la pell d’un immigrant indocumentat i em diuen que corro el risc de ser denunciat i de ser deportat, per molt que al cap d’uns mesos em diguin que això ja ha passat, doncs tindré por perquè el cost no és zero.
Crec que no és rellevant aplicar diferències per comunitats perquè a mi el que m’interessava documentar que això havia estat un xoc molt gran i que hi havia hagut efectes en mortalitat. Podria fer-ho de dir qui va fer-ho millor però al final va ser un xoc per tot el sistema. Va ser un abans i un després per la població afectada.
Hem d’intentar que això es doni a conèixer i es derogui el decret a nivell estatal. La resta és posar pegats. És complicat i costarà convèncer la població afectada que no hi ha risc perquè ells ho van veure com un atac i com un desafiament.
Des de l’Espacio del Inmigrante van valorar que després de l’aprovació del decret, “amb la publicació del retrocés de drets”, la gent s’acostava més però ara “hi ha molta més por a haver de donar les teves dades, a què et denunciïn i a què et deportin”. El què fa que no vagin a rebre atenció fins que no és realment necessari.
Sí, és possible però per alguns és massa tard ja. Hi ha malalties com el càncer que són molt mortals i són molt silencioses i si no hi ha una detecció precoç, a vegades no es pot fer res. Un dels factors que trobem de fet per augmentar la mortalitat és el càncer. Hi ha l’efecte de la no detecció precoç i l’efecte d’interrupció de tractaments. En perdre la targeta sanitària també perds l’accés a medicaments. Uns medicaments que no pot comprar ni un immigrant ni un nadiu.
