Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els rumors i les notícies falses no són alguna cosa nova. S’han utilitzat en la guerra, en la política, en l’economia i en tot tipus de disputes. També en la ciència i la medicina; pensem, sense anar més lluny, en la informació sobre el canvi climàtic, la sida, l’Ebola o les vacunes. Però les xarxes socials i la tecnologia han magnificat un problema del qual qui més qui menys ja és conscient. El terme fake news (notícies falses o falsejades) ha irromput amb força, però els més sagaços han advertit que es queda curt, posa erròniament el focus en el periodisme (en certa manera, notícia falsa és un oxímoron) i desvirtua un problema més complex, el de la pol·lució informativa. L’ecosistema informatiu està certament contaminat per rumors, notícies errònies, continguts inventats, descontextualitzacions i manipulacions vàries, i això ens obliga a repensar individualment i col·lectivament sobre la qualitat i els interessos que hi ha darrere de la informació.
El problema transcendeix als mitjans de comunicació i al concepte de notícia falsa, que resulta inadequat i poc pràctic per adonar-se’n de tota la gamma de continguts falsos, les formes en les quals es difonen i les intencions dels qui els creen i propaguen. Perquè no és el mateix una notícia errònia com a conseqüència d’un periodisme deficient que una informació inventada, i no és el mateix una notícia veraç difosa per interès públic que una informació també veritable però propagada per fer mal a algú. No n’hi ha prou amb considerar solament la veracitat de la informació, cal tenir en compte també si la informació pretén o no causar dany, segons ha proposat Claire Wardle, investigadora del Shorenstein Center de la Universitat d’Harvard i directora del projecte First Draft. D’acord amb aquesta doble dimensió, Wardle recomana distingir entre misinformation (informació errònia), quan la informació és falsa però no es vol causar dany; desinformation (desinformació), quan és falsa i es pretén causar dany amb ella, i malinformation (informació malintencionada), quan és certa, però es pretén perjudicar a algú revelant informació generalment privada.
L’ús d’un vocabulari precís i compartit, com el que proposa aquesta investigadora, és alguna cosa bàsica i preliminar per entendre millor el problema. Per encàrrec del Consell d’Europa, Wardle ha elaborat amb Hossein Derakhshan l’informe Information Disorder. Toward an interdisciplinary framework for research and policymaking, el títol del qual parla inequívocament d’un problema o trastorn de la informació que precisa, primer de tot, un marc conceptual interdisciplinari per orientar la recerca i poder aplicar mesures correctores. Per tractar d’entendre qualsevol exemple d’aquest “desordre informatiu” o “trastorn de la informació”, aquest interessant document il·lustra la conveniència d’analitzar els seus elements (agent, missatge i intèrpret) i les seves fases (creació, producció –el missatge es converteix en producte mediàtic– i difusió). Solament usant un vocabulari comú sobre la informació i els seus desordres sembla possible abordar els reptes associats amb la credibilitat (un factor psicològic), la veritat (un concepte semàntic referit a la veracitat de les dades i les informacions) i els fets, que no són veritables o falsos, sinó reals o inventats.
Les notícies són un tipus especial d’informació immersa en un ecosistema digital en el qual qualsevol pot crear, empaquetar i difondre informació i en el qual qualsevol pot portar-se a engany. Per evitar-ho, el primer pas és pensar críticament sobre el llenguatge que utilitzem, en un camí d’aprenentatge –el del pensament crític–que implica una certa alfabetització sobre la informació i el periodisme. Aquest aprenentatge ens incumbeix a tots, però les persones amb una certa responsabilitat pública, des dels polítics als educadors, periodistes i metges, estan especialment concernides. La guia de la Unesco Journalism, ‘Fake News’ & Disinformation i els cursos de verificació de First Draft són un bon aperitiu.
