Dies abans i també durant aquesta setmana de vaga, molts dubtes envoltaven qui convocava, qui donava suport i qui podia secundar la convocatòria. Des d’un principi, els residents de medicina de família i comunitària també estaven cridats a mobilitzar-se. D’entre aquests, a qui s’ha vist a primera línia dia rere dia ha estat La Capçalera, col·lectiu de residents i altres professionals sanitaris de Barcelona per una Atenció Primària Universal i de Qualitat.
La Jasmine McGhio i la Clara Bugés formen part d’aquest col·lectiu que denuncia que s’ha deixat la Primària en calces i que, sense un 25% del pressupost, és impossible oferir una atenció digna. Ens expliquen que va començar fa uns anys a Granada quan es forma un grup de residents de Medicina Familiar i Comunitària però també d’altres professionals de l’entorn de l’Atenció Primària com ara metges joves, infermeres, residents d’altres especialitats. La Capçalera, segons les mateixes paraules de les dues residents de medicina familiar i comunitària que en formen part, s’articula entorn a reforçar, defensar i promoure els valors i els atributs de l’Atenció Primària com l’eix que ha de vertebrar el sistema sanitari, “perquè és des d’on podem cuidar i acompanyar en salut i no només tractant malalties determinades”.
A més, entenen també La Capçalera com un espai reflexiu i de debat conjunt per formar-se al marge de la indústria farmacèutica, ja que expliquen que tota la formació continuada que reben durant la residència està mediada per aquesta indústria.
Un altre dels aspectes que incorporen entre les tasques de La Capçalera és, a través de grups, treballar perquè l’Atenció Primària tingui més lloc dins de la formació universitària, ja que entenen que “el desprestigi de la primària també afecta a la formació durant la carrera. En cap moment se’ns parla de l’existència d’aquesta especialitat o es posa en valor el que es fa”. Un altre dels grups de treball per exemple seria sobre Atenció Primària i acompanyament en salut en l’àmbit penitenciari. A més, un cop l’any realitzen congressos en xarxa i aquest any tocarà que es celebri a Barcelona el mes d’abril.
Sobre els motius que els han dut a la vaga? Denuncien la falta de temps, el poc temps que tenen el seus tutors per dedicar-se a la docència i les responsabilitats que han d’assumir per “tapar forats”. McGhio ens il·lustra el problema de la falta de temps amb un exemple: “tu tens una consulta d’una persona gran amb un diagnòstic recent d’Alzheimer, que implica un deteriorament cognitiu i d’habilitats, de maneig del dia a dia, que implica un acompanyament, un compartir informació, activar recursos entorn a aquesta malaltia… En cinc minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé per saber la complexitat d’aquesta malaltia en la vida d’aquesta persona”. Quan això passa, critiquen que potser acaben “prescrivint medicaments per a la demència que no tenen cap evidència perquè la formació ve de la indústria farmacèutica i no pensant en quins podent ser els determinants socials que afectaran a la salut d’aquesta persona ara que està en una situació de més necessitat”.
Així, com complementa Bugés, “aprens a fer una medicina per sortir del pas però amb aquesta no soluciones res, tampoc acompanyes ni cuides”. “El que fas és intentar tapar forats mentre el vaixell s’enfonsa. Hi ha falta de personal i no es cobreixen substitucions i al final et veus a tu mateixa intentant assumir unes responsabilitats en portar una consulta com a resident a les que no hauries de perquè no tens encara la formació per fer-ho i perquè pots fer-ho malament. No estem parlant d’errors banals…”, lamenta Bugés sobre la situació que viuen.
Per exemplificar-ho, posen sobre la taula el cas d’una companya seva, resident de metgessa de família de quart any que es troba “passant visita sola sense cap tipus de tutorització perquè la seva tutora s’ha quedat embarassada i la persona que l’havia de substituir està de baixa per una malaltia”. Tot i aquestes mancances, volen agrair als professionals que els formen la dedicació que tenen tot i veure la sobrecàrrega de feina: “però no hi ha prou tutors per cobrir els residents que estem formant-nos en les diferents unitats docents i els que hi ha fan el que poden molt cops a costa d’hores extres”.
Celebren doncs que convocatòries com les que s’han donat aquests dies hagin comptat amb una participació tan àmplia però entenen que “la reivindicació dels valors de l’AP és quelcom que es va donant des que existeix la Capçalera”. Per tant, ara seguiran en la mateixa línia: “promovent els valors de l’Atenció Primària” i treballant en xarxa, ja que “la part maca de tot això és que són respostes espontànies dins de valors comuns que es comparteixen també amb altres companys que estan a Andalusia o al 12 d’Octubre a Madrid fent vaga a les urgències”.
[VÍDEO] ?️ “Jo faig vaga perquè ens han deixat l’Atenció Primària en calces”. La Jasmine i la Clara de @capcalerabcn ens expliquen per què es mobilitzen. La falta de pressupost i la pressió fan “impossible donar una atenció”https://t.co/1sStucFy2D#TestimonisDeLaVaga
#VagaAP pic.twitter.com/NvnWtI8WRK— Diari de la Sanitat (@DiariSanitat) 28 de novembre de 2018
