Totes les drogues a Espanya són consumides més per homes que per dones menys dos tipus de psicofàrmacs: els hipnosedants i –en menor mesurada– els analgèsics opioides. Els primers són, segons l’últim estudio EDATS del Ministeri de Sanitat, la tercera substància més consumida, per darrere de l’alcohol i el tabac i per davant de la cocaïna o el cànnabis. El 15,4% de la població femenina ha pres alguna vegada en els últims 12 mesos hipnosedants enfront del 9,3% de la masculina. La majoria dels també anomenats tranquil·litzants s’adquireixen, al contrari de les més consumides per homes, amb recepta mèdica.
Què està passant amb els psicofàrmacs, especialment, entre les dones? L’ús d’hipnosedants s’ha gairebé triplicat en dotze anys i el 63,9% dels consumidors el 2018, ja sigui tant d’ús ocasional com abusiu, són dones. La seva edat mitjana és de 47,5 anys. Al revés del que ocorre, per exemple, amb la cocaïna, el consum augmenta amb els anys, per la qual cosa el grup de dones entre 55 i 64 anys és el de més prevalença. Són alguns dels motius pels quals al febrer es va començar a utilitzar la perspectiva de gènere en el Pla Nacional contra Drogues i ja l’actual Govern va anunciar a l’octubre que elaboraria un específic centrat en elles sobre bon ús de psicofàrmacs. En l’Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-2021 descrivien l’ús d’hipnosedants com a “ocult, no lligat a l’estigma, sinó al desconeixement i a la consideració del seu consum com a ‘normal’, especialment en dones” i recomanaven l’aplicació de programes específics de gènere.
L’abús d’aquestes substàncies té com a principal contraindicació la dependència. “És un fàrmac depressor que provoca addiccions greus”, explica el metge d’Energy Control –ONG Associació Benestar i Desenvolupament – Fernando Caudevilla. En última instància, i encara que el cos humà sigui tolerant, també pot provocar intoxicacions. Que la consumeixin més les dones es deu en opinió de Caudevilla a motius culturals: “Les drogues, legals i il·legals, les consumeixen més els homes. Encara que la tendència mundial, al llarg del temps i entre joves, és que es vagi igualant. Però si les dones van més al metge i expressen més problemes de salut mental, lògicament tenen més receptes d’hipnosedants”.
El Ministeri calcula que hi ha en total 775.762 persones a Espanya que fan un consum problemàtic de psicofàrmacs. Caudevilla detalla que la tendència al fet que es consumeixin cada vegada més i amb recepta ve d’un problema de base: a molta gent li costa veure’ls inclosos en una enquesta sobre drogues al costat de l’heroïna, “i són drogues, com la resta. Unes te les donen en el centre de salut, per problemes, i unes altres al carrer. La diferència és legal, no científica. L’heroïna deriva de la morfina [un opioide]”. El fet que el prescrigui un metge provoca a més “la percepció que comporten menys risc”.
Orfidal, Tranxilium, Lexatin o Trankimazin són alguns dels hipnosedants més consumits, normalment receptats per a trastorns del somni o ansietat. Espanya està a més al capdavant d’Europa en ús inapropiat. Per a Caudevilla, es podria “entrar a discutir si normalment la recepta es mana amb bona indicació. La sensació és que hi ha una mica de màniga ampla”. Sobre l’altre grup de psicofàrmacs, els analgèsics opiacis –codeïna, tramadol o morfina–, creu que normalment “sí que es prescriuen bé, encara que als EUA estigui començant a haver-hi sobreprescripció”.
L’EDADES esmenta que s’ha observat “un augment de la prescripció de medicaments amb potencial addictiu (benzodiazepines i hipnosedants)”, encara que no llança dades sobre sobreprescripció. Des del Ministeri de Sanitat assenyalen a eldiario.es que “el seu consum majoritàriament es produeix sota una prescripció facultativa correcta i el seu dosatge s’ajusta al que s’estableix pel professional sanitari”. Per a Patricia Martínez Redondo, educadora social i experta en gènere i drogues, el problema del consum feminitzat sobretot d’hipnosedants “ve des de lluny” i té “molts factors”. El principal: la medicalització de les dones. “Si una dona arriba amb ansietat, l’ansiolític és el més fàcil abans de veure què passa, tapant només els símptomes. Es comença a estendre als homes, però és molt tradicional amb dones”, explica.
No té tant a veure, des del seu punt de vista, amb què les dones acudeixin més al metge, sinó amb el biaix de gènere en la salut: “Somatitzem l’ansietat. Moltes vegades porten a consumir-los condicions de vida vulnerables associades al gènere: responsabilitats de cures, estrès, violència”. També per això augmenta amb l’edat “i per tant amb les sobrecàrregues. Funcionen per a evadir-se. Estàs administrant medicació a processos que requereixen solucions socials”. En casos de violència de gènere “sorprendria l’associades que van aquestes substàncies a les víctimes per a suportar situacions. També l’alcohol”.
Allò cultural actua per a tot. Són drogues a vegades “que et recomana demanar o fins i tot et passa una mare o una veïna. Per això no ha cridat l’atenció que ho consumíssim”. “L’abús de l’alcohol, per exemple, té més sanció social per a una dona que per a un home. Se la jutja més. Els hipnosedants tenen altres associacions, i a més, quan el consum és problemàtic no és disruptiu –és a dir, no resulta problemàtic socialment ni els seus símptomes criden l’atenció a uns altres–, com pot ocórrer amb l’heroïna o la cocaïna. Tampoc s’engloba com un problema de salut en moltes ocasions: a l’inrevés, gairebé es relaciona amb cuidar-se”, insisteix.
No es reconeixen com a drogodependents
En la descripció de l’Estratègia Nacional 2017-2021, al repte sobre el consum ocult d’hipnosedants afegien que “no existeixen campanyes generalitzades de prevenció i sensibilització”. Martínez Redondo, que treballa amb pacients, confirma una altra trava: és pràcticament impossible que una senyora gran addicta a les pastilles demani ajuda. “L’alcohol en dones ara, per fi, està arribant a centres especialitzats. Amb els psicofàrmacs no serà gens fàcil”. Per això és essencial la cooperació amb unitats d’Atenció Primària, “aquí és on seran detectades”.
Ho diu també María del Mar García Calvente, de l’Escola Andalusa de Salut Pública: “No solament no acudeixen a centres especialitzats, sinó que no es perceben com a dependents”. Davant aquesta situació s’han desenvolupat algunes intervencions en diverses comunitats: a Andalusia la Junta i els professionals mèdics han posat en marxa, per exemple, els Grups Socioeducatius d’Atenció Primària en Salut (GRUSE).
GRUSE, explica García Calvente, sorgeix per a “abordar aquesta indefinició que desemboca en fàrmacs. És interessant perquè quan van començar a treballar es van veure aquestes raons de gènere relacionades amb la sobrecàrrega o fins i tot la violència”. Es tracta de fomentar altres recursos com el “suport mutu o l’autoconfiança”. Va començar amb dones però es va estendre a homes en comprovar que, amb la crisi, molts havien respost amb símptomes semblants “si escau per la pèrdua de l’ocupació”. García Calvente també dirigeix un Diploma sobre Salut i Gènere en la Universitat de Granada que busca formar a personal sanitari. Entre altres coses, “conscienciem que és important entendre que el malestar a vegades no és orgànic. Un fàrmac no soluciona la desigualtat”.
