A Espanya, la contaminació de l’aire ocasiona quinze vegades més morts prematures que els accidents de trànsit. Els efectes de la mala qualitat de l’aire en la salut de les persones es relaciona cada vegada amb malalties no només respiratòries, sinó també cancerígenes, cardiovasculars i neurològiques.
Conversem amb María García, d’Ecologistes en Acció i Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona sobre els reptes que ha d’afrontar la ciutat en les pròximes gestions.
“El canvi no vindrà de transformacions urbanístiques, sinó del canvi en el model de mobilitat”
A Barcelona, la qualitat de l’aire representa una de les majors preocupacions a nivell ambiental i de salut pública. Per a María García, hi ha tres focus principals: el trànsit, el port i la indústria; i la solució està en les mesures estructurals i no en el model de mobilitat.
“El que cal entendre és que el canvi a nivell de trànsit no vindrà de transformacions urbanístiques, sinó que vindrà del canvi en el model de mobilitat, això vol dir retirar carrils de circulació de trànsit privat que avui és majoritari i potenciar els vianants, la bici, el transport públic, els mitjans de transport públic de més capacitat i velocitat en superfície “, comenta l’especialista d’Ecologistes en Acció, que a més assenyala que actualment, el vehicle privat ocupa un 65% d’espai a aparcament.
Molts dels vehicles que transiten els carrers provenen de fora de la ciutat, que, segons ens explica Cristina Castells, són més del 50%. És per això que un dels principals objectius per als propers anys és el de reduir la major quantitat de la seva circulació.
“Bàsicament el que ens estem plantejant com a ciutat és reduir la mobilitat i després aconseguir que la mobilitat que queda sigui el més sostenible possible (…) Per a nosaltres, el nou pla de mobilitat urbà és molt important: incorporar carrils de bicicletes a la ciutat, traient carrils al vehicle és molt important “, apunta la directora.
Tot i que ja existeixen iniciatives com les superilles o les zones de baixes emissions que plantegen restriccions del pas vehicular, no s’ha pogut observar resultats positius significatius en la qualitat de l’aire a un nivell macro.
“Hem activat unes i les altres s’estan treballant; els resultats són positius. És veritat que hi ha alguns trams urbans a prop, confrontants a la superilla, que potser s’han empitjorat una mica perquè encara no desenvolupat tot el projecte de superilla”, indica Castells.
D’altra banda, García considera que si el pla inicial de tenir 500 superilles s’hagués mantingut, era possible reduir el 30% del trànsit de la ciutat. No obstant això, amb el que s’explica fins al moment l’impacte positiu obtingut és “semblant al d’un parc”.
“Nosaltres insistim, el què cal fer és reduir l’ús habitual, cal entendre que més d’un milió de vehicles circulen a Barcelona i té una mitjana d’ocupació d’1,4 persones. És l’ús irracional el què s’està fent del vehicle privat, llavors el que proposem és un peatge que el que fa és dissuadir l’ús”.
“La qualitat de l’aire és una de les prioritats del govern i creiem que també ho serà per al pròxim”
A Estocolm, on s’ha posat en pràctica el peatge urbà s’ha aconseguit reduir fins a un 30% el trànsit des del 2009. La proposta que esmenta García consisteix en el pagament a l’entrar a la ciutat i té com a objectiu en dissuadir les persones d’usar el vehicle de manera individual. D’aquesta manera, no es motivaria als usuaris a renovar el parc de vehicles, sinó a deixar d’usar-lo.
La veritat és que quan es proposen mesures que inclouen restriccions, el principal obstacle és la resposta general dels ciutadans.
“Tenim molt clar que això ja no és un problema mediambiental, sinó que és un problema de salut i per tant els hem de fer si o si. Però al moment de fer el canvi no és fàcil, tenim a ciutadans molt convençuts, que ens ajuden de manera immensa en poder aplicar aquestes mesures i altres als quals no els agrada tant”, ens comenta Castells.
A més de considerar el peatge mediambiental, considera que es troben “oberts a continuar analitzant els resultat i aplicar mesures per aconseguir els nivells plantejats” ja que assenyala que és una de les prioritats d’aquest i el proper govern. També indica que estan treballant en millorar la qualitat de l’aire en zones “sensibles”, com hospitals o escoles.
“No som diferents a altres ciutadans i ciutadanes, és com la llei del tabac, com el peatge, com en totes les ciutats en les que s’està aplicant les mesures de restricció. Si les polítiques funcionen i expliques que estem en una crisi de salut, de canvi climàtic, d’ocupació massiva del vehicle privat de la ciutat que ens està perjudicant serà més acceptat “.
Si bé el baròmetre de la ciutat considera la contaminació com una preocupació principal, encara queda molta feina de sensibilització per fer. És per això que García considera que “la gent canvia de comportament amb les polítiques, no són temes racionals”.
