Cinc anys després que la indústria farmacèutica introduís en el seu codi ètic la necessitat de publicar quants fons destina al sector mèdic, els pagaments –directes i indirectes– als professionals han crescut un 20%. Sense un altre control que la seva pròpia autoregulació, les empreses gasten actualment més de la meitat d’aquests diners a finançar congressos mèdics, abonar honoraris a professionals i donar a organitzacions sanitàries. Aquests capítols van sumar 338 milions d’euros, el 56% de tot el gastat el 2018. Els contractes d’I+D van suposar 259 milions, segons les dades publicades per Farmaindustria.
La relació entre les empreses farmacèutiques i els professionals mèdics ha estat sobrevolada pels fons que els sanitaris reben de manera directa o indirecta de grans corporacions com Novartis, Roche, Janssen, MSD, Pfizer, GSK, Abbvie, Sanofi, Bayer o Gilead. Només aquests noms acumulen gairebé la meitat del que conforma anualment aquest flux econòmic. En quatre anys s’ha passat de 496 a 597 milions d’euros. Aquests pagaments no són objecte de fiscalització oficial. La informació disponible és fruit d’un acord voluntari de la patronal que va modificar el seu Codi Ètic el 2014. El codi va disposar que es publiquessin les “col·laboracions amb professionals i organitzacions” amb la idea, descrivien, de “prevenir conflictes d’interès i generar confiança en la societat sobre la importància d’aquestes relacions”.
En aquest context, les empreses dediquen cada exercici més diners a sostenir cursos, seminaris i congressos mèdics. Entre sufragar les despeses de matrícula o allotjament dels professionals assistents i aportar fons als organitzadors, van pagar 216,5 milions d’euros el 2018. Són 11 milions més que el curs anterior i un 17% més que fa quatre anys.
En aquest periple, les principals beneficiades han estat les entitats organitzadores dels esdeveniments (per exemple una associació d’especialistes d’una disciplina mèdica en el seu congrés anual). Si van rebre 66 milions d’euros per a muntar trobades el 2015, l’any passat es van repartir 98,5 milions (gairebé un 50% més). Mentrestant, els fons directes a professionals van caure de 119 milions a 112 el 2016 encara que han repuntat i ja han tornat als 118 milions. El curs passat les farmacèutiques van augmentar totes les seves partides per als pagaments a metges.
La patronal explica que el finançament de congressos “fa possible l’actualització de coneixements” i qualifica aquestes trobades com a “instrument clau” perquè “els sanitaris espanyols mantinguin el més alt nivell en coneixement”.
Consultoria i assessorament
La part de pagaments en forma d’honoraris s’abona per assessoraments, consultories o ponències en congressos, segons expliquen fonts del sector. Si aquest apartat havia vist una reducció en anys anteriors, l’any passat les empreses li van donar una empenta considerable recuperant bastant del terreny perdut. Els metges van obtenir per aquests conceptes fins a 84 milions després d’haver caigut als 79.
La fiscalització de les anomenades transferències de valor és voluntària i només es fa des de l’exercici 2015. Cap organisme oficial està encarregat o té la capacitat per a indagar en aquests comptes. Són les mateixes corporacions les que publiquen les seves dades que la patronal agrega. I encara que tenen unes pautes comunes, algunes fan la informació més assequible que unes altres. No són totalment homogènies.
En aquests llistats s’inclouen les dades dels particulars que reben diners o acudeixen a un dels congressos amb les despeses pagades. També de les organitzacions professionals que gaudeixen de finançament per part dels laboratoris i de les donacions i subvencions que les empreses realitzen “a organitzacions sanitàries que presten serveis d’assistència sanitària social o humanitària”, expliquen. En la part de recerca, si bé el 2017 es va registrar un fort increment de gairebé el 30% que va posar la inversió en 251 milions, un any després la partida ha estat de 259 milions del que la patronal denomina “cooperació externa”.
