A Espanya se li acaba el temps de gràcia per a evitar ser portada als tribunals europeus per no complir la llei i mantenir nivells de contaminació de l’aire per sobre del permès. La Comissió Europea ha avisat al Govern aquest dimecres per escrit que la paciència i la pròrroga concedides fa set mesos s’esgoten: “Sembla que les mesures anunciades i preses no són suficients”.
Brussel·les va obrir expedient a Espanya el juny de 2015 per l’excés de diòxid de nitrogen a Madrid i Barcelona. El febrer de 2017 van llançar un ultimàtum abans de portar el cas a la justícia per l'”incompliment constant”. Però les coses de la Unió Europea van a poc a poc i, el gener de 2018, el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, encara mantenia advertiments: “A la vista del fracàs prolongat”. Exigia mesures “suficients per a aconseguir els objectius sense cap retard”.
Hi havia nou estats implicats: Alemanya, República txeca, França, Itàlia, Hongria, Romania, Eslovàquia, Regne Unit i Espanya. El desembre de l’any passat, fa set mesos, Espanya va esquivar l’expedient. La Comissió va entendre que els plans presentats pel Govern, entre els quals estava el paquet de mesures de la ciutat de Madrid que incloïa Madrid Central, podrien servir. Les actuacions “en fase de preparació, podrien abordar adequadament les manques” si s’aplicaven “correctament i en els terminis anunciats”, va justificar l’Executiu comunitari.
Entre aquest desembre de 2018 i juliol de 2019, van arribar algunes de les mesures anunciades com l’activació de la fase amb multes per a infractors de Madrid Central. Barcelona ha anat dissenyant el seu pla de restriccions al trànsit amb criteris ambientals que encara està sense posar en marxa.
La zona de baixes emissions metropolitana inclou gairebé tota Barcelona i ciutats colindants com a L’Hospitalet i Sant Adrià. La previsió és que arrencarà l’any 2020. Ara només s’activaria en dies d’emergència, però no ha funcionat mai. En l’àrea d’influència de la ciutat catalana, el 2018 encara dues estacions de la xarxa de mesurament van arribar a nivells de NO2 per sobre del permesos: la de l’Eixample i la de Gràcia-Sant Gervasi (van ser tres menys que el 2017).
Però la progressió és massa lenta. La situació “és greu”, analitza la CE. “D’acord amb els informes, els nivells de diòxid de nitrogen continuen sent excessius i vulneren els límits establerts en la directiva de Qualitat de l’Aire”, ha escrit Vella al Govern espanyol. A més, després de les eleccions municipals del 26 de maig, el nou Ajuntament de Madrid de José Luis Martínez-Almeida (PP) sustentat per Ciutadans i Vox, ha intentat deixar sense efecte la zona de baixes emissions de Madrid Central. De fet, Martínez-Almeida va reiterar durant mesos que eliminar aquesta mesura seria el seu primer acte de govern.
Una vegada a l’Alcaldia, el Govern municipal de PP i Ciutadans va aprofitar algunes fallades en el sistema de sancions per a paralitzar les multes per accedir a Madrid Central a pesar que estaven resolts abans, segons va constatar un informe municipal de 24 de juny. Així i tot, Martínez-Almedia va mantenir la moratòria fins que un jutge l’ha aixecat.
L’alcalde popular s’ha escudat que aquesta zona de baixes emissions augmenta la contaminació i que el que s’exigeix des de Brussel·les són resultats no mesures concretes. Mentre el seu equip pensa un pla per a l’aire (va avançar que apostaria per la renovació de caldees de calefacció, l’ús de la motocicleta, els aparcaments dissuasius i la subvenció per a comprar cotxes elèctrics), la Comissió ha enviat aquesta carta exigint plans més radicals. Fins i tot el comissari de Clima, Miguel Arias Cañete (PP), va deixar entreveure que Brussel·les vigilava la deriva ambiental a Madrid.
“Necessitem fer més. No menys”, ha explicat la ministra en funcions de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha demanat que s’explorin noves mesures per a complir amb la llei i contenir la pol·lució de l’aire a Espanya. És a dir, Europa ha recordat que els nivells de NO2 són massa alts i que el realitzat fins ara –que al principi va frenar l’acció enfront dels jutges– no és suficient. Cal anar més enllà, ha instat la Comissió.
Cotxes i bucs
Què significa més? El coordinador d’Ecologistes en Acció, Francisco Segura, explica que hauria d’estar relacionat amb els principals contaminadors en cada lloc. “A Madrid no hi ha dubte: a curt termini i atès que el cotxe és el principal contaminant, les mesures impliquen mantenir i estendre Madrid Central i actuacions similars en altres zones de la ciutat, així com plans concrets als voltants de les estacions més conflictives, com a plaça Elíptica i Escuelas Aguirre, sempre amb el criteri comú de reduir les emissions, per tant, limitant l’ús del transport amb motors d’explosió”.
A Barcelona, al trànsit rodat se li uneix un focus particular: el port. Espanya és el país europeu més exposat a la pol·lució que provoquen els grans creuers turístics. I Barcelona encapçala la llista amb pitjors dades. Segura incideix que cabrien “limitacions clares a la mala qualitat dels combustibles dels vaixells, com la creació d’una Àrea d’Emissions Controlades (ECA) com la que ja existeix en el Mar del Nord i el Bàltic”. Els carburants que usen els bucs per a desplaçar-se estan menys refinats i subjectes a estàndards d’emissió menys estrictes que, per exemple, el transport per carretera.
1 comentari
no podem oblidar a l’AMB la crema de residus, a incineradora i cimenteres i les emissions d’altres industries.
Pep