Amparo és una dona de 83 anys que viu amb el seu marit al barri de la Guineueta de Barcelona, a prop de la Plaça Karl Marx. Emmalalteix des de fa temps de problemes respiratoris, i fa poc la van atendre a l’Hospital Vall d’Hebron. El seu cas seria semblant al de tantes altres persones si, després del tractament corresponent, hagués tornat a casa. Però la falta de cures, sumada a la pèrdua d’autonomia d’una dona de la seva edat, poden acabar propiciant que hagi de tornar a l’hospital. Aquesta, però, no és la situació d’Amparo, que es troba allotjada en la nova Unitat de Fragilitat Compartida dels Hospitals Vall d’Hebron i Sant Rafael, destinada a cobrir les necessitats de pacients grans i de mobilitat delicada com ella.
“És molt agradable estar aquí”, reconeix. Aquesta pacient és una de les 13 persones establertes a la Unitat de Fragilitat, operativa des del passat 11 de novembre. “[La unitat] és el resultat d’una aliança històrica entre Vall d’Hebron i Sant Rafael, i tracta d’evolucionar cap a un model d’hospital acollidor amb la gent gran”, explica el doctor Antoni Sant Josep, coordinador de la unitat. Aquests nous equipaments estan destinats a les persones considerades de fragilitat moderada: aquests pacients que encara mantenen un grau d’autonomia física i cognitiva, però que poden patir reversos en aquestes condicions i recaigudes en les malalties tractades si no reben les cures adequades.
El model en el qual es basen les noves instal·lacions compartides no és nou però sí que s’estén cada vegada més: es tracta de les Unitats Geriàtriques d’Aguts (UGA), unes unitats especialitzades a tractar la gent gran en els hospitals que estan presents en 12 centres catalans. El primer en què es va aplicar aquest tipus d’equipaments va ser l’Hospital General de Granollers, el 1984. El que caracteritza la nova Unitat de Fragilitat Compartida de Sant Rafael i Vall d’Hebron és l’aposta per una perspectiva interdisciplinària en què metges internistes, geriatres i rehabilitadors, a més de treballadors socials, es coordinen per brindar el millor entorn possible a les persones allotjades, segons expliquen els seus impulsors.
L’objectiu de la nova Unitat de Fragilitat Compartida no és altre que assegurar la tornada a casa dels pacients amb les majors garanties i velocitat possibles: “Ells volen estar a casa seva, i la nostra missió és que tornin a les millors condicions possibles”, afirma el doctor Sant Josep. Per a això, l’hospital ha dut a terme modificacions arquitectòniques i de tasques dels seus treballadors per garantir un entorn que faciliti l’estada dels seus pacients. “S’han aplicat petits canvis que garanteixen grans millores”, assegura Lourdes Martínez, directora d’infermeria de l’Hospital Sant Rafael.
El primer nivell és estructural. La unitat compta en aquests moments amb 13 llits disponibles, dividides en sis habitacions dobles i una individual, unides totes per un passadís, encara que està previst que per al desembre estiguin ja operatives el doble de llits. Un dels aspectes més importants és evitar la desorientació del pacient amb el trasllat. Per a això, tant el passadís extern com les habitacions han prescindit d’aquelles barreres arquitectòniques que poguessin dificultar el moviment dels interns o els treballadors. Totes les habitacions compten amb una pantalla de televisió en cada llit que incorpora rellotge i calendari, aspectes que, segons els treballadors de centre, ajuden els pacients a mantenir el seu vincle amb el món exterior i que no són habituals en estances comunes.
“El descans nocturn és molt necessari i de vegades se’ns oblida l’important que és”, reconeix la directora d’infermeria. És per això que moltes de les novetats que incorpora aquesta nova Unitat van en aquesta direcció. El passadís disposa d’un sonòmetre que alerta a les infermeres quan s’arriba a un nivell de soroll considerat excessiu, a més d’un modulador de la intensitat de la seva il·luminació. També s’han modificat els carrets i mobiliari utilitzat per reduir el soroll que produeixen en desplaçar-se, les infermeres utilitzen llanternes a la nit i les habitacions dobles disposen de llums individuals per a cada llit perquè, en cas que un pacient hagi de ser atès a la nit, l’altre ocupant no sigui despertat a causa de la llum.
Un altre dels aspectes que els encarregats de la Unitat de Fragilitat destaquen com a fonamental és la prevenció de caigudes. “El pacient s’aixecarà a la nit per anar al bany, així que el millor és facilitar-li sense que tingui risc de caigudes”, assegura María Jesús Febré, treballadora social a la unitat. Als llits se’ls ha incorporat un comandament que permet modular l’altura del matalàs que fa a terra -amb un sensor de llum que es posa en verd quan l’altura és segura, per alertar les infermeres- i les barres protectores dels laterals estan partides en dos, de manera que es mantingui alçada la part del capçal per evitar caigudes però es deixin baixades les inferiors perquè el pacient pugui sortir del llit sense problemes. El bany està equipat en la mateixa línia:
Però el treball de la Unitat de Fragilitat no acaba un cop el pacient abandona les instal·lacions. “El factor social és un tema absolutament clau”, remarca el doctor Jordi Ibáñez, cap de departament de Medicina Interna de l’Hospital Sant Rafael. La relació dels pacients amb les seves famílies pot facilitar la tasca dels metges durant la seva estada a les instal·lacions -i per això es promou amb tríptics informatius-, però també és una font habitual de problemes. Hi ha casos de persones grans que viuen soles i no tenen familiars que se’n puguin fer càrrec d’elles un cop surtin, mentre que a altres els afecta molt la possibilitat de “convertir-se en una càrrega”. “Aquests pacients es troben a la cruïlla entre l’autonomia i la dependència, i el nostre repte és que es mantinguin en l’autonomia”, afirma el doctor San José.
