Al desembre del 2019 es va iniciar el brot d’un nou virus a la ciutat xinesa de Wuhan. Aquest virus, similar a un coronavirus que va emergir el 2002 a la província de Guangdong (sud-est de la Xina), ha infectat per ara a més de 600 persones, de les quals 17 han mort, segons fonts governamentals xineses.
Aquest virus provoca símptomes similars als d’una pneumònia, ocasionant febre i dificultats respiratòries que poden acabar en edema pulmonar i mort, depenent de l’edat dels pacients i de si aquests tenen algun altre problema mèdic.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) es troba en ple comitè d’emergència per determinar si aquest brot viral requereix el llançament d’una alerta mundial per prevenir les infeccions.
Els virus es reprodueixen i evolucionen a alta velocitat, particularment els que tenen un genoma RNA. Canvien tant que no hi ha dos virus iguals. Per això generen una progènie de bilions de mutants, algun dels quals infecta una espècie animal diferent de l’habitual.
Això és una cosa que succeeix constantment, per això aquests virus han passat moltes vegades dels ratpenats -animals que allotgen molts virus perillosos- a l’home tan directament o a través d’un hoste intermedi.
Fins ara es coneixien sis membres de la família dels coronavirus. En persones joves i sanes, quatre d’ells amb prou feines causen un simple refredat d’hivern, normalment més suau que el produït pel virus de la grip que reapareix amb força en aquesta estació.
No obstant això, els altres dos coronavirus són letals per a l’home en la majoria dels pacients. Parlem de la síndrome aguda i greu (SARS-CoV) i el virus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), que van aparèixer el 2002 i 2012, respectivament.
El nou coronavirus de Wuhan és molt semblant a la SARS-CoV que va emergir el 2002. De fet, els seus genomes tenen una homologia superior al 80%. La ciutat de Wuhan té més de 19 milions d’habitants i l’alta densitat de la seva població comporta un enorme perill en facilitar la disseminació de virus entre els seus habitants.
Com es dissemina el virus
Aquesta setmana les autoritats sanitàries de la Xina han comunicat la transmissió de virus de Wuhan entre persones, en haver-se infectat almenys 14 sanitaris que atenien als pacients que portaven el virus.
De moment, aquest virus s’ha estès a quatre països d’Àsia (Xina, Japó, Tailàndia i Corea de Sud), Estats Units i se sospita d’un nou cas a Austràlia. El primer brot de virus va aparèixer en persones que visitaven un mercat de peix i animals domèstics i silvestres, incloent-hi alguns la venda dels quals està prohibida, com ratpenats, serps o civetes.
Quan la SARS-CoV va aparèixer el 2002, el seu reservori natural van ser els ratpenats. D’ells va passar a les civetes, que en algunes zones de la Xina se servia als restaurants com una delicatessen, el que va facilitar el pas del virus a l’home.
Ara, probablement estem davant d’un escenari similar: el coronavirus de Wuhan pot haver passat del seu reservori natural, el ratpenat, a un tipus de cérvol, que avui es considera el major sospitós d’haver provocat l’epidèmia.
Però, hi ha algun fet especialment alarmant en aquest nou virus que pot ser mortal per a l’home? Resulta preocupant que en mes i mig el virus hagi infectat a tantes persones que han requerit hospitalització.
Perquè això implica que probablement hi ha un nombre deu vegades superior de persones que no han acudit a un hospital, o no se’ls ha identificat com infectat per aquest virus. Entre altres coses, perquè causen símptomes clínics molt semblants als de virus de la grip, també en el més alt de la seva particular epidèmia anual. Això fa que les previsions teòriques elevin el nombre d’infectats a més de 2000.
Però el més preocupant és que aquest mateix dissabte se celebra la gran festa de l’Any Nou Lunar de la Xina, en la qual diversos milions de persones es desplacen per reunir-se amb la seva família, com fem per Nadal als països occidentals. Aquesta pot ser una forma perfecta per repartir el virus per tota la Xina i, des d’allà, a altres països.
Eficàcia limitada del contagi
Tot i les previsions, hi ha algunes raons per ser relativament optimistes en el cas d’aquesta epidèmia. La principal és que aquesta variant de la SARS recentment apareguda es propaga entre la població humana amb una eficàcia limitada.
A més, els científics xinesos han publicat la seqüència del genoma de nou virus, cosa que ha permès als laboratoris de diagnòstic de tots els països dissenyar sistemes d’anàlisi que en 3 o 4 hores poden determinar amb tota fiabilitat si un pacient està infectat o no per aquest virus.
D’altra banda, la disponibilitat de la seqüència del genoma del virus permet treballar en el disseny de vacunes per protegir enfront de la infecció pel coronavirus de Wuhan, com s’està fent ja en, almenys, un laboratori de Carolina de Nord (EUA).
A Espanya, el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) de Madrid va produir anteriorment vacunes per la SARS-CoV i el MERS-CoV, i ara ja estan aplicant les mateixes tecnologies al cas del virus de Wuhan.
Això es pot fer ràpidament mitjançant la combinació de la síntesi química dels fragments del genoma i l’acoblament d’aquests, creant un virus atenuat que és un candidat a vacuna.
Confiem que aviat s’aconsegueixi la immunització pertinent, s’identifiqui amb precisió l’espècie animal que ha donat origen a l’epidèmia i s’aconsegueixi la detecció precoç de les persones infectades per evitar així que s’estengui.
