Tot i que encara no es pot parlar de pandèmia, l’expansió del nou coronavirus fora de les fronteres de la Xina preocupa les autoritats sanitàries. Itàlia s’ha convertit en el tercer país del món, després de Xina i Corea de Sud, amb el nombre més gran d’afectats pel COVID-19. Com a resposta, el govern de Giuseppe Conte ha decidit mantenir a 50.000 persones aïllades per contenir l’epidèmia, amb una evident dificultat: no se sap com ha començat.
Encara que es pensava que s’havia identificat al pacient zero o cas índex (el cas inicial de l’epidèmia actual a Itàlia), les anàlisis de laboratori han mostrat que l’individu sospitós no havia desenvolupat anticossos contra el virus, el que indica que no hi havia estat prèviament infectat. De moment, es desconeix qui podria ser el pacient zero.
“Desafortunadament, la persona que es considerava el pacient zero no ho era. Necessitem buscar en altres llocs. Estem seguint dues hipòtesis i estem tractant de comprendre si una de les dues és correcta”, ha explicat el president de la regió italiana de la Llombardia.
Per què és important el ‘pacient zero’?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha mostrat la seva preocupació per l’aparició de nous casos de COVID-19 sense vincles epidemiològics clars amb la Xina i el seu director, Tedros Adhanom Ghebreyesus, alerta que s’està acabant el temps (la “finestra d’oportunitat “) per contenir al coronavirus. El desconeixement de la identitat dels pacients zero, com en el cas d’Itàlia, dificulta el control de l’epidèmia.
Com explica Ignacio Rosell, metge especialista en medicina preventiva i salut pública, professor associat Universitat de Valladolid: “La identificació del pacient zero’, que també anomenem ‘cas índex’, és rellevant per entendre l’origen de l’epidèmia i també per delimitar amb més certesa els mecanismes i probabilitats de transmissió”.
Rosell aclareix, a més, que el pacient zero: “pot no ser un ‘pacient’ en sentit estricte. Pot no haver requerit atenció sanitària, sinó haver contagiat des d’una forma lleu de la malaltia (la gran majoria de casos de COVID-19 cursen d’aquesta manera). La no identificació del pacient zero o cas índex no és una situació desitjable, perquè suposa perdre informació i per la manca de control sobre aquest cas. No obstant això, aquesta falta d’identificació del cas índex no és una situació excepcional, en salut pública pot donar-se amb certa freqüència. De vegades, i especialment en malalties transmeses per via respiratòria, un contacte relativament casual i distret pot transmetre la malaltia a una persona especialment susceptible, i això resulta molt difícil d’identificar. Encara que l’idoni seria controlar-ho, això tampoc vol dir que aquest cas índex segueixi contagiant a més persones, depèn del període de transmissibilitat en què es trobi, dels seus moviments i de la susceptibilitat de qui tingui aquest contacte. És possible que aquest cas índex ja no sigui un problema. Però en no tenir-ho identificat, es desconeix”.
Una de les possibilitats sobre la taula a Itàlia és que el virus SARS-CoV-2 està, en realitat, més estès en aquest país del que indiquen els casos sospitosos i confirmats. Diversos experts plantegen la hipòtesi que en diverses regions d’Itàlia hagi tingut lloc una difusió “oculta” del coronavirus. Els símptomes dels pacients podrien haver-se atribuït a grip o refredats, en no haver-se identificat cap relació amb la Xina. Una altra possibilitat que no es pot descartar és que el pacient zero fos capaç de transmetre el virus a les persones del seu entorn, tot i no tenir símptomes, el que explicaria la dificultat per identificar-lo.
Sobre les declaracions de l’OMS, el doctor Rosell explica que: “La ‘finestra d’oportunitat’ és l’opció de contenir l’epidèmia en un país, i el fet que la malaltia salti fora d’aquest país evidentment redueix les possibilitats de control. A més, la possibilitat de restringir moviments als ciutadans és més fàcil en un sol país que en molts, amb els seus diferents recursos, polítiques i lleis. En tot cas, hi ha normatives de salut pública per actuar en aquestes situacions. A Espanya, per exemple, la Llei Orgànica de mesures especials en matèria de salut pública confereix la possibilitat de restringir certes llibertats individuals en benefici de la salut col·lectiva”.
La cerca amb èxit dels pacients zero a l’Iran i Corea del Sud
A l’Iran i Corea del Sud, on han sorgit també dos brots de coronavirus recentment, les autoritats han aconseguit donar finalment amb els pacients zero, malgrat certes dificultats.
A l’Iran, l’actual brot de coronavirus compta amb 43 casos confirmats i 12 morts. Les autoritats no van conèixer la identitat del pacient zero fins diumenge. El ministre de Salut iranià Saeed Namaki va informar que un comerciant, que va morir pel COVID-19, havia transportat el virus des de la Xina fins a la ciutat de Qom. Tot i que els vols directes entre l’Iran i la Xina estaven suspesos, el comerciant havia realitzat vols indirectes, escapant-inicialment del radar de les autoritats.
Mentrestant, la segona epidèmia de coronavirus està tenint lloc a Corea de Sud, on s’han registrat més de 800 casos confirmats i 7 morts. El govern ha declarat el nivell màxim d’alerta. La majoria dels casos es van originar en una secta apocalíptica a Daegu amb un líder messiànic que afirma que portarà als seus seguidors al paradís en el dia del Judici Final.
Els professionals sanitaris van tenir dificultats per confirmar al pacient zero, ja que la dona sospitosa de ser-ho s’havia negat inicialment a realitzar-se les proves per a la detecció del nou coronavirus (SARS-CoV-2) i declarava no haver viatjat recentment a la Xina. Finalment, es va confirmar que la dona de 61 anys havia estat infectada amb el virus i que, abans que el test donés positiu, havia anat a un hotel, a un hospital i a l’església de la secta on també hi eren presents centenars d’adeptes. Segons indiquen les anàlisis epidemiològics, aquesta persona era una supercontagiadora, doncs va ser capaç de transmetre el virus al voltant de 40 persones.
