El coronavirus segueix estenent fora de les fronteres de la Xina. En l’actualitat, s’han registrat més de 110.000 casos confirmats i 3.800 morts al món. Espanya compta, a hores d’ara, amb més de 1.000 persones afectades pel COVID-19-tres desenes de morts (tots ells d’edat avançada i amb malalties prèvies).
Atès que no es coneix cap cura ni vacuna contra el nou coronavirus i l’epidèmia actual amenaça de convertir-se en una pandèmia, la necessitat de descobrir tractaments específics contra el coronavirus és cada vegada més urgent. Els potencials fàrmacs podrien alleujar la malaltia en els casos més greus, evitar ingressos en les unitats de cures intensives i limitar el nombre de morts al món.
Tot i que ja existeixen prototips de vacunes, no podem comptar amb elles per l’actual epidèmia. Les diferents fases per les quals han de passar les potencials vacunes per provar-se en humans fan que sigui extremadament difícil que alguna d’elles es comercialitzi abans d’un any. Afortunadament, múltiples grups de professionals sanitaris, científics i empreses farmacèutiques al llarg del món estan estudiant diferents tractaments que podrien ajudar ja a les persones més vulnerables davant el nou coronavirus.
Centenars d’assajos clínics estan en marxa o començaran aviat per avaluar els efectes de possibles tractaments contra el COVID-19. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) està coordinant i assessorant en la realització de diferents assaigs clínics perquè els seus protocols tinguin una elevada qualitat i els seus resultats puguin comparar-se entre si. Fora d’aquests assajos, també s’estan utilitzant diversos fàrmacs, aprovats per altres indicacions, en pacients concrets afectats pel coronavirus.
Aquest procés es denomina ús compassiu de medicaments i consisteix a aplicar tractaments experimentals abans de la seva aprovació oficial per a una determinada malaltia. Aquest tipus de tractament està molt restringit, a causa dels riscos que comporta. Precisament per això, solen aplicar-se a pacients greus, amb un mal pronòstic, que no disposen d’alternatives terapèutiques d’eficàcia demostrada.
Tractaments per al VIH o antivirals per a la grip
El coneixement previ que ja teníem amb els coronavirus SARS i MERS està ajudant a orientar possibles tractaments amb el nou SARS-CoV-2, que comparteix gran part del seu genoma amb aquests virus que van provocar epidèmies en el passat. D’aquí va sorgir la idea d’emprar diversos tractaments antiretrovirals (com ritonavir, lopinavir i azvudine), originalment indicats per al VIH, en persones afectades pel COVID-19, perquè s’havien estudiat i provat prèviament pels anteriors coronavirus.
Aquests fàrmacs antiretrovirals, que interfereixen amb la replicació de diferents tipus de virus, s’han emprat amb èxit en un nombre limitat de pacients amb COVID-19 tant a la Xina com a Espanya. Tot i que encara és precipitat estimar l’eficàcia d’aquests medicaments, la mateixa OMS ha reconegut que podrien ser útils per alleujar la malaltia provocada pel nou coronavirus. El govern japonès ja ha anunciat que està realitzant una sèrie de tràmits perquè els assajos clínics adreçats a avaluar aquests fàrmacs antiretrovirals enfront del COVID-19 comencin com més aviat millor. En total, hi ha ja almenys quatre assaigs clínics en marxa o pendents de començar en el món per avaluar aquests fàrmacs antiretrovirals contra el nou coronavirus.
També s’ha provat amb èxit en alguns pacients la combinació d’antiretrovirals amb el fàrmac oseltamivir, un antiviral usat habitualment contra el virus de la grip en pacients de risc. Metges a Tailàndia van anunciar que van tenir èxit en el tractament d’una dona xinesa de 70 anys afectada pel COVID-19, que es va recuperar al cap de 48 hores d’aplicar aquesta combinació de fàrmacs. En aquests moments ja hi ha almenys un assaig clínic registrat per avaluar aquest enfocament terapèutic.
Fàrmacs contra l’Ebola o la malària
Un altre fàrmac que s’ha emprat amb èxit en alguns pacients és el remdesivir, un medicament antiviral que es va desenvolupar inicialment per al tractament de l’Ebola, però que va demostrar beneficis en pacients afectats per altres malalties virals. La revista mèdica The New England Journal of Medicine va descriure fa uns dies el tractament amb aquest fàrmac en el primer pacient confirmat pel coronavirus als Estats Units. Tot i que els seus símptomes havien empitjorat al llarg d’una setmana, el començament del tractament amb remdesivir va coincidir amb la seva millora progressiva, fins a la seva curació.
Els metges que van atendre el pacient reconeixen el potencial d’aquest tractament i, per això, incideixen en la necessitat de realitzar assajos clínics que permetin conèixer la seguretat i eficàcia del remdesivir per a pacients afectats pel nou coronavirus. Xina, que va ser el primer país a reconèixer el potencial terapèutic d’aquest antiviral enfront del COVID-19, va posar en marxa dos assaigs clínics amb remdesivir a principis de febrer. S’espera que aquests estudis finalitzin i aportin resultats per a finals d’abril.
El tractament amb plasma procedent de pacients que s’havien recuperat del COVID-19 i havien generat anticossos ha estat una altra estratègia terapèutica aplicada en persones afectades greument per la malaltia. També hi ha assaigs clínics en marxa per avaluar la seva eficàcia. No obstant això, hi ha molt escepticisme al respecte perquè aquest enfocament ha tingut escàs èxit en el tractament d’altres virus en el passat.
Entre els fàrmacs usats de forma compassiva que han mostrat indicis d’eficàcia també destaca la cloroquina, un fàrmac molt conegut contra la malària i contra algunes malalties autoimmunes que posseeix efectes antivirals. La cloroquina s’ha provat en al voltant de 300 pacients afectats pel coronavirus, sense que es detectessin greus efectes adversos i ja hi ha assaigs clínics en marxa a la Xina per aclarir la seva eficàcia terapèutica.
Altres medicaments que s’estan avaluant en assaigs clínics són la metilprednisolona, 1 corticoesteroide usat per disminuir la resposta immunitària al virus, els interferons (proteïnes que interfereixen amb la replicació de multitud de virus en cèl·lules humanes) o anticossos dirigits a molècules específiques que intervenen en la infecció pel nou coronavirus.
En resum, hi ha molts fronts oberts per a la identificació de tractaments útils contra el COVID-19 i ja s’han detectat alguns casos de possible èxit en pacients. Els assaigs clínics que ja estan en marxa ens aclariran en els pròxims mesos les millors opcions de tractament amb fàrmacs ja aprovats per a altres indicacions, mentre les vacunes i els nous fàrmacs contra el coronavirus segueixen el seu llarg procés d’investigació i desenvolupament, que ens impedeix comptar amb ells a curt termini.
