Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
És l’hora de l’esmorzar i les terrasses dels bars que normalment són plenes de treballadors i treballadores que baixen a fer-se l’entrepà avui són gairebé buides. Molts locals tancats i els carrers tranquils. Som a la zona de Vila Olímpica i, sorprenentment, la massa de turistes que passegen vora el mar s’ha reduït. A mesura que s’avança pel carrer Joan Miró, es comencen a veure algunes persones, la majoria amb mascaretes, i alguns sanitaris. Estem a les portes del CAP de la Vila Olímpica.
És el primer matí d’ençà que el Govern de la Generalitat va decretar mesures de contenció per frenar el coronavirus, tals com el tancament dels col·legis, el confinament de la Conca d’Òdena o l’increment del teletreball. Lluny del que podria semblar, el Centre d’Atenció Primària és pràcticament buit.
Aquest espai, que normalment té una afluència destacada de persones d’edat avançada, avui només comptava amb dues persones a la cua de recepció. Primera conseqüència visible del coronavirus. La segona, el perímetre de seguretat, elaborat amb cadires entre la taula de recepció i els usuaris, que han de recollir les receptes o entregar la targeta sanitària a les treballadores -equipades amb mascaretes, però sense guants- tot estirant els músculs.
Els ascensors, les escales i les sales són plenes de cartells que ajuden a identificar els símptomes del Covid-19, però no hi ha ningú que els llegeixi. I aquesta evidència del moment d’excepcionalitat es fa més palesa durant el viatge en elevador. La planta 2, on es fan les rehabilitacions, està deserta. No hi ha ni els llums encesos. A la planta 4, on hi ha els metges de capçalera i infermeria d’adults, la situació no és diferent. Totes les cadires són buides, i només s’emplenaran amb dues persones durant el temps que aquesta periodista passa al CAP.
Una de les portes d’atenció d’infermeria és entreoberta i, davant l’ordinador, hi ha una infermera. S’està traient els guants, però la mascareta ja forma part de la seva fisonomia. Prefereix no donar el seu nom, però tant és, perquè ella podria ser qualsevol infermera i aquest podria ser qualsevol CAP de la ciutat. S’aixeca per rebre’ns i ens fa passar, mostrant-se impecablement vestida de blanc. Mai no hi va. Normalment duu roba de carrer sota la bata. “Ja em veus, ara això és el que ens toca”, explica, tot reconeixent que es troba “agobiadíssima”.
Aquest sentiment d’angoixa, òbviament, no es deu a un excés de feina, sinó al sentiment d’incertesa generalitzat. Explica que han anul·lat gairebé totes les visites. Ella, que normalment va de bòlid i acumula -com tots els professionals de l’Atenció Primària- retards deguts a la sobrecàrrega de pacients, avui només té dues persones a l’agenda. “Només atendré un avi que ve a fer-se cures, perquè les necessita, i una noia jove a la qual, previsiblement, podré donar l’alta”, comenta.
L’avi és en Josep, que ve acompanyat de la seva dona. Es desplaça recolzat en un caminador i explica que venir al CAP li suposa tot un esforç físic. “No hi puc fer res, si fos per mi no vindria, no només pel virus, sinó perquè em costa caminar”, comenta. Però necessita venir. Ell és una de les dues persones que hi haurà a la sala d’espera durant el temps que som al CAP. L’altre és en Zacharias, que ha tingut un mareig a la feina. Treballa a la construcció i ha hagut de venir al centre d’urgències.
Aquests són els únics casos que s’atenen al CAP de Vila Olímpica avui. Urgències i visites inaplaçables. De fet, no hi fan pas la prova del Covid-19. “Si vinguessis aquí explicant-me que tens símptomes de coronavirus no et deixaria ni seure a la cadira”, reconeix la infermera. El protocol estableix atenció telefònica i derivació a Salut Pública. “M’expliques els símptomes i si quadren amb els del virus, et decreto confinament a casa i a trucar al 061 fins que te l’agafin”, explica.
Però sap que els temps d’espera són llargs. “Calma”, diu. A no ser que hi hagi patologies respiratòries prèvies o sigui una persona d’edat avançada, no hi ha risc elevat. Cal tenir calma i no estressar-nos, ni a nosaltres ni al sistema de salut. Sobretot, quedar-se a casa, prega mentre ensenya uns papers que, juntament amb el gel desinfectant hidroalcohòlic, donen la benvinguda a qualsevol que s’assegui a la seva consulta. Són una guia d’ús del portal lamevasalut.gencat.cat. “Això és la nostra gran arma: si aconseguim que tothom sigui derivat via telemàtica o telefònica, podrem frenar molt els contagis”, assegura.
Confinament i passivitat
Davant la poca activitat del CAP, aquesta infermera llegeix, estudia i repassa casos pendents. “Poc més podem fer”, i assegura sentir-se una mica “inútil”. Per una banda, es necessiten sanitaris a hospitals o zones d’alt risc com Igualada, que ahir va demanar reforços al Departament de Salut, i per altra, “nosaltres estem aquí, sense feina”, reflexiona, tot i que reconeix que entén que “hi hem de ser, clar, però així i tot crec que no s’estan organitzant bé els recursos”.
Hi ha incongruències, diu. Al CAP Vila Olímpica, tot i que no s’hi ha diagnosticat ningú directament, sí que tenen dues infermeres i dos metges en aïllament per haver estat amb una persona infectada. Fa 10 dies que es van fer la prova i encara esperen. “Veus que als polítics els donen els resultats en un dia i els sanitaris esperem setmanes? Som nosaltres els que estem en primera línia, nosaltres som necessaris!”, exclama, enrabiada.
Deixem la infermera, que ha de sortir de la consulta per atendre el Josep. Just quan està a punt de travessar la porta fa mitja volta: “els guants! No recordo mai que per a qualsevol cosa fora de consulta m’haig de posar els guants, ara”. Un cop vestida, només els ulls visibles, surt a buscar l’avi a la sala d’espera, on només se sent l’eco de l’ascensor que anuncia el “tancament de portes”. Per la resta, silenci.
Però tota la calma que es destil·la del CAP, que a priori podria semblar un dels planters del caos pel coronavirus, es canvia per frenesi a les farmàcies. A pocs metres del Centre d’Atenció Primària, una farmàcia ha creat un cordó de seguretat amb unes cintes de l’Ajuntament de Barcelona que resen “no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta”. Les cintes adhesives, enganxades a caixes a banda i banda de l’establiment, a uns dos metres del mostrador, creen un perímetre de seguretat entre les farmacèutiques i els clients.
Mascaretes i gels desinfectants és tot el que demana qui entra per la porta. No en tenen, així que el client no passa més de vint segons dins la farmàcia. Als pocs qui van buscant altres productes, a l’hora de pagar se’ls demana prudència. “Per seguretat”, diuen a una noia, tot fent un gest amb la mà demanant-li distància quan atansava la targeta de crèdit.
