Cada vespre la gent surt als balcons de casa a aplaudir justament les treballadores de la sanitat pública. Però també hi ha altres treballadors, com els de la geriatria, amb comportament heroic en aquesta crisi als quals ningú en fa un reconeixement.
El daltabaix produït pel coronavirus ha agreujat la dramàtica situació de manca de personal de les residències geriàtriques. L’acarnissament de l’epidèmia amb els més grans ha posat el focus en l’estat de moltes instal·lacions i en les molt difícils condicions de treball que pateixen els professionals. El punt més dramàtic és que tot plegat havia estat anunciat pels treballadors i ningú els va fer cas.
La situació que pateixen les dones i homes que treballen a les residències geriàtriques de Catalunya és molt greu. Ho diu una responsable sindical de CCOO del ram: “falten Equips de Protecció Individual (EPIS) i els substituïm com podem”. El mecanisme concret ha estat demanar a persones conegudes que fabriquin mascaretes amb doble capa de cotó i aquesta responsable les reparteix a les residències on les treballadores i treballadors han de reciclar la roba i les mascaretes, cosa que fa perdre l’eficàcia.
Sense protecció
“Si no hi ha material de protecció per als hospitals, imagineu que és el que arriba a les residències”, assegura. De fet, entre les anècdotes que explica hi ha el fet que molts treballadors han cedit als avis dels quals tenen cura les poques mascaretes quirúrgiques que havien aconseguit pel seu compte.
En residències que han patit el flagell de Covid-19, com la de la població d’Àger, a la Noguera, l’única solució que s’ha trobat ha estat partir les instal·lacions en dos blocs, en un hi ha els interns i cuidadors que pateixen la infecció en un grau o altre i a l’altra banda les persones que no tenen símptomes del coronavirus.
Aquest diari ha pogut saber de casos esgarrifosos com el que ha passat a la residència situada al carrer Mare de Déu del Coll de Barcelona, on un resident ha donat positiu per coronavirus i ha estat confinat. Com altres avis han mostrat símptomes de la malaltia, la direcció els ha confinat a tots en les seves habitacions. A partir d’aquell moment molts han començat a plorar i a demanar que si els havien de mantenir en aquella situació, valia més que els deixessin morir, segons han explicat fonts de la plantilla, que també es queixa de la tensió que han de patir perquè són molt poques persones per atendre gairebé 30 residents sense mesures de protecció ni suport.
Només el poble salva el poble
Com els treballadors dels geriàtrics semblen ser els últims de la fila en les polítiques de protecció s’han hagut d’espavilar, diversos indrets la gent s’autoorganitza. A les comarques de Ponent ha sorgit una autèntica xarxa solidària que té com a objectiu proporcionar mecanismes de protecció casolans als treballadors que tenen cura de la gent gran: “a l’hostal Catalunya i Aragó, de Soses, com que han hagut de tancar, estan cosint material, també ho fan grups de dones de Les Borges i fins i tot consultes de dentistes o esteticistes estan facilitant mascaretes seves, i jo, quan vaig a les residències a donar ànims i ajudar en el que calgui, els hi porto”, diu la sindicalista.
Perquè una de les coses de les quals es queixen les treballadores i els treballadors de la geriatria a Catalunya és que: “Es fan moltes coses només per postureig, com quan s’ha anunciat que ens donen vestits de protecció d’un sol ús i en duen només un parell a cada residència”.
El fet que a Catalunya la majoria del servei de geriatria funcioni amb concertació amb la Generalitat i que des de fa anys els treballadors i les treballades tinguin els salaris pràcticament congelat ha implicat que, amb la tímida recuperació econòmica, molts operaris canviessin de feina. En uns casos cap a centres geriàtrics públics que paguen molt millor, i en altres cap a dependències de la sanitat pública. Per tant, molts centres i residències han vist en aquesta epidèmia com, de vegades un 50% dels treballadors havien de confinar-se per haver estat en contacte amb persones amb el coronavirus i la resta havien de doblar torns per cobrir l’emergència. Per això, no és d’estranyar que s’hagi flexibilitzat el requisit per accedir a la geriatria, si abans feia falta una formació especialitzada, ara ja no caldrà aquesta titulació.
Una altra queixa dels qui tenen cura de la gent gran era la dificultat de què els netegessin la roba de treball a la mateixa residència i així evitar, si passava, endur-se a casa el virus. Després de diverses queixes això s’està aconseguint, indiquen.
Servei públic del qual se’n fa negoci
Els problemes econòmics de la geriatria conviuen amb un fet indiscutible, la gran demanda de places fa que empreses, de vegades multinacionals, i de vegades d’altres àmbits com la construcció inverteixen en el sector, cosa que fa pensar que hi deuen veure negoci.
Igual com passa a la sanitat, les treballadores de les residències geriàtriques treballen sense tenir la seguretat que no s’han encomanat del Covid-19. No ho poden saber. No els fan els tests, perquè no n’hi ha. Això permet que persones amb símptomes molt lleus continuïn treballant i, potser, contagiant companys i usuaris, fins que apareixen les molèsties, llavors els envien a casa, però sense la seguretat que realment tenen el coronavirus.
Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies fins al 24 de març hi havia 212 persones ingressades en residències de gent gran que tenen diagnòstic de coronavirus. A Catalunya hi ha 64.093 persones grans que viuen en places residencials públiques i privades. En total hi ha 70 residències amb persones diagnosticades de coronavirus SARS-CoV-2. El sistema català està format per 1.073 residències de gent gran.
Contra aquestes informacions les treballadores responen repetint que la manca de controls fa que hi pugui haver usuaris i també cuidadors encomanats però no comptabilitzats perquè no s’han fet els controls corresponents.
