Després d’anys de patir l’ofec imposat per la falta de finançament i recursos, els ulls estan ara posats en l’Atenció Primària. El Govern ha assenyalat als centres de salut com a element clau per controlar l’epidèmia de COVID-19 un cop s’iniciï el desconfinament generalitzat. La peça clau en la desescalada.
“He de dir-vos que, des del punt de vista de l’Administració central, serà un dels elements fonamentals per definir i decidir quina desescalada es fa a cada un dels territoris”, els va dir el president de Govern, Pedro Sánchez, diumenge passat als presidents autonòmics. No obstant això, l’Atenció Primària ha encadenat gairebé una dècada d’inversió pública estancada. La despesa real realitzada per les comunitats autònomes en 2018 (últimes comptes consolidats del Sistema Nacional de Salut) i tot i haver recuperat una mica de terreny, va ser menor que el 2009: 9.137.000 d’euros, contra els 9.317 de fa gairebé deu anys.
D’aquesta manera, en aquest període es van restar una mica més de centenars de consultoris locals. Els centres d’Atenció Primària van passar de 10.184-10.067. La caiguda d’inversió “a nivells difícilment suportables” s’ha traduït en “càrregues de treball desmesurades, acumulacions diàries per falta de substitucions, consultes massificades i esperes excessives”, ha analitzat l’Organització Mèdica Col·legial.
“Ens passen la mà ara quan ens necessiten després d’haver-nos tingut invisibilitzats”, reflexiona la doctora Mar Noguerol que exerceix en un centre de salut de Fuenlabrada (Madrid) i actua de vicepresidenta de l’Associació de Facultatius Especialistes AFEM. Aquesta noció de desemparament està sostinguda per les dades.
A Espanya, les comunitats autònomes són les encarregades de gestionar aquest servei en ostentar les competències de sanitat. Elles decideixen quant, com i on dediquen els recursos. La seva despesa per a l’atenció especialitzada hospitalària va multiplicar per 4,5 el de Primària: 41.395.000 d’euros.
“Hem estat atenent la COVID-19 des del principi. Hem reconfigurat els centres de salut per atendre la pandèmia. Hem atès per telèfon gairebé totes les patologies perquè el presencial s’ha centrat en la COVID-19: per fer diagnòstic precoç, per a remetre als hospitals, per a seguiment de casos lleus a domicili i per seguir les altes hospitalàries, que segueixen necessitant atenció”, defensa Noguerol. Mentrestant, el macrohospital de campanya de l’IFEMA a Madrid es nodria en bona part de sanitaris d’atenció primària a costa de tancar provisionalment fins a 46 centres de salut.
La prioritat, o no, que li han anat atorgant al llarg de l’última dècada a aquesta àrea sanitària que haurà de funcionar a plena potència per permetre el retorn a l’activitat econòmica i social més normalitzada, ha derivat en què Espanya, en general, estigui a la part endarrerida de la Unió Europea pel que fa a recursos d’Atenció Primària.
El país compta amb entre 35.000 i 36.000 metges de família (sumant facultatius per a adults i pediatres), fet que suposa uns 7,6 professionals per cada 10.000 habitants. La mitja Europa ronda els 9,3. De fet, hi ha 17 estats de la UE que presenten millors registres. Per sobre de tots està Portugal, que té 26,2, segons les dades d’Eurostat. Amb la infermeria passa una cosa semblant. Unes 30.500 sanitàries: 6,8 per 10.000 ciutadans quan a Europa es va als 8,8.
A l’abril de l’any passat, el Ministeri de Sanitat va publicar una Estratègia per a l’Atenció Primària en què es marcava un límit de 1.500 persones per metge d’adults i 1.000 menors per pediatre per a l’any 2022.
La situació no ha passat desapercebuda. L’OCDE va analitzar en el seu informe Panorama de la Salut 2018 que, fins al 20% de la despesa sanitària a Europa es malgastava per, precisament, la manca d’inversió en Atenció Primària i medicaments genèrics. Espanya podria estalviar-se el 6,3% dels ingressos hospitalaris si revertís aquesta situació, calcula l’organisme. “Molts es presenten als hospitals perquè l’Atenció Primària no està disponible”, han explicat.
Però, a més, el deteriorament de la medicina de família ha anat escalant de manera que, durant 2019, s’ha generat una nova fase: professionals que abandonen el treball davant la impossibilitat de donar un servei adequat. S’han produït casos com a Burgos, on tres mèdiques van renunciar als seus treballs com a protesta per l’ordre de la Junta de realitzar guàrdies després de les jornades ordinàries. Poc abans, 22 caps de centre a Vigo també van deixar el lloc.
En maig de 2019, els centres de salut de Madrid van ser cridats a la vaga. Al mes següent va passar el mateix amb els gallecs. També els facultatius d’Euskadi van parar per demanar una reducció de la sobrecàrrega assistencial als centres. L’octubre de 2019, el torn de les protestes va arribar a la medicina de família d’Andalusia.
Més personal per controlar la COVID-19
“A la fi, la pandèmia s’haurà de gestionar com una malaltia comunitària”, reflexiona el president de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, Salvador Tranche. Així, la identificació d’un cas, el diagnòstic i el rastreig dels seus contactes partirà des dels centres de salut. Per Tranche, metge en un centre d’Oviedo, quan s’aixequi el confinament serà crucial “el control ràpid i el més a prop possible de la nova positiu i per això els més adequat són els centres de salut”.
Aquest facultatiu té clar el que necessita l’Atenció Primària per complir aquest paper: capacitat per diagnosticar amb test i més mitjans. “I a Primària això significa, sobretot, recursos humans. Si fins ara havíem patit manca d’inversió…”.
Durant la nova fase, els metges comunitaris esperen una onada de pressió assistencial. Una bona part de les 77.000 altes registrades són, en realitat, convalescents que precisen un seguiment, almenys, de 14 dies. “I calculem que hi haurà altres 100.000 més”, diu Tranche. A això caldrà sumar-li “totes les patologies cròniques l’atenció presencial ha estat hivernada” mentre el sistema es bolcava a la COVID-19, indica aquest metge: hipertensió, diabetis, patologies respiratòries… Tranche afegeix que s’ha de reforçar la seguretat dels professionals per aquesta etapa: “Demanem que els domicilis dels pacients es considerin llocs de risc, el que implica que se’ns doti de protecció”.
Tot aquest volum arribarà als centres de salut que han acumulat la manca de recursos. Durant 2019, metges de Primària d’Andalusia, Galícia, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid o Euskadi van protestar contra els seus gestors amb una idea comuna: tenir com a mínim 10 minuts per atendre cada pacient.
