Des que el Govern va anunciar que nenes i nens podrien sortir al carrer a partir del pròxim dia 26, s’ha produït un petit terratrèmol d’anada i tornada que ha obligat el Govern a canviar el seu enfocament inicial, és a dir, que poguessin acompanyar algun adult de la família a les activitats ja autoritzades, com anar a comprar, al banc, a comprar el pa, el diari o apropar-se a una farmàcia.
Després de les crítiques, moltes i variades, que es van donar després de conèixer-se la notícia dimarts passat, el mateix dia es va anunciar que tindrien permís per sortir al carrer a jugar i passejar. Més tard, el vicepresident, Pablo Iglesias, donava a conèixer alguns detalls més: sortides d’una hora, en un radi d’un quilòmetre de la casa, sempre acompanyats per un adult responsable (també podria ser un germà gran). Podran saltar, córrer i baixar alguna joguina. No així, utilitzar els parcs infantils amb elements com tobogans o gronxadors. Sempre respectant la distància social. El vicepresident també ha anomenat els nens i nenes que viuen en zones rurals. Podran passejar pel camp o el bosc.
És una notícia que confirma algunes de les peticions que alguns experts feia setmanes que reclamant. És el cas de Heike Freire, qui insisteix en la necessitat que nenes i nens surtin i puguin jugar en espais verds i blaus (com platges). La pedagoga també demanava que no es permetés l’ús de parcs infantils, ja que «el virus roman de 3 a 5 dies en superfícies» com plàstic o metalls.
Des de Save the Children, Carmela del Moral parla de la necessitat que es prioritzi la desescalada a nenes i nens de 0-6 anys seguint les recomanacions de l’OMS en relació amb les necessitats d’exercici físic que tenen. També reclama que des dels governs es tingui més en compte a la infància a l’hora de fer les comunicacions. «Que hi hagi una adaptació del llenguatge i de les normes», afirma, així com que es faci «amb criteris de salut pública i de benestar de la infància».
«Fa la sensació que dins del Govern hi ha disparitat de criteri» afirma Heike Freire. Sobretot, després del què es va viure dimarts. L’experta critica l’actuació del grup d’experts que estan assessorant el Govern pel que fa a la sortida de menors de casa seva. Però es mostra «contenta» perquè «hem aconseguit avançar la data de sortida dels nens dues setmanes».
Per Freire, tot el problema sorgit aquesta setmana «ve de no considerar a la infància en les seves necessitats i drets», el que demostra, segons el seu punt de vista, que no hi ha una estratègia, ni progressivitat en les mesures ni anàlisi de risc. Això sí, «d’aquesta situació en podem aprendre».
Del Moral explica que des de Save the Children s’ha defensat el confinament de la infància des del punt de vista de la salut pública, però també la necessitat de tenir en compte els drets de nenes i nens, l’interès superior que ha de regir tota normativa. Defensa que la sortida, ara permesa, hauria de respondre no tant a la situació de saturació de les famílies com «al dret de nens i nenes i, realment, al seu benestar».
Un benestar, així com un desenvolupament, que Freire opina que s’ha vist interromput de manera abrupta en molts casos. Desenvolupaments, per exemple, de les habilitats de socialització o de la intel·ligència espacial. L’experta defensa la necessitat que nenes i nens surtin a espais naturals que «els ajudin a pair la situació traumàtica, a recuperar-se de l’estrès, l’ansietat i l’angoixa».
«Li demano a Govern que pensi en la infància, que desenvolupin la seva cultura de la infància, que no la tenen», afirma Heike Freire. Per a ella, tota la crisi provocada per la pandèmia deixa de fons la qüestió de les cures. «Vivim en una societat que no té cura dels seus majors, perquè no ho hem fet i s’han mort per les condicions en què estaven; que no té cura dels malalts perquè descapitalitza la sanitat, i una societat que no s’ocupa dels nens i nenes. En tot això, Espanya s’ha deshumanitzat en els últims 20 o 30 anys».
Infància culpabilitzada
Tant Heike Freire com el pediatre José María Paricio (tots dos han col·laborat en la campanya de recollida de signatures #Coronainfancia de change.org), estan d’acord que des del Govern, també des de tota la societat, s’ha tractat de manera injusta a la infància durant aquesta crisi. No només pel confinament o el tancament de centres educatius, sinó per haver-la assenyalat com un agent contagiós perillós.
Paricio es mostra «perplex» per la manera en què el Govern està sent assessorat. Sobretot després del que va passar dimarts després del Consell de Ministres. Per al pediatre, «es parteix de la presumpció falsa que es va fer al principi», és a dir, que les i els nens es contagien més, a més de ser asimptomàtics en major mesura i tenir la capacitat de contagiar més persones.
El pediatre parla de diversos estudis realitzats des del mes de març en diferents parts d’Europa i que venen a demostrar que la infància no es contagia més que el món adult i no està tan clar que, al seu torn, s’encomani a més persones que qualsevol més gran. Cita un macroestudi islandès que ha determinat que entre la població asimptomàtica, el percentatge d’adults que sí que tenien el virus era de l’1%, mentre que en el cas de la infància, el percentatge era de 0. Aquest mateix estudi va determinar que entre els que mostraven algun símptoma comptable, entre els adults, hi havia un 14% contagiat de Covid-19. Entre les i els nens, la meitat, el 7%. L’estudi, explica, es va realitzar entre març i primers d’abril.
També parla d’un fet en el sud de França. Es va seguir el rastre de persones amb les quals va estar en contacte un nen de nou anys, contagiat per adults. En total van aparèixer 127 entre companys de classe i docents de l’escola. Mentre que el nen estava malalt, cap d’aquestes persones va ser contagiada.
Pel pediatre, «estàvem argumentant el confinament de nens i fins i tot el tancament d’escoles a partir d’una fal·làcia». «Partim de la base, continua, que els nens no estan majoritàriament contagiats en cap país que ha publicat bones estadístiques. Fins de les que publica Espanya es pot deduir». Des del seu punt de vista, durant tot aquest temps i amb els discursos relatius a la infància, la gent ha interioritzat «que els nens són contagiosos». Des del seu punt de vista «s’han restringit els seus drets per complet» i critica, fins i tot la política de confinament sobre la infància així com el tancament de centres educatius.
Tant per Paricio com per Carmela del Moral una cosa està clara: el confinament de la infància ha estat possible perquè és una població que no té veu ni vot. El pediatre ho resumeix de la següent manera: «el que no m’ha agradat, sentència, és que s’ha parlat malament d’ells des del primer dia, s’han dit coses molt lletges».
