pandèmia mundial de la Covid-19 ja ha arribat a 76 pobles indígenes de Brasil, segons l’Articulació dels Pobles Indígenes a Brasil (APIB). Fins al 30 de Maig hi havia 1.747 detectats amb coronavirus i 167 morts. L’epicentre de l’epidèmia es troba en l’estat d’Amazones, on han constatat que 28 professionals de la salut que atenen els pobles indígenes estaven contagiats. Ja han mort 42 indis Kokama d’Alt Solimões.
En l’estat de Roraima, després de la mort d’un membre Yanomami a l’abril, la Hutukara (Associació Yanomami) va decidir que marxarien al bosc per escapar de la pandèmia. Però un mes després ja eren 76 professionals de salut dels contagiats amb Covid-19 i van morir dues persones Yanomami més.
A Manaus, capital de l’estat d’Amazones, el caos és total. El Districte Sanitari Indígena Especial (DSEI) va confirmar que molts pacients indígenes amb altres malalties estaven infectats de Coronavirus, ingressats a la Casa de la Salut Indígena, en hospitals estatals i municipals i després van tornar als seus pobles. Els hospitals a la ciutat de Manaus estan en la seva capacitat màxima i ara la situació és encara més crítica a l’interior de l’estat. L’únic hospital amb UCI a l’interior d’Amazones es troba a la ciutat de Tefé, situada a 522 km de Manaus.
L’únic hospital amb UCI a l’interior d’Amazones es troba a la ciutat de Tefé, situada a 522 km de la capital de la oregió
La segona regió de Brasil més afectada per la Covid-19 es troba en el Nord-oest, a Mines Gerais/Espírito Santo, on els indígenes viuen a les regions més pobres, amb 21 morts fins al moment. Allà, com està succeint a tot Brasil, les xifres de la Covid-19 no es reporten. Sonia Guajajara, presidenta de APIB, revela que “les xifres obtingudes pel moviment indígena, en comparació amb les de la Secretaria de Salut Indígena (Xeixai) revelen una discrepància absurda. A més de l’abandó de l’Estat brasiler, hi ha racisme institucionalitzat”.
Brasil té 34 Districtes Especials de Salut Indígena (DSEI), responsables de servir als vilatans indígenes, però el 36% dels indígenes al Brasil viuen en àrees urbanes i no són atesos per DSEI, sinó pel Sistema Unificat de Salut (SUS) pel qual els pobles indígenes estan generalment discriminats.
La Fundació Nacional de l’Indi – FUNAI (un organisme de govern de Brasil), no està fent la seva feina com hauria, segons critiquen les organitzacions. La manca d’acció nacional en la lluita contra la pandèmia de coronavirus per part de president Jair Bolsonaro ha afectat els pobles indígenes en totes les regions, de nord a sud del Brasil, agreujant la dramàtica situació que ja existeix. Només en els últims 12 mesos, 150 terres a l’Amazònia han patit invasions de acaparadors de terres, fusters i miners, instigades pel Govern Federal.
La Covid obre les portes a especular amb terres indígenes
Aquesta setmana, els brasilers van veure amb sorpresa el vídeo publicat per la Cort Suprema Federal (STF) d’una reunió de el president Bolsonaro amb els seus ministres a Brasília, en la qual el ministre d’Educació, Abraham Weintraub, va dir que odia els pobles indígenes i el ministre de Medi Ambient, Ricardo Sales, va parlar sobre aprofitar la situació de pandèmia de coronavirus per aprovar reformes de desregulació i simplificació per canviar les regles ambientals a favor dels més poderosos i els agronegocis.
Entre el 22 i el 28 de maig, la Cort estava a punt de votar sobre el projecte de llei PL2633, que estableix l’anomenat «Marc temporal» (3) que limita les demandes per terres indígenes, en lloc de reconèixer les seves demandes tradicionals o històriques de terres. Aquestes converses es donen en un marc de decisions que es fan servir per legalitzar invasions, legitimar expulsions i encobrir la violència que victimitza els pobles indígenes. A causa de decisions com aquesta, contra els indígenes, no només Brasil, sinó que tot el medi ambient mundial es veurà directament afectat.
Malgrat tot el context actual, els indis brasilers mai han estat tan organitzats. Aquest mes, APIB va celebrar una gran Assemblea Nacional on-line per a la Resistència Indígena i abordar temes com els diagnòstics regionals sobre Covid-19 en els llogarets. Acostumats a lluitar pels seus drets durant 520 anys, els pobles indígenes s’estan unint per trobar noves formes i exigir millors condicions per a la cura de la salut, la defensa de les seves terres i el medi ambient.
Notes
(1) Institut Nacional d’assentament i Reforma Agrària
(2) En 2017, la investigació parlamentària presidida pel Farmers ‘Caucus tenia com a objectiu processar antropòlegs, indígenes, funcionaris de Funai i Incra i membres de l’executiu, així com a ONG. La idea era tancar Funai, aturar la reforma agrària i canviar els criteris per a la demarcació de terres per als pobles indígenes i les antigues comunitats d’esclaus (quilombola).
(3) Marc temporal – «Límit de temps». La idea d’el projecte de llei és establir que els reclams indígenes de terres només serien reconeguts per la llei si els indígenes ocupessin aquest tros de terra en particular el 1988, any en què es va consagrar l’actual Constitució brasilera.
