Durant la crisi de la COVID-19 els tècnics i els governants han hagut de prendre decisions de forma precipitada basant-se en l’escàs coneixement del virus i del seu comportament, informacions incertes i dades incompletes. S’han comès errors en la gestió epidemiològica atribuïbles a les característiques de la situació, a la manca d’experiència en gestió d’epidèmies i a la dificultat per obtenir materials. Són errors explicables i en certa manera inevitables. Ara bé, la gestió assistencial de l’epidèmia, desoint les recomanacions d’organismes internacionals que demanen reforçar l’atenció primària (AP) i els sistemes de salut pública (SP), no té disculpa possible. S’han pres decisions equivocades que han afectat la capacitat de resposta del sistema sanitari amb conseqüències molt greus. Una d’elles ha estat atorgar un paper central al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en aquesta crisi, ampliant les seves funcions. Això no és un error per desconeixement o precipitació, sinó una política estratègica i meditada del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut).
Però què és el SEM? Per què se li dóna tant poder?
El SEM és una organització del sector públic del CatSalut adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es va crear l’any 1985 per millorar la resposta a les emergències que ocorrien a la via pública o fora dels centres sanitaris, i el 1993 es convertí en una empresa pública amb el 100% de capital del Servei Català de la Salut (actual CatSalut). La seva naturalesa jurídica és d’empesa pública en forma de societat anònima i té com a únic accionista el CatSalut. A l’actualitat compta amb una complexa estructura organitzativa, el gerent és l’Antoni Encinas, nomenat el 2018. L’empresa té una plantilla de 700 professionals de la medicina, la infermeria, l’administració, tècnics, i directius. Segons l’última memòria publicada, del 2017, la despesa produïda va ser de 296 milions d’euros, dels quals 45 milions es van destinar a despeses de personal i 236 milions a pagar prestacions de serveis a proveïdors privats.
Una trajectòria conflictiva
El SEM ha estat protagonista en les notícies per freqüents «irregularitats» en la gestió de les contractacions amb empreses privades.
Al 2016, el conseller Boi Ruiz va implantar un nou servei de contractació de transport sanitari que va ser molt polèmic i motiu de denúncies i investigacions de la fiscalia per presumpta corrupció. El tema va portar a la destitució del director del SEM pel conseller entrant, Toni Comín, al maig del mateix any.
Al juny del 2017, el seu director va haver de reconèixer un frau de llei en la contractació del personal del 061 per part de Ferrovial. Al gener del 2018, la Sindicatura de Comptes detecta greus incompliments en el contracte del transport sanitari no urgent. També hem vist als mitjans de comunicació denúncies constants de la precària situació del personal d’ambulàncies i de les condicions laborals del personal.
El paper del 061/Salut Respon
L’any 2001 es crea el telèfon “Sanitat Respon” amb l’objectiu d’apropar el sistema sanitari català a la ciutadania, i al 2012 es fusiona amb el 061, convertint-se en el 061-CatSalut Respon, el “telèfon de salut de Catalunya”. El 061/Salut Respon (que és la denominació actual) està externalitzat a Ferrovial des de 2015, mentre que el número d’emergències generals 112, ho està al Grupo Norte. Ferrovial ha rebut 45 milions d’euros des del 2015 per la contractació del 061.
Segons el seu web les funcions són: “El 061/Salut Respon el forma un equip de més de 200 professionals entre metges, infermers i tècnics, que ofereixen atenció sanitària no presencial i proporcionen consell i informació de salut. Al 061/Salut Respon hi podeu realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut. Si és necessari, us adreçarà al centre de salut més adient o bé activarà un metge a domicili, una ambulància o un helicòpter medicalitzat del SEM per atendre-us».
Amb el pas del temps, el 061/Salut Respon ha passat de ser un sistema de resposta a urgències i emergències extrahospitalàries a ser una porta d’entrada al sistema, organitzador de fluxos de pacients i a oferir una àmplia gamma de serveis d’informació i consells de salut. S’han dut a terme successives campanyes publicitàries promovent el seu coneixement i la seva utilització per part de la ciutadania. Al febrer de 2017 es va endegar la campanya: “Creus que has d’anar a urgències? Truca al 061”), al web expliquen que “la millor manera que té el ciutadà de conèixer quin és el centre més adequat on adreçar-se en funció de la seva dolença o del seu malestar és trucar al 061/Salut Respon”. El FoCAP va fer un post sobre el tema assenyalant les conseqüències de la promoció del 061 com a porta d’entrada al sistema.
La funció de porta d’entrada del sistema i d’organitzar el recorregut del pacient en el sistema sanitari és una atribució de l’AP. Actualment, en haver-hi tantes i diferents maneres d’accedir als serveis sanitaris (urgències hospitalàries, el SEM, urgències d’AP…) el sistema perd eficiència i el pacient hi dóna més voltes sense rebre un valor afegit. Per altra banda, les estratègies que no estan implantades en la comunitat tenen risc de no proveir les millors indicacions a la ciutadania doncs no tenen coneixement del pacient, de la comunitat on viuen, dels recursos sanitaris o no sanitaris amb què compta, i del seu funcionament. Cal dir que el Departament de Salut mai no ha fet una campanya per donar a conèixer i promoure l’ús de l’AP, com tantes vegades hem reclamat, tret de la breu i qüestionada Cap al CAP.
El SEM, 061 i la COVID-19
A l’inici de la crisi de la COVID es dóna un paper central al 061 dirigint-hi la població que presenti símptomes compatibles. Ferrovial va reforçar el servei contractant massivament operadors (passa de 180 a 400), metgesses i infermeres per donar resposta a les trucades de la població. Alguns mitjans atribueixen un cost a l’ampliació de més de 5 milions d’euros. Malgrat tot, el telèfon es va saturar aviat i era molt difícil establir-hi comunicació, sembla ser que degut a la insuficiència de la xarxa perquè alguns dels operadors contractats han explicat que alguns dies van treballar de manera efectiva menys del 10% de la jornada laboral. Moltes de les persones que van aconseguir contactar-hi no van rebre el seguiment telefònic previst, que havia de servir per detectar empitjoraments i per ajudar a decidir quan era necessari acudir a un centre sanitari. En no haver-hi cap coordinació amb l’AP, tampoc es va poder proveir l’atenció des d’aquest dispositiu a no ser que el pacient hi consultés expressament en no rebre resposta del 061. Davant aquest col·lapse es va recomanar contactar amb els centres d’atenció primària. Cal afegir que, a diferència d’altres comunitats autònomes, les trucades al 061 han estat de pagament fins a mitjans de març, quan es va anunciar que passava a ser gratuït.
Les primeres setmanes de l’epidèmia el SEM va ser l’encarregat de recollir mostres per a la realització de PCR a persones amb clínica, pel que acudia als domicilis en ambulància, fet que va deixar sense servei de transport persones amb altres patologies.
Aprofitant l’estat d’alarma, el mes d’abril el gerent del SEM fa diverses diverses compres de vehicles (uns 30) sense licitació; compres que van anar a parar quasi en la seva totalitat a la mateixa empresa. Les suposades irregularitats van ser motiu de preguntes parlamentàries i de malestar en la cúpula directiva del mateix SEM i en els seus treballadors. Una altra compra milionària que va aixecar crítiques és la de «25 hospitals de campanya» per valor de 20.000 euros cadascun, i dos més per 30.000 euros la unitat. Al mateix temps s’ordenava desmuntar els que havia aixecat l’exèrcit (Sabadell i Sant Andreu de la Barca). Novament la compra la signava Antoni Encinas i anava a càrrec del SEM, que s’ha transformat en una central de compres de la Generalitat.
En la línia d’ampliació del camp d’actuació del SEM, el mes d’abril Salut crea una aplicació per ajudar a la ciutadania en la gestió i la millora de la seva salut emocional que serà atesa per un equip de més de 100 professionals de la psicologia integrats en el SEM. Atenció emocional que es portarà a terme desvinculada de l’entorn, sense vincle, i sense continuïtat. Desconeixem el cost d’aquest servei i com s’ha dut a terme la contractació dels professionals.
El fet que la detecció i seguiment telefònic de casos lleus i moderats per part del SEM fos un fracàs i ho acabés fent l’atenció primària no ha suposat cap fre pel Departament de Salut per seguir fent encàrrecs de gran importància estratègica al SEM. I és així com a finals de maig se’ls fa responsables del rastreig i seguiment de contactes de pacients amb COVID-19. Per dur-ho a terme signa un contracte amb Ferroser Servicios Auxiliares, filial de Ferrovial, per valor de més de 17 milions d’euros, novament pel procediment d’urgència. Sectors polítics i professionals van protagonitzar un nou allau de crítiques. Aleshores el FoCAP i sis entitats professionals més van fer públic un posicionament en contra l’externalització d’aquest servei públic i van reclamar que el pressupost assignat per al seguiment dels contactes de casos de COVID-19 es destinés a reforçar els equips d’AP i SP. Pocs dies abans, la Consellera anunciava la voluntat de destinar 4,5 milions d’euros i la contractació de 436 professionals especialistes en medicina familiar i comunitària i d’infermeria. El contrast d’inversions és, com a mínim, sorprenent. El 18 de juny el Parlament insta al Govern a rescindir el contracte amb Ferroser, cosa que la Consellera havia considerat possible però al final no ha fet.
Dotar el SEM de recursos per orquestrar l’estratègia de rastreig de contactes denota una falta de lideratge amb visió poblacional i de sistema sanitari, fragmenta i ocasiona problemes de coordinació encara més greus que els ja existents entre AP i SP. Les persones contractades per Ferroser han rebut escassa formació, i la seva funció es limita a trucar als contactes que proporciona l’AP per informar de les mesures d’aïllament que han de seguir. Aquesta funció d’informador no aporta el valor necessari per frenar els brots en temps de pandèmia, en què cal investigar entorns més amplis on la persona infectada hagi pogut ser font de contagi.
Amb l’arribada del brot de Lleida el mes de juliol, el sistema d’identificació de casos, rastreig de contactes i control de la propagació del virus en el qual els «scouts» de Ferroser juguen un paper important demostra les seves carències i la COVID s’estén de manera incontrolada especialment en el col·lectiu de treballadors temporers de la fruita. Des del sector sanitari es denuncia el fracàs dels plans del Departament de Salut. S’ha perdut una oportunitat de fer el que calia: reforçar l’AP i la SP, ambdues infradotades de forma crònica, i crear un mecanisme sòlid de comunicació entre elles.
En resum: el SEM és una empresa pública que es caracteritza per la compra de serveis a empreses privades en operacions econòmiques sobre les quals sovint plana l’ombra de la corrupció o el frau. El Departament de Salut i el CatSalut destinen recursos al SEM per dur a terme tasques que pertoquen a l’AP i a SP, resultant un fracàs estratègic estrepitós. Per què no s’han destinat aquests recursos i s’han donat les funcions a l’AP i no al SEM? Per què no s’han potenciat els serveis públics? Potser perquè desconeixen els mecanismes pels quals els sistemes sanitaris són més efectius? Potser perquè no hi ha directrius clares des de Salut Pública (sense direcció durant un mes)? Potser perquè domina el criteri de contractació privada abans que el desenvolupament dels serveis públics? Potser perquè el CatSalut és un organisme de compra de serveis privats més que de planificació i gestió dels serveis públics? Potser per conflicte d’interessos?
Són preguntes que hauran de respondre els responsables polítics i els gestors implicats. La seva actuació denota desconeixement, incompetència i mala gestió, cosa que repercuteix en l’evolució de la pandèmia i agreuja els problemes sistèmics que s’arrosseguen els últims anys.
Davant tot això, des del FoCAP demanem:
- Planificació del sistema sanitari i de la resposta a la pandèmia basada en AP i SP, prenent les decisions en gestió seguint les recomanacions de les institucions expertes, amb criteri científic i d’eficiència.
- Fer del SEM un veritable servei d’emergències, i retornar la resta de competències a l’AP.
- Reorientar el 061 com a telèfon d’emergències sanitàries i traspàs de les funcions d’informació i consell als equips d’atenció primària (EAP), amb els recursos corresponents (línies i centrals telefòniques, personal…).
- Compliment de la resolució parlamentària de rescissió del contracte amb Ferroser.
- Coordinació i supervisió per l’AP i SP de les funcions dels rastrejadors amb assignació del cost del contracte amb Ferroser.
- Retirada del programa de suport psicològic i dotar els EAP de mitjans per fer-ho.
- Planificar que els serveis que ara té contractats el SEM amb empreses privades passin a ser realitzats per empreses públiques a curt-mitjà termini.
- Màxima transparència i control parlamentari sobre totes les despeses i contractes que ha fet el CatSalut a través del SEM.
I per últim: Catalunya necessita bons gestors i bones orientacions sanitàries; per això demanem la destitució dels directors del SEM i del CatSalut com a responsables directes del desgavell i la desviació de diners públics cap a empreses privades.
