Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El món ha dipositat les seves esperances en la troballa d’una vacuna contra la COVID-19, però una vacuna per si sola seria suficient per frenar la pandèmia i permetre que la vida tornés a la normalitat?
La resposta depèn de com de bona que acabi sent aquesta vacuna.
En un article publicat el 15 de juliol a la revista American Journal of Preventive Medicine, es va fer servir una simulació per ordinador basada en el conjunt dels habitants d’Estats Units per a comprovar fins a quin punt hauria de ser efectiva una vacuna, quantes persones caldria vacunar, per acabar amb la pandèmia.
Vam descobrir que l’eficàcia de la vacuna del coronavirus hauria de ser superior al 70%, i fins i tot arribar al 80%, perquè els nord-americans poguessin deixar enrere de forma segura les actuals mesures de distanciament social. En comparació, la vacuna del xarampió posseeix una eficàcia d’entre el 95% i el 98%. La de la grip, d’entre el 20% i el 60%.
Això no vol dir que una vacuna que ofereixi menys protecció no sigui útil, sinó que certes mesures de distanciament social seguiran sent necessàries.
Què és l'”eficàcia” d’una vacuna?
Alguns líders polítics han afirmat que els països tornaran aviat a la normalitat, sobretot si es disposa d’una vacuna a finals d’any o al començament de 2021. Aquests terminis són molt optimistes.
És important recordar que una vacuna és com molts altres productes: l’important no és només tenir-los, sinó també fins a quin punt són eficaços. Posem com a exemple la roba. Si vas a un sopar formal, la roba interior cobreix el teu cos només parcialment, molt menys del que requeriria la situació… Però això no vol dir que no serveixi per a res.
De la mateixa manera, les diferents vacunes podrien oferir diferents nivells de protecció. Els científics es refereixen a això o bé com la eficàcia o bé com l’efectivitat d’una vacuna. Si a 100 persones que no han estat infectades els subministrem una vacuna i l’eficàcia és del 80%, això vol dir que, de mitjana, 80 d’ells no es contagiaran.
La diferència entre eficàcia i efectivitat és que la primera fa referència a quan la vacuna s’aplica en condicions ben controlades, com un assaig clínic, mentre que la segona s’utilitza quan es subministra en condicions reals. El normal és que l’efectivitat d’una vacuna sigui menor que la seva eficàcia.
Les simulacions mostren què podria passar
En la mesura que les vacunes per al coronavirus encara estan en desenvolupament, en aquest moment hem de fixar els nostres objectius en termes d’eficàcia i saber manejar les expectatives. L’única forma de fer les dues coses de manera ètica és a través de les simulacions per ordinador.
Per a aquest estudi, el nostre equip del projecte PHICOR de la Universitat de la Ciutat de Nova York, en col·laboració amb científics de l’Escola Nacional de Medicina Tropical de l’Escola de Medicina de Baylor (ambdues a EE. UU.), ha desenvolupat un model de simulació informàtic que reprodueix les interaccions socials del conjunt d’habitants d’Estats Units.
Gràcies a aquest model vam ser capaços de simular diversos nivells de contagi entre aquesta població virtual i també de projectar com seria la seva expansió en diversos escenaris pandèmics. En cada un d’ells es calculaven les possibilitats que una persona infectada acabés necessitant hospitalització, requerís un respirador o morís. Tot en funció de la gravetat de les seves patologies, a l’igual que passa en el món real.
Els experiments que es valen d’aquest model poden projectar els efectes de les diferents vacunes. I també el que podria passar si durant la durada de la pandèmia sols una fracció de la població la rebés.
Els resultats mostren fins a quin punt les vacunes amb diferents nivells d’eficàcia tindrien incidència sobre la pandèmia. A més, aquestes conclusions també podrien usar-se per calcular l’impacte de la vacuna en aspectes com el nombre de persones que s’infectarien i els costos i resultats de les polítiques sanitàries. En aquest cas, donem per fet que només seria necessària una vacuna.
Què caldrà per frenar la pandèmia?
En condicions normals, tant en situació d’epidèmia com de pandèmia, i com més gent s’exposa al virus, el nombre de nous infectats diaris s’incrementa de forma estable fins que arriba a un pic i comença a baixar. Però, és clar, el temps que es pugui dilatar aquest procés depèn de com vagin evolucionant tant el propi virus com les formes de combatre’l
Per aturar la pandèmia cal que el nombre de nous infectats baixi a zero (o al menys a un nombre molt baix) el més aviat possible. Si la pandèmia de la COVID-19 estigués començant i el percentatge de població infectada fora proper al 0%, les simulacions demostren que l’eficàcia de la vacuna hauria de ser, al menys, del 60% per aturar el coronavirus, i tota la població hauria d’estar vacunada.
Aquest escenari probablement no sigui possible ja que, en primer lloc, hi ha un percentatge de persones que no podrien ser vacunades per edat o per problemes de salut. I en segon lloc, moltes persones es negarien a que se’ls administrés la vacuna.
Si només es vacunés el 75% de la població, l’eficàcia de la vacuna hauria de rondar el 70%. I si només es subministrés la vacuna al 60%, el llindar d’eficàcia hauria de ser encara més gran, al voltant del 80%. La clau està en assegurar-se que es frena la cadena de contagi de virus. Aquestes xifres parteixen de la premissa que cada persona infectada contagia una mitjana de 2,5 persones més. Així, si el virus es tornés més contagiós, la vacuna hauria de ser al seu torn més eficient.
Ara bé, com més duri la pandèmia, menys marge hi haurà per reduir la seva incidència pel que fa al seu nivell màxim. És com quan puges a una muntanya, que ja parteixes d’una determinada alçada. A més, és més difícil acabar amb una pandèmia quan hi ha un nombre creixent de persones que poden contagiar.
Així, quan al voltant del 5% de la població ja està infectat pel virus, el millor que es pot arribar a fer és reduir la incidència del virus al voltant d’un 85% respecte al seu nivell pic. La diferència entre un 0% i un 5% d’infectats implica milions de contagis. Fins aquest moment hi ha constància: al voltant de l’1% de la població dels Estats Units està infectada, encara que hi ha fonts governamentals que creuen que el percentatge real és molt més alt.
El percentatge de gent que es vacuni serà clau
Amb tot això en ment, una vacuna amb una eficàcia tan baixa com el 60% podria servir per frenar la pandèmia i permetre que la societat tornés a la normalitat. No obstant, perquè això fos així la majoria de la població mundial, si no tota, hauria d’estar vacunada.
Això sembla poc probable si tenim en compte les enquestes que indiquen que només tres quartes parts dels nord-americans acceptarien rebre una vacuna contra el coronavirus en cas que els asseguressin que aquesta fos segura.
Amb menys persones protegides, la vacuna hauria de tenir una eficàcia del 80% per poder aturar la pandèmia per si sola, és a dir, eliminant per complet les mesures de distanciament social. Aquesta dada podria servir com a referència per fixar un objectiu de cara al desenvolupament de les diferents vacunes contra el coronavirus.
De nou, això no vol dir que una vacuna amb una eficàcia més baixa hauria de considerar-se inútil. Només significaria que les mesures de distanciament social i l’obligació de portar mascareta continuarien fins que la pandèmia fora remetent de forma natural o fins que aparegués una vacuna prou bona.
Bruce Y. Lee, Professor of Health Policy and Management, City University of New York
Aquest article va ser publicato originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
