Perquè serveixin com a instrument de reducció de les desigualtats sanitàries i d’impuls de la justícia social, les vacunes contra el coronavirus també s’han de distribuir entre les poblacions que compten amb menys serveis i entre aquelles comunitats a les quals és difícil accedir-hi.
Encara que no hi hagi massa llocs als Estats Units als que no es pugui arribar per carretera, sí que hi ha altres circumstàncies que plantegen reptes. Així, per exemple, molts hospitals de zones rurals posseeixen un subministrament elèctric inestable, o bé no poden permetre congeladors que refredin a temperatures extremadament baixes. No obstant això, si hi ha voluntat per part de Govern i es destinen els recursos necessaris, aquestes dificultats es poden superar. Però això no és així en la majoria de països de la resta de món.
Un dels membres del nostre equip, Tim Ford, és investigador en salut global i ha realitzat un gran nombre d’estudis internacionals sobre aigua i condicions sanitàries en llocs on les cadenes de subministraments no arriben. El seu últim destí han estat diverses zones rurals d’Haití. Un altre membre del nostre grup, Charles Schweik, centra les seves investigacions en les formes en què l’extensió de les innovacions (tant digitals com materials) poden ajudar a resoldre les desigualtats i els problemes socials apressants.
Les vacunes de Pfizer i Moderna suposen un gran punt de partida, i és una cosa que hem de celebrar. Però la seva eficàcia exigeix una “cadena de fred”, és a dir, una complexa cadena de subministraments que implica congeladors i mètodes de transport que integrin control de temperatura. Aquesta necessitat de preservar la cadena de fred (i el fet que en moltes parts del món això sigui impossible) ha fet que al voltant d’aquest assumpte sorgeixin una sèrie de preocupacions relatives a l’equitat i justícia del repartiment de vacunes. Hi ha investigadors que estan treballant per desenvolupar vacunes que no necessitin del malson logístic i econòmic que suposa que la distribució hagi de respectar una cadena de fred.
On la cadena de fred no arriba
A les regions pobres, a les zones del món més remotes o en aquells llocs on la temperatura mitjana durant el dia és molt elevada i no hi ha accés a l’electricitat (o aquest accés és molt deficient), evidentment, no es donen les condicions necessàries per mantenir les vacunes a temperatures baixes. En aquests llocs, de fet, pot no haver-hi ni tan sols carreteres (i no parlem d’aeroports). I, fins i tot, en els casos en què hi hagi carreteres, aquestes poden resultar impracticables durant certes èpoques de l’any, o bé resultar inaccessibles per raons polítiques o per inestabilitat armada.
Però tant la vacuna de Moderna com la de Pfizer han de romandre congelades, i per al seu transport s’ha de preservar la cadena de fred. Només els països més rics disposen dels recursos necessaris per implementar una cadena de fred sòlida, i això vol dir que grans franges de la població mundial no tindran una vacuna contra la Covid-19. Això és dolent en termes de salut pública, i a més resulta injust i poc equitatiu.
Vacunes a temperatura ambient
Les vacunes que s’estan desenvolupant no requereixen temperatures d’emmagatzematge tan baixes. Algunes empreses, entre les quals hi ha AstraZeneca i Johnson & Johnson, estan desenvolupant vacunes que només requereixen d’una refrigeració convencional i no de temperatures sota zero. A finals de desembre Regne Unit va autoritzar l’ús de la vacuna d’AstraZeneca, i tant aquesta com la de Johnson & Johnson haurien d’arribar al mercat mundial en els propers dos mesos i així ampliar en gran mesura el nombre de persones que podran ser vacunades.
Les dues empreses estan col·laborant també amb COVAX Facility, que es defineix a si mateixa com “un mecanisme global de mutualització de riscos per a l’adquisició conjunta i la distribució equitativa de les properes vacunes contra la Covid-19“. L’objectiu és fer que la vacuna estigui a disposició de tots els països que participen en el programa COVAX, amb independència del seu nivell d’ingressos. A mitjans de desembre, 92 països d’ingressos baixos i mig-baixos s’havien subscrit al programa.
La refrigeració convencional suposa un avenç respecte a l’emmagatzematge en congeladors, però per a les regions més remotes l’ideal seria que les vacunes es poguessin conservar a temperatura ambient. Per aquest motiu hi ha investigadors que estan treballant en el desenvolupament de vacunes termoregulables que no necessitin refrigeració. Des de fa dècades es vénen utilitzant amb èxit tècniques que eliminen la dependència de les vacunes de les cadenes de fred. Les vacunes liofilitzades són un exemple, però la primera vacuna termoregulada es va desenvolupar en 1955 contra la verola, i d’ella es deu una part del mèrit d’haver erradicat aquesta malaltia.
En l’actualitat, els investigadors continuen buscant mètodes innovadors per estabilitzar les vacunes contra els virus, des de dessecar-les per contacte amb l’aire gràcies a partícules de sucre de baix cost a dessecar-les amb diferents agents estabilitzadors. Alguns investigadors també estan treballant en fórmules líquides estables, sobretot amb certes varietats de virus vius atenuats de la grip, amb el que s’evita el costós procés de dessecat amb aire, que no sempre és possible per als països amb ingressos baixos i mitjans-baixos. Totes aquestes tècniques es podrien aplicar a vacunes basades en virus atenuats, com la de la vacuna contra la grip o les vacunes contra el coronavirus que estan desenvolupant AstraZeneca i Johnson & Johnson.
Esperança per a les vacunes de la Covid-19?
De moment, tot això es tracta en gran mesura d’investigació bàsica, però els progressos en aquest camp serien de gran ajuda per satisfer les necessitats sanitàries globals.
Fins a la data, els esforços més prometedors darrere del desenvolupament de vacunes contra la Covid-19 a temperatura ambient vénen de la Xina i l’Índia. Un grup de científics xinesos ha desenvolupat un mètode per embolicar una vacuna d’ARN missatger en nanopartícules de lípids que la mantenen refrigerada a temperatura ambient. Un altre grup de científics indis està desenvolupant un fragment de proteïna que suporta temperatures elevades. I més recentment, un grup d’investigadors del Regne Unit ha començat a col·laborar en el desenvolupament d’una vacuna basada en un polímer estabilitzador, de dosi sòlida i sense agulles.
Donades les limitacions que imposa la cadena de fred, hi ha una sèrie d’obligacions morals, ètiques i relatives a la salut pública que exigeixen que s’inverteixi en vacunes que puguin distribuir-se de forma més senzilla. Per als habitants de molts llocs, això representa la seva única esperança de ser vacunats.
Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation
