Durant la primera onada, Portugal es va erigir com un dels països europeus que estava gestionant millor la pandèmia, a causa de la poca incidència que estava tenint la Covid-19. Per la seva situació geogràfica, va ser un dels darrers països europeus en començar a tenir casos de coronavirus i el govern portuguès, amb el primer ministre António Costa al capdavant, veient la situació que s’estava vivint en altres estats propers al país lusòfon, com Espanya o Itàlia, va actuar ràpidament, anticipant-se a la tragèdia.
L’estat d’emergència es va declarar el 18 de març, quan només hi havia al voltant d’un centenar de casos, especialment al nord del país. La implementació de mesures severes de caràcter anticipatori, com el confinament domiciliari i l’aturada de totes les activitats no essencials, va fer que el país pogués contenir el virus sense gaire dificultats. A l’estiu, les mesures es van relaxar i l’arribada del turisme va donar un cert aire al sector terciari.
La segona i, especialment, la tercera onada del virus, però, han colpejat durament el país. Les dades del Centre Europeu per al Control de les Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) són esfereïdores. Mentre la mitjana europea de casos per 100.000 habitants en els darrers catorze dies ha estat de 358,97 i la d’Espanya de 843,05, el nombre de casos per 100.000 habitants ha estat de 1.190,09, marcant una autèntica fita a escala europea.
El pic de la pandèmia es va assolir el 29 de gener amb una incidència acumulada en 14 dies de 1.669 casos per 100.000 habitants. Durant el mes de gener, a Portugal van morir per Covid-19 fins a 5.576 persones, pràcticament la meitat de totes les defuncions en aquest país des de l’inici de la pandèmia, situant-se com el país europeu amb la taxa de mortalitat més elevada.
L’inici de la pujada de la corba es va produir a finals d’octubre i principis de novembre. Davant l’augment de casos de Covid, el govern portuguès va aplicar de nou l’estat d’alarma i un toc de queda segons la taxa de contagi per habitants. Els residents a les zones més afectades, com Lisboa, havien de romandre a casa a partir de les 23 hores els dies feiners i a partir de les 13 hores els caps de setmana, a no ser que tinguessin un motiu justificat per estar al carrer, com la compra d’aliments o medicaments o assistir al lloc de feina.
Durant el mes de gener, a Portugal van morir per Covid-19 fins a 5.576 persones, pràcticament la meitat de totes les defuncions en aquest país des de l’inici de la pandèmia.
L’arribada del Nadal
Una de les causes a les quals s’atribueix l’augment de contagis durant les darreres setmanes és l’impacte de les festes nadalenques. A diferència d’altres països europeus, que van endurir les restriccions a les festes, Portugal va decidir relaxar les normes. Així, entre el 23 i el 26 de desembre no es van imposar restriccions ni en els desplaçaments entre regions del país ni en el nombre de persones reunides.
«Les mesures es van relaxar durant el Nadal, però també la població en general», diu la Catarina Nunes, infermera portuguesa que treballa a l’Instituto Português de Oncologia Francisco Gentil (IPO). «Es tracta de responsabilitat cívica: no hem d’esperar que ens prohibeixin fer determinades activitats si sabem que són un perill per la salut pública. Aquesta irresponsabilitat social es va agreujar durant el Nadal i ara hem arribat a una situació de catàstrofe», explica.
Segons Veronica García de Castro, infermera asturiana que treballa a l’Hospital Egas Moniz de Lisboa, hi ha hagut una falsa sensació de seguretat per part dels ciutadans. A més, explica, durant setmanes, la fiscalització per part de la policia ha estat molt baixa. «Quan es va prohibir circular entre regions els caps de setmana, si s’enganxava a algú incomplint la mesura, se’l convidava a tornar a casa, però no rebia cap multa. Sense una penalització econòmica, la gent no sent tanta pressió per complir les mesures», apunta.
Davant l’advertència del govern britànic sobre la nova variant del coronavirus, durant les festes nadalenques, el govern portuguès va permetre entrar al país a través de vols provinents del Regne Unit només a portuguesos o estrangers amb autorització de residència a Portugal. Malgrat que aquests visitants havien de presentar un test negatiu, aquest fet podria haver ocasionat una major incidència de la variant britànica, que és més contagiosa. S’estima que la prevalença d’aquesta soca al país lusòfon durant el mes de gener va ser del voltant d’un 20%.
El col·lapse dels hospitals
L’impacte de la tercera onada ha colpejat durament els hospitals portuguesos, i especialment a la zona de Lisboa i Vall del Tejo, on els centres hospitalaris s’han vist en una situació extrema. Igual que s’ha fet en altres països, s’han hagut de suspendre consultes i cirurgies no urgents i mobilitzar professionals d’altres serveis, especialment aquells que estan acostumats a utilitzar ventiladors i altres aparells mèdics, per atendre els pacients de Covid-19 i reforçar els equips. També s’han hagut d’instal·lar hospitals de campanya per esponjar la pressió hospitalària.
Sorties de l’hospital i veies una vintena d’ambulàncies parades, amb pacients que no podien entrar a l’hospital perquè estava ple.
A l’Hospital de Santa Maria de Lisboa, el més important i gran del país, durant unes setmanes va haver-hi cues de nombroses ambulàncies amb pacients que esperaven durant hores per ser atesos, alguns que requerien ser ingressats i, d’altres, que simplement esperaven per accedir a un primer triatge. El João, metge resident de l’Hospital de Santa Maria, que ha preferit l’anonimat per a participar en aquest reportatge, explica que la situació a l’hospital on treballa ha sigut molt «crítica i caòtica». «Sorties de l’hospital i veies una vintena d’ambulàncies parades, amb pacients que no podien entrar a l’hospital perquè estava ple», relata.
Durant aquestes setmanes de màxima càrrega assistencial, l’Hospital de Santa Maria ha rebut pacients provinents d’altres hospitals de la regió que estaven completament col·lapsats. «És com passar la patata calenta, perquè Santa Maria també té un límit», explica el João. El jove, que es troba ara en el servei de medicina interna, explica que ell arriba a l’hospital amb energia, perquè tot just està començant, però que els ànims entre el personal sanitari estan molt baixos. «Els sanitaris estan esgotats i sempre pendents de l’evolució del virus, amb l’amenaça constant que la situació empitjori. Els professionals d’altres àrees no Covid tenen por que els enviïn de reforç a àrees Covid o que tanquin el seu servei», assenyala.
El principal problema, segons explica la Veronica, és que no hi ha suficients llits d’UCI. «Fa pocs dies, en molts hospitals les UCI estaven al 100%. En alguns casos, fins i tot, al 150%, perquè estaven plenes i a les plantes d’hospitalització hi havia pacients que estaven esperant a entrar a l’UCI per ser ventilats», explica la infermera, que treballa al servei de malalties infeccioses i tropicals de l’Hospital Egas Moniz.
Centres mèdics especialitzats, com l’Instituto Português de Oncologia Francisco Gentil, on treballa la Catarina, també han vist alterada la seva activitat a causa de la duresa d’aquesta tercera onada. «Des de l’inici de la pandèmia, tenim una àrea d’aïllament i una que no ho és. Sempre que rebem un pacient, es queda en aquesta àrea d’aïllament, fins que es confirma, per mitjà de diverses proves, que no és positiu en coronavirus. Aleshores ja passen a l’altra àrea», relata la Catarina. Abans d’aquesta tercera onada, quan algun pacient de l’IPO donava positiu, era traslladat cap a un altre hospital. Ara, però, la gravetat de la situació ha fet canviar el protocol.
«Com que els hospitals estan plens i la situació està sent terrible, quan un pacient nostre dona positiu, es queda a l’hospital, a l’àrea que hem obert per a pacients Covid, i el tractem el mateix personal. En el cas que un pacient es posés crític, seria el bloc operatori qui es quedaria amb ell, perquè és l’àrea de l’hospital que té ventiladors», explica la Catarina. Aquest canvi va entrar en funcionament la setmana passada. A més, el pla de contingència també contempla reduir les cirurgies que poden esperar. «La situació és preocupant. Tot s’està allargant i l’endarreriment dels diagnòstics i operacions pot provocar una major mortalitat i morbilitat», assenyala la infermera.
Davant el col·lapse del sistema sanitari, Portugal ha precisat d’ajuda internacional per pal·liar la situació. Alemanya va enviar 26 professionals de la salut especialistes en cures intensives, entre ells vuit metges, a més de subministraments hospitalaris, bombes d’oxigen i aparells de ventilació mecànica. A més, Portugal ha enviat a Àustria pacients crítics dels seus hospitals. També s’han hagut de traslladar pacients de coronavirus a altres centres hospitaris del país, com a l’Illa de Madeira, on la incidència de la Covid és força lleu.
Mesures severes per frenar els contagis
L’impacte de la tercera onada va portar a la declaració de l’estat d’emergència del 31 de gener fins al 14 de febrer. Com que la situació és encara greu, la setmana passada es va prorrogar uns altres quinze dies, fins a l’1 de març. Amb l’estat d’emergència s’ha imposat un confinament domiciliari a tota la població, que només podrà sortir per raons justificades.
El teletreball s’ha imposat com a obligatori sempre que sigui possible i també s’ha tancat tot el comerç no essencial, mantenint els restaurants oberts només per servir menjar per emportar-se. Malgrat que en un inici les escoles van continuar obertes, el govern va rectificar i ara es mantenen tancades, així com les universitats. El primer ministre portuguès, després d’escoltar el comitè d’experts del govern, ja ha mencionat la conveniència d’allargar el confinament domiciliari fins a Setmana Santa.
Aquestes mesures han començat a tenir un cert resultat i la corba comença a aplanar-se. La situació actual és força menys greu que fa unes setmanes, però encara és complicada. Un indicador de l’encara gravetat del moment són les dades oficials de la Direção Geral da Saúde del Ministeri de Salut portuguès del passat diumenge dia 14 de febrer. El nombre de morts diaris encara es troba en la xifra de 138, el de persones hospitalitzades és de 4.826 i el de persones a les UCI de 795. Les xifres acumulades durant tota la pandèmia arriben gairebé als 800.000 infectats i més de 15.000 defuncions, en un país de poc més de 10 milions d’habitants. Segons el Ministeri de Salut portuguès, els experts calculen que amb dos mesos de confinament serà possible tenir ocupats menys de 200 llits de cures intensives i 60 casos per cada 100.000 habitants.
La falta de personal
Pels sanitaris entrevistats, més enllà de la falta de llits de crítics, el principal problema és la falta de professionals en el sistema sanitari públic portuguès. «El col·lapse del sistema s’ha produït perquè, durant els darrers vint anys, hi ha hagut una reestructuració del sistema nacional de salut. El nombre de professionals és completament insuficient i falten recursos», afirma, contundent, la Veronica. «Si tinguéssim un sistema de salut sa, no tindríem aquest problema. No hi ha capacitat de resposta», afegeix.
A més, afegeix la infermera asturiana resident a Lisboa, els pacients amb Covid necessiten una vigilància constant que es fa difícil de dur a terme amb el personal disponible. «Els pacients de coronavirus són molt inestables. Potser ara poden estar bé, però al cap de poca estona la situació pot empitjorar molt. Cal fer una gestió de recursos humans, que no hi ha en aquest moment. La realitat és que el personal acaba doblant, i està cremat», indica la Veronica.
En la mateixa línia s’expressa la Catarina, qui considera que les ràtios per pacients són insuficients. «Com podem donar cures de qualitat si un o dos metges o infermers tenen a càrrec seu trenta pacients? Nosaltres podem adquirir més ventiladors, més llits crítics… però si no hi ha més professionals això no serveix de res», assenyala la infermera portuguesa. El mateix opina el João, qui afegeix que hi ha una gran manca de personal especialitzat per a treballar les unitats de cures intensives.
Segons l’informe World health statistics 2020: monitoring health for the SDGs, sustainable development goals elaborat per l’Organització Mundial de la Salut, Portugal assoleix els 5,12 metges per cada 1.000 habitants, 1,4 més que Espanya. Respecte a la ràtio d’infermeres, l’últim informe de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) indica que a Portugal hi ha 6,9 infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya la ràtio se situa en 5,9.
Tanmateix, la greu situació viscuda durant les darreres setmanes a Portugal ha evidenciat que el nombre de professionals no és suficient per fer front a l’impacte d’aquesta tercera onada de la Covid. A això se li suma el nombre de professionals sanitaris infectats, que a principis de mes assolia els 10.000. Des de l’inici de la pandèmia, més de 22.000 sanitaris de Portugal han donat positiu per coronavirus.
Davant la falta de personal, el govern portuguès ha permès la contractació de personal ja jubilat i també de metges sense l’especialitat finalitzada. A més, s’ha accelerat el procés de validació dels títols dels professionals sanitaris estrangers per poder incorporar-se als equips de salut el més aviat possible.
