La pandèmia de Covid-19 no és l’única malaltia epidèmica de gran abast a la qual ens estem enfrontant a hores d’ara. El VIH -virus d’immunodeficiència humana- porta dècades present a tot el món i, tant pel seu nivell d’incidència com per la seva capacitat de transmissió, també parlaríem d’una pandèmia.
Les dades ho demostren: el 2019 hi havia al voltant de 38 milions de persones a tot el món amb VIH, segons ONUSIDA. Des que es van detectar els primers casos a principis de la dècada dels 80, uns 35 milions de persones han mort per malalties relacionades amb la sida -la patologia que el virus pot arribar a desencadenar-.
En els anys 90, l’antropòleg metge nord-americà Merrill Singer va observar que en molts d’aquests pacients coexistien tres amenaces interconnectades: l’abús de substàncies, la violència i la sida. Així va ser com va néixer el terme “sindèmia”.
Una sindèmia és una sinergia d’epidèmies que ocorren de forma simultània en temps i espai, interaccionen i tenen mecanismes causals comuns.
– Carme Borrell, experta en salut pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
“Va sorgir del meu treball amb els consumidors de drogues intravenoses durant els primers anys de la pandèmia de la sida”, recorda a SINC Singer, que és professor del departament d’Antropologia i investigador del Centre per a la Salut, la Intervenció i la Prevenció de la Universitat de Connecticut (EUA).
L’antropòleg va plantejar en aquest moment que, per fer front a la malaltia de la sida, havien de tenir-se en compte i abordar alhora les variables socials que l’acompanyaven en determinats casos, com era la violència i la drogoaddicció.
Més de dues dècades després, encara que el concepte segueixi sent bastant desconegut per a la població general, el fan servir amb freqüència antropòlegs, sociòlegs i també epidemiòlegs i metges experts en salut pública. “Una sindèmia és una sinergia d’epidèmies que ocorren de forma simultània en temps i espai, interaccionen i tenen mecanismes causals comuns”, aclareix a SINC Carme Borrell, experta en salut pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
La connexió amb els factors socials
Amb la Covid-19 estaríem davant d’una sindèmia? És el que va proposar a la revista The Lancet el seu redactor en cap, Richard Horton, metge de formació i membre de diversos grups d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons la seva opinió, per contenir la infecció cal també atacar les anomenades malalties no transmissibles que conviuen amb ella, és a dir, l’obesitat, la hipertensió, els problemes cardiovasculars o el càncer.
La conseqüència més important de veure la Covid-19 com una sindèmia és subratllar els seus orígens socials.
– Richard Horton, expert de l’OMS
I no només això. “La conseqüència més important de veure la Covid-19 com una sindèmia és subratllar els seus orígens socials”, ressalta Horton en el seu article. En el cas espanyol, com han mostrat les estadístiques del Centre Nacional d’Epidemiologia publicades a Eurosurveillance, les persones més vulnerables al contagi a la primera onada van ser els majors i el personal sanitari, en estar en primera línia davant el virus.
A més, un model de dispersió de la malaltia publicat a Nature a partir de dades dels Estats Units va mostrar que les taxes d’infecció més altes tenien lloc entre els grups ètnics i socioeconòmics més desfavorits, ja que no havien pogut reduir la seva mobilitat com la resta de la població. El model concorda amb el que han mostrat nombrosos estudis previs.
Les taxes d’infecció de Covid-19 més altes d’EUA tenen lloc entre grups ètnics i socioeconòmics més desfavorits, segons un model de dispersió de la malaltia publicat a Nature.
Per tots aquests factors, segons el redactor en cap de The Lancet, una solució purament biomèdica per a la Covid-19 fracassarà. “Llevat que els governs elaborin polítiques i programes per revertir les profundes disparitats, les nostres societats mai estaran veritablement segures contra la Covid-19”, subratlla.
El concepte de sindèmia vinculat a la Covid-19 és força comú a Amèrica Llatina. Una recerca al Twitter ens remet a nombrosos webinars i conferències sobre la matèria amb experts d’aquesta regió. El coneix molt bé Luis Felipe López-Calba, subsecretari general de l’ONU i director regional per a Amèrica Llatina i el Carib.
Com explica a SINC, en aquesta zona, marcada per alguns dels nivells més alts de desigualtat del món, la interacció d’aquests desequilibris amb les malalties i les condicions de salut és “preocupant”.
El confinament no és igual per a tots
Més enllà de la covid-19, malalties com la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars o el càncer estan associades a factors de risc que tenen a veure amb les circumstàncies socials de cada persona. Parlem del consum d’alcohol, de tabac, la manca d’activitat física o la contaminació entre la qual algú viu o treballa.
És una cosa que ha quedat també de manifest durant el confinament, amb persones amuntegades en pisos petits davant de famílies benestants que viuen en grans pisos o xalets, on l’aïllament és molt més suportable i les possibilitats de contagiar si un membre de la família està afectat són menors.
“La desigualtat socioeconòmica està relacionada amb les condicions de vida i treball, ja que les classes més desfavorides tenen, per exemple, menys oportunitats de treballar a distància, de tenir un habitatge que permeti fer aïllament o quarantenes i, a més, també pateixen més malalties cròniques”, enumera Borrell.
La diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars o el càncer estan associades a factors de risc que depenen de les circumstàncies socials.
Encara que des de l’OMS no han utilitzat el terme sindèmia per referir-se a aquesta crisi sanitària, “el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha estat molt clar en assenyalar que hi ha molts factors adversos que interactuen amb la Covid-19 i que empitjoren els efectes de la pandèmia”, puntualitza López-Calba.
No obstant això, els experts recalquen que quan parlem de la sindèmia de la Covid-19 no es pot generalitzar ja que, com hem vist, depèn de les persones que la pateixin, la zona en la qual visquin o els seus condicionants socioeconòmics, entre altres qüestions.
“Les sindèmies no ocorren a escala mundial, ja que les malalties que les componen i els factors socials varien segons el lloc”, al·lega Singer. Per això mateix, el que hi ha és “una pandèmia mundial de Covid-19 amb sindèmies diferents segons la regió o el país”, afegeix.
La tríada d’obesitat, nutrició i canvi climàtic
Un any abans d’aquesta crisi sanitària, al gener de 2019, la revista The Lancet va publicar l’informe d’una nodrida comissió d’experts sobre tres fenòmens estretament relacionats: l’obesitat, la desnutrició i el canvi climàtic. Segons els autors, estaríem davant d’una tríada de pandèmies. Per què ho és la crisi climàtica? Pels seus efectes sobre la salut dels éssers humans i sobre els sistemes naturals dels quals aquests depenen. Per als investigadors, aquestes tres pandèmies formarien una sindèmia.
“L’informe destacava que la malnutrició, que inclou l’obesitat, la desnutrició i els riscos dietètics de les malalties no transmissibles, és ja la major causa de pèrdua de salut en el món”, afirma Borrell.
Pel que fa al canvi climàtic, per l’experta en salut pública no hi ha dubte que impacta en la salut de població, per exemple, produint inseguretat alimentària i desnutrició, també en augmentar la mortalitat per onades de calor o a l’incrementar la incidència d’algunes malalties. “No podem perdre de vista que aquesta sindèmia afecta en major grau als països de menor renda i a les poblacions més pobres”, adverteix.
Mesures de salut pública més eficaces
A Estats Units els epidemiòlegs també utilitzen aquest terme per referir-se a la crisi de sobredosi d’opioides, com la morfina o la heroïna. Segons dades de l’OMS, cada any moren a tot el món 69.000 persones per aquest tipus de sobredosi i si parlem de la dependència que generen, afectaria unes 15 milions de persones.
Els casos amb VIH estan entre els perfils de major risc de patir aquestes sobredosi. El psiquiatre Alexander Tsai està especialitzat en pacients portadors d’aquest virus i en estudiar si pateixen un altre tipus de malalties, com la tuberculosi.
Per entendre per què estem davant d’una sindèmia, l’expert, que és psiquiatra de l’Hospital General de Massachusetts (Estats Units), recorda que el VIH augmenta la probabilitat que algú s’infecti amb tuberculosi. Aquesta malaltia, al seu torn, incrementa el risc que algú mori per VIH.
Hauria l’OMS usar el terme de sindèmia per la pandèmia de Covid-19? Els experts discrepen: només podria usar-se en alguns casos, i han d’usar-paraules comprensibles per tota la població.
“Les dues epidèmies tenen impactes sinèrgics sobre la mort i si un programa de salut pública intenta reprimir l’epidèmia de tuberculosi sense abordar també l’epidèmia de VIH i el context social, el VIH seguirà incrementant el nombre de persones amb tuberculosi”, indica a SINC .
Si unim les dues epidèmies en una sindèmia arribarem a la conclusió que les dues s’han d’abordar de forma conjunta i només seran eficaces les mesures de salut pública que contemplin tots dos fenòmens connectats.
Per afrontar la pandèmia de Covid-19, hauria l’OMS d’utilitzar el terme de sindèmia i referir-se a la confluència de diverses malalties i contextos socials interconnectats? Els experts consultats discrepen.
Segons el parer de Tsai, només podria utilitzar-se en alguns casos, quan ens referim a la relació de la malaltia amb altres epidèmies com l’obesitat, ja que totes dues “afecten de manera desproporcionada a les minories racialitzades i a les persones de baix nivell socioeconòmic”. Com han demostrat diversos estudis, el risc de mortalitat en algú amb obesitat que té el SARS-CoV-2 és més gran respecte a una persona que no pateix sobrepès.
Per la seva banda, Borrell considera que han d’usar-se paraules que siguin comprensibles per tota la població. “Utilitzar la paraula sindèmia actualment no és molt adequat. En tot cas, es pot emprar a nivell tècnic i esperar que el terme estigui més utilitzat i acceptat per utilitzar-lo de manera habitual”, planteja.
Un virus endèmic si la immunitat és insuficient
Què passaria si la immunitat després de patir Covid-19 o l’aconseguida gràcies a les vacunes només durés un any? És el que es van preguntar dos investigadors de la Universitat Colúmbia (EUA). La resposta, com recull un article publicat a la revista Science, podria ser l’aparició de brots anuals de la malaltia si el virus arribés a tornar-se endèmic i, en aquest cas, amb la medicina tampoc n’hi hauria prou per evitar-ho.
“Hi ha moltes característiques que influeixen en què un virus es torni endèmic: la transmissibilitat, la durada de la infecció en un hoste, si pot causar infeccions repetides o els esforços de control”, detalla a SINC Jeffrey Shaman, investigador del departament de Ciències de la Salut Ambiental de l’Escola de Salut Pública Mailman (EUA) i autor principal del treball.
Pel que fa a les zones del món en què el SARS-CoV-2 podria arribar a ser endèmic, segons el científic podrien ser aquelles on sigui més difícil distribuir la vacuna o on hi hagi rebuig a la inoculació perquè dificultaria la immunitat col·lectiva.
L’altre gran problema seria la reinfecció. “Si les persones estan subjectes a múltiples infeccions al llarg de la seva vida i si les vacunes no indueixen una immunitat duradora, el virus persistirà com ho fan la grip i els refredats comuns”, sosté el científic.
Un altre factor que podria influir en la seva recurrència seria el clima, tot i que en aquesta pandèmia el virus s’ha propagat tant a l’hivern com a l’estiu. Segons Sharman, si és endèmic, l’estacionalitat determinarà l’època de l’any en què el virus serà més prevalent, encara que això succeirà en una fase postpandèmica. “El SARS-CoV-2 sembla ser un virus d’hivern fora dels tròpics, és a dir, més transmissible en condicions de fred sec”, manté.
