Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Després d’anys de promeses i dos anys de tràmits, el Parlament espanyol ha aprovat la tan esperada i necessària llei. Les últimes esmenes incloses en la comissió milloren alguns dels objectius i estableixen que per l’any 2030 s’ha d’aconseguir que el 45% del consum final d’energia provingui de les energies renovables. La neutralitat climàtica s’estableix per al 2050 i es proposa reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un 23% per a l’any 2030, respecte a 1990 (objectiu revisable el 2023). L’ONU i els grups ecologistes reclamen que per aconseguir l’objectiu de l’acord de Paris (augment de no més de 1,5 ºC de temperatura) s’ha d’assolir una reducció dels GEH d’un 7,6% anual, que per 2030 representaria almenys una reducció del 55%.
S’estableix la prohibició de la venda de turismes i vehicles de combustibles fòssils a partir de 2040, la prohibició de noves explotacions de carbó i hidrocarburs i de la utilització del fracking. D’altra banda, la llei obliga les ciutats majors de 50.000 habitants a establir plans en els propers dos anys de mobilitat urbana sostenible (com les Zones de Baixes Emissions de Barcelona). Com han assenyalat diversos grups ecologistes, són mesures molt importants, encara que insuficients. No hi diu res de l’aviació, que és un mitjà reconegut com a gran contaminant, ni hi diu res sobre l’agricultura.
Sobre la importància de el model alimentari actual en l’emergència climàtica, he publicat al Diari de la Sanitat diversos articles que m’agradaria recordar. Es considera pels organismes internacionals, com la IPPC, la FAO i l’ONU, que entre un 20 i un 25% dels GEH en el món s’originen en la ramaderia, a causa de l’extinció de boscos (que són els que absorbeixen el CO2 ), com els produïts en els incendis de l’Amazona, destinats a la cria de bestiar o la producció de cereals destinats a alimentar-los, pel metà, que produeixen els remugants i els fems que generen, i per l’òxid nitrós, que s’origina en els fems, les purines i fertilitzants nitrogenats. El CO2, el metà i l’òxid nitrós són els 3 gasos responsables de l’efecte hivernacle.
La indústria de la carn és la principal dins de la indústria alimentària a Espanya i, en termes de capital de negoci, és la quarta indústria més important, després de la del petroli, l’automotriu i l’electricitat. El consum de carns vermelles a Catalunya i a Espanya és tres vegades superior al recomanat pels organismes internacionals i l’excés de consum representa una de les causes de les majors malalties cròniques de la població, com les malalties cardiovasculars, la diabetis, l’obesitat i diversos tipus de càncer. És a dir, té una magnitud que mereix que s’hagi inclòs en la llei del canvi climàtic. El que és bo per al clima (reduir el consum de carns vermelles) és bo per a la nostra salut.
La revista Science va publicar el novembre passat un estudi que mostrava, que encara que els GEH originats en els combustibles fòssils fossin immediatament reduïts, si no s’actua simultàniament sobre el sistema alimentari mundial, no s’aconseguirà complir amb els objectius de l’acord de Paris. Sembla que els redactors de la llei no han llegit el Science, ni tota l’abundant literatura que mostra la importància del model alimentari en el canvi climàtic.
La ciutat de Barcelona, és aquest any la “capital mundial de l’alimentació sostenible”. Una alimentació sostenible ha de ser una alimentació saludable i amb un impacte ambiental reduït. No podem renunciar a aconseguir canviar i millorar el nostre sistema alimentari, perquè amb això ens juguem la nostra salut i la salut de la planeta.
Referències
- Estudi de la revista Science: doi: 10.1126 / science.aba35
