Al començament de la quarta onada de la pandèmia i en plena escalada de les vacunacions, un nou sobresalt ha vingut a complicar la situació. Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) i l’Administració de Medicaments i Aliments (FDA) nord-americans han notificat 6 casos de trombosi, tots ells dones, en 7 milions de persones vacunades amb la vacuna de Janssen als Estats Units.
Aquest anunci ha tornat a endarrerir la vacunació, esperem que per pocs dies. Igual que va passar amb la vacuna d’AstraZeneca, els casos reportats són molt pocs en comparació amb la quantitat de persones vacunades; tan sols un 0,000066% en el cas de Vaxzevria (AstraZeneca) i un 0,0008% en el cas de la vacuna de Janssen.
En qualsevol prospecte d’un fàrmac trobarem que qualsevol efecte advers per sota d’1 per cada 10.000 tractaments (0,01%) es considera molt rar. Amb les vacunes parlaríem de casos no rars sinó raríssims. Llavors, és lògica tanta precaució?
Per què els organismes reguladors estan sent tan cauts amb tan pocs casos de trombosi i que també es dóna en infeccions víriques, inclosa la pròpia Covid-19?
La trombosi associada a descens de plaquetes: una resposta immunitària a virus i fàrmacs
La trombocitopènia o trombosi amb reducció de plaquetes es produeix per causes desconegudes però està associada a múltiples malalties infeccioses d’origen víric i a fàrmacs.
La trombocitopènia s’ha associat amb infeccions víriques com el Zika, Dengue, Epstein-Barr, Hepatitis A, Hepatitis C, el SARS de 2003 o el mateix SARS-CoV-2. Fins i tot s’ha associat a la infecció per Helicobacter pylori que causa les úlceres d’estómac.
Però aquest símptoma també apareix en resposta a fàrmacs. Antibiòtics com la vancomicina, antidepressius com la mirtazapina, antial·lèrgics com el Rizaben, sulfonamides contra infeccions com el cotrimoxazol o, curiosament, el tractament amb anticoagulants com l’heparina poden provocar trombocitopènia. De fet, els casos de trombocitopènia associats amb les vacunes d’Astrazeneca i de Jannsen han mostrat similituds amb la generada pels tractaments amb heparina.
S’ha considerat també un indicador d’agreujament en càncer, com el limfoma no-Hodgkin, o en altres càncers on la quimioteràpia sembla generar aquest símptoma.
La gran quantitat de factors que generen trombocitopènia ens permet concloure que aquest símptoma no es deu a un factor en concret, sinó a una activitat anormal el sistema immunitari del propi pacient.
De fet, en la major part dels casos associats a fàrmacs o virus aquest símptoma es coneix com inmunotrombocitopènia pel seu origen en el sistema immunitari. S’han descrit fins a 7 grups diferents de mecanismes immunitaris associats amb la inducció del que es coneix com inmunotrombocitopenia deguda a fàrmacs.
El desequilibri del sistema immunitari, causa de la trombocitopènia
És possible que dues vacunes que utilitzen dos virus diferents produeixin el mateix tipus de resposta en unes poques persones entre milions? O és una altra la causa? Doncs tot indica que la causa està en el propi sistema immunitari del pacient.
La inmunotrombocitopènia ha estat relacionada amb la infecció pel virus d’Epstein-Barr, que afecta els limfòcits i que podria estar darrere de la producció d’antígens contra plaquetes en aquests malalts.
Estudis molt recents indiquen que els pacients que pateixen inmunotrombocitopenia, amb independència de la causa, presenten un desequilibri en la relació entre les poblacions de limfòcits T ajudants. Aquest desequilibri porta a la producció d’anticossos contra les plaquetes. Per tant, estaríem parlant d’una malaltia autoimmune d’origen desconegut.
Anticossos contra una glucoproteïna de la superfície de les plaquetes s’ha trobat en persones que ja tenen malalties autoimmunes com lupus o esclerosi múltiple. Aquestes malalties autoimmunes afecten molt més a dones que a homes, igual que les trombosi associades a la vacuna.
Una resposta immunitària desequilibrada explicaria que s’hagi donat el mateix tipus de símptomes en molt poques persones vacunades amb dues vacunes basades en dos tipus d’adenovirus diferents. A saber: un ximpanzé per la d’Astrazeneca (ChAdOx1) i un humà per a la de Janssen (Ade26).
Per ara, no disposem de dades sobre la vacuna Sputnik V, tot i que està basada en el mateix adenovirus que la vacuna de Janssen per a la primera injecció i un altre diferent (Ade5) per a la segona.
Si les vacunes continguessin components que generessin de manera directa la trombosi, el nombre de casos seria molt més gran. No obstant això, el nombre de casos és molt baix.
Coneixent els múltiples factors diferents que generen aquest símptoma podem pensar que la trombocitopènia es produeix per una predisposició intrínseca del sistema immunitari en resposta a la vacuna. Podem presumir que aquesta resposta seria igual davant de qualsevol altre virus o qualsevol altra vacuna.
Deixar de vacunar, un gran error
La infecció per SARS-CoV-2 també produeix anormalitats de coagulació associades amb una major mortalitat. De fet, alguns estudis clínics han indicat al voltant d’un 30% de casos de trombosi venosa en aquells pacients de Covid-19 que requereixen d’atenció a les UCIs.
D’un total de 3.376.548 casos de Covid confirmats a Espanya fins el 13 d’abril de 2021, han estat hospitalitzades per Covid-19 un total de 338.191 (un 10%) persones. D’aquestes, 30.824 (un 9,11%) han necessitat assistència a l’UCI. Podem, per tant pensar que d’elles al voltant d’un 30% han d’haver patit trombosi (unes 9.250).
A tot el món s’han informat casos de trombocitopènia en unes 230 persones vacunades. Tan sols a Espanya han mort 76.625 persones amb Covid-19 confirmada, possiblement més, un 2,27% dels infectats. Del 10% d’hospitalitzats molts hauran patit trombosi bé a l’UCI o bé després de l’alta.
Amb totes aquestes dades ens podem preguntar, és lògic paralitzar la vacunació que ha demostrat reduir en més d’un 95% els casos greus i les hospitalitzacions per Covid-19?
Jo crec que no.
Guillermo López Lluch és Catedràtic de l’àrea de Biologia Cel·lular de la Universitat Pablo de Olavide i investigador associat del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament. És investigador en metabolisme, envelliment i sistemes inmunològics i antioxidants.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
1 comentari
El que passa és que tenen més en compte la edad que l’estat de salut de la persona a vacunar, perquè això comportaria més temps d’avaluar a quí s’ha de suministrar cada una.
Per això cada un de nosaltres som qui hem d’avisar, o com a mínim recordar a qui ens han de vacunar, quin és l’estat de salud en què ens trobem i quina simptomatología tenim. Per exemple, amb la meva darrera analítica em van dir que estaba perfecte i, quan consulto els resultats, al treure petits coàguls de sang del nas al sonar-me, sense importància, observo que precissament estic baixa de plaquetes! I en el meu historial ja consten antecedents similars, amb propensió a ferides, etc…
Per tant, des del meu punt de vista, seria una irresponsable si em deixés vacunar amb alguna d’aquestes dues: Astrazéneca o Janssen.
Millor que nosaltres, no sap ningú com ens trobem de veritat.
Ànims!