Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La pobresa farmacèutica és una realitat poc coneguda, però que afecta milions de persones en situació de vulnerabilitat. Es tracta de la dificultat per afrontar les despeses dels medicaments i/o productes sanitaris.
Abans de la pandèmia pel coronavirus, un 3% d’espanyols tenien algun problema d’accés a tractaments subjectes a prescripció mèdica, segons el Baròmetre Sanitari del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A Catalunya la pobresa farmacèutica afectava un 3,9% de la població.
La crisi econòmica derivada de la Covid-19 ha disparat encara més aquest tipus de pobresa, i prop de 400.000 catalans no han pogut assumir les despeses dels medicaments (un 5% de la població). Això suposa que, actualment, hi ha un 30% més de persones que no pot afrontar el copagament per motius econòmics.
Model de copagament farmacèutic
Aquestes persones es veuen afectades pel decret de copagament farmacèutic, aprovat pel govern del Partit Popular el 2012, en el marc de les mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. El model comporta que la ciutadania ha de fer una aportació econòmica pels medicaments comprats amb recepta, concretament un copagament de l’import del seu cost.
Hi ha col·lectius que estan exemptes del copagament i que, per tant, tenen la possibilitat d’adquirir els productes farmacèutics gratuïtament. Tanmateix, aquesta mesura resulta insuficient per eliminar la pobresa farmacèutica. En conseqüència, les persones amb rendes baixes que no compleixen els criteris legals per l’exempció del copagament de medicaments han d’acudir a entitats que els facilitin la cobertura.
L’ONG de la farmàcia
El paper de les organitzacions no governamentals és fonamental per ajudar les persones més vulnerables a adquirir la medicació i els productes sanitaris que necessiten. En aquest sentit, Banc Farmacèutic (BF) dona un valor social al medicament des del 2005. La seva missió és afavorir la inclusió social de les persones que viuen en situació de vulnerabilitat a través de la millora de la seva salut. Per aquest motiu, el 2016 posa en marxa el projecte Fons Social de Medicaments (FSM) mitjançant el qual es cobreixen les despeses en medicaments de les persones que pateixen pobresa farmacèutica.
L’ONG treballa directament amb els treballadors socials dels Centres d’Atenció Primària (CAP) que, després d’estudiar la situació socioeconòmica del pacient, l’accepten com a benefactor del projecte. Així, el pacient pot acudir a una farmàcia de la xarxa col·laboradora per adquirir la medicació prescrita sense cost. Posteriorment, el FSM paga a la farmàcia les factures de medicació. Actualment col·laboren amb més de 700 farmàcies i més de 220 centres d’atenció primària hi estan adscrits.
Homero Val, gestor del FSM a Catalunya i Aragó, explica que des de la seva creació s’han donat d’alta més de 7.000 plans de medicació per valor de més d’1.000.000 euros. Per pla de medicació entenem la cobertura en medicaments i productes farmacèutics durant sis mesos; després d’aquest temps la persona ha de retornar a la treballadora social per veure si ha canviat la seva situació sanitària o econòmica.
Davant de la pressió a la qual s’ha vist sotmesa el sistema sanitari el 2020, des del Banc Farmacèutic s’han creat proves pilots per tres programes més. El primer projecte és un Fons Social d’Emergència per ajudar a famílies i persones en situació econòmica precària que no tenen accés a la sanitat pública. D’altra banda, la Campanya Sanitària d’Emergència és una ajuda en material físic: diferents laboratoris fan donacions de medicament, les entitats sol·liciten els productes que necessiten i aquests s’envien a les farmàcies que fan de punt de distribució. Finalment, el Fons Social de la Menstruació pretén pal·liar la dificultat de la població femenina jove en l’accés de productes menstruals d’higiene.
A Catalunya, l’ONG farmacèutica es troba activa a la ciutat de Barcelona i a alguns municipis de l’àrea metropolitana, a Granollers, a Lleida capital i a la seva regió sanitària. Aquest 2021 començarà a treballar a la regió sanitària de Tarragona i a la província de Girona. També està provant d’expandir-se a altres parts de la Catalunya central. Pel que fa a la resta d’Espanya, tenen presència a Madrid i Aragó: actualment col·laboren amb 15 centres de salut del Barri de Vallecas de Madrid; treballen a diferents poblacions de la província de Saragossa, i aquest any començaran projectes a Terol i Osca.
Creu Roja
Creu Roja desenvolupa programes de suport a persones que requereixen ajudes per poder adquirir medicaments. Així doncs, proporciona ajuts en finançament de medicació i en tractaments crònics d’aquelles persones que no poden pagar les despeses farmacèutiques no assumides per la Seguretat Social.
L’entitat posa el focus sobre la situació de fragilitat social que viuen les persones que atenen els seus programes. Són els grups més vulnerables qui presenten més dificultat per pagar les despeses de medicació.
Fons d’ajut de l’Ajuntament de Barcelona
Per la seva banda, la Regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, explicava en una entrevista a El Diari de la Sanitat que s’ha de potenciar la salut comunitària per treballar l’equitat sanitària. “Creiem que s’ha d’eliminar el copagament per rendes baixes, ja que moltes famílies no se’l poden permetre”. Aquesta situació ha obligat les administracions a prendre mesures i l’Ajuntament concedeix ajuts a partir dels Serveis Socials.
Al mateix temps, en el marc de les accions recollides en la Mesura de Govern d’Acció Conjunta de Reducció de les Desigualtats Socials en Salut , té dos convenis de col·laboració signats amb la Creu Roja i Banc Farmacèutic. L’Ajuntament destina un fons de 100.000 euros anuals a les entitats del Tercer Sector per facilitar la cobertura econòmica de fàrmacs a persones en situació de pobresa.
Qui pateix pobresa farmacèutica?
Les diferències socioeconòmiques es troben estretament relacionades amb els nivells de salut de la població. L’Observatori de la Pobresa Farmacèutica, projecte del BF, va presentar el passat mes d’octubre els resultats de la seva última investigació en col·laboració amb el grup Evaluación de Tecnologías Sanitarias en Atención Primaria y Salud Mental (PRISMA) . Les dades mostren que la mitjana d’edat de la persona que pateix pobresa farmacèutica se situa al voltant dels 49 anys i que el 68% dels beneficiaris del programa de l’ONG farmacèutica tenen un nivell d’educació baix (manca total d’estudis o amb estudis primaris).
Gairebé el 57% es troba en situació d’atur i no és beneficiari de subsidi. D’altra banda, comparat amb la població general, les persones que mostren més prevalença d’incapacitat econòmica per adquirir els productes farmacèutics tenen alguna discapacitat funcional i més d’un fill.
1 comentari
Cobro l’ajuda del INEM, de majors de 52 anys, que son 480 euros al mes. visc sola amb dos gats i m’hobliguen a pagar un 40% del preu de la medicació. Estic tant malalta que la meva recepta crec que trimestral puja més de 1200 euros.
si em médico, pagant, moriré.
si no em médico, moriré igual
Total que desprès de intentar-ho tot i més, els unics que m’han escoltat a estat la Creu Roja, jo visc a Berga. Demà suposo sabré alguna resposta.
Peró es una pena tot, ja problemes per tenir ambulancia, degut a una operació de hombro que mha vingut de regal, i ara la medicació, es humillant e indignan tot. gràcies.