Sembla que s’ha arribat a un “acord” per formar govern a Catalunya entre ERC i Junts. Sembla també que Junts tindrà la cartera de Sanitat. Malum signum, diria el company Lluís Rabell. Què podem esperar, veient les polítiques i els interessos d’aquests dos partits durant els darrers anys?
Recordem, La sanitat pública a Catalunya ja estava en una crisi profunda abans de la pandèmia i aquesta crisi sanitària, econòmica i social, només l’ha fet més evident per molta gent, i per això van anar sortint documents de propostes de futur amb diferents visions i de diferents àmbits de la societat.
Nosaltres dèiem en aquest mitjà que el sistema sanitari públic estava en una crisi profunda. Algunes raons de l’anàlisi de la crisi:
- Professionals i treballadors del sistema públic retallats, precaritzats laboralment, decebuts i que emigren a altres països.
- Creixement constant de la despesa amb fàrmacs, tecnologies, hospitals, externalitzacions amb lucre, corrupció i ineficiències en salut i prevenció, el que fa el sistema insostenible.
- Pèrdua de qualitat percebuda pels usuaris, que els que poden se’n van a Mútues privades, per llistes d’espera creixents, urgències col·lapsades, mala accessibilitat, abandonament de l’Atenció Primària, la Salut Mental, la Salut Pública. Sense manteniment d’equipaments, instal·lacions ni reposicions.
- Paràlisi política i manca crònica de recursos, a més de retallades des del 2010, Plans oficials sense recursos assignats i inoperants.
- Nosaltres dèiem: les solucions no són parcials, ni plans sectorials, són un canvi radical del Sistema.
Els experts també admeten la necessitat de canvi en les polítiques de salut altres entitats. Entre els documents de propostes que podríem nomenar d’experts hi ha el del Cercle de Salut (gestors, economistes i altres professionals) titulat: La malaltia de la sanitat catalana, finançament i governança, del gener de 2020. El primer que vénen a dir és que la sanitat pública es reforçaria amb 5.000 milions més cada any (un augment d’un 54%!). Nosaltres també vàrem opinar: augment, però per què fer, quines prioritats?
El setembre de 2020 apareix un nou document de propostes: 30 mesures per enfortir el Sistema Públic de salut. Document d’un comitè “d’experts” nomenats pel Departament de Sanitat de la Generalitat. El primer punt també és: Finançament suficient. Proposen, de fet, “enfortir” l’actual sistema, però sense plantejar el canvi de paradigma ni els valors.
Finalment, volem citar les altres propostes fetes, des de baix, des dels professionals de l’atenció primària: les propostes del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que es poden veure en el seu web: Decàleg per un Sistema Nacional de Salut de Catalunya. La salut de la comunitat i de les persones al centre del sistema. Per últim, volem destacar les propostes de la Federació d’Associacions de Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), també al web, i de la Marea Blanca de Catalunya, en el seu blog.
Aquests tres darrers documents tenen molt més punts en comú amb la nostra anàlisi i propostes, la de necessitat urgent de canvi radical de paradigma i de polítiques per salvar i millorar realment el sistema públic. Nosaltres diem: La Salut és el que importa,no només l’atenció a la malaltia ja instaurada, sinó, per exemple, els determinants de la salut (econòmics, socials, ambientals, a més de biològics). S’hi ha de fer front amb polítiques públiques globals.
Cal prioritzar, com hem vist recentment, la prevenció i promoció de la salut, l’Atenció Primària i Comunitària, les Cures i la Salut Mental, i controlar, amb bona governança i transparència, la medicalització innecessària, la ineficiència i manca de qualitat i les externalitzacions, el lucre i la corrupció amb els diners públics.
Però amb el govern que ens proposen: Malum signum
