El passat 5 de juny de 2021 es van complir 40 anys de la primera descripció clínica de casos del que, posteriorment, es va denominar síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida). Els casos van aparèixer publicats al Butlletí Epidemiològic Nord-americana Morbidity Mortality Weekly Report (MMWR) el 1981. Es tractava de cinc homes prèviament sans que presentaven infeccions oportunistes en el context d’una gravíssima immunodepressió cel·lular.
Tan sols dos anys després, el 1983, els Laboratoris de l’Institut Pasteur a París aïllaven l’agent infecciós responsable d’aquesta nova malaltia, el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).
Al llarg d’aquestes quatre dècades es calcula que prop de 40 milions de persones han mort de SIDA a tot el món. A més, conviuen amb el VIH uns 38 milions, encara s’infecten prop d’un milió de persones anualment i moren unes 700.000 per any. A Espanya el nombre de malalts de VIH ascendeix a 150.000, i sorgeixen al voltant de 3.000 noves infeccions a l’any.
La pandèmia devastadora
La primera dècada de la pandèmia de VIH va ser terrible des de tots els punts de vista, amb una morbimortalitat elevadíssima. Tant que a aquest període se’l coneix també com la “Edat Mitjana” del VIH.
Hi havia desconcert general, i la desesperació en pacients i personal sanitari era enorme. Això va contribuir que, encara que el VIH havia estat identificat el 1983, fins a 1986 a Espanya no eren obligatòries les proves de cribratge de VIH a tot producte hemoderivat (transfusions, etc.). D’altra banda, durant els primers anys no estava clar si atribuir la causa de la SIDA a un agent biològic o a un agent químic. A sobre, tots els intents per aconseguir tractaments enfront de VIH tenien un èxit molt discret i molt limitat en el temps.
En aquella primera dècada, la infecció per VIH va arribar a ser la primera causa de mort en el nostre entorn en persones d’entre 20 i 40 anys. El canvi radical va arribar en la segona dècada, després del Congrés Internacional de la SIDA de 1996 a Vancouver (Canadà). Va ser llavors quan van aparèixer estratègies antiretrovirals molt potents, capaces d’inhibir la replicació del VIH gairebé al 100%, que van fer que la mortalitat disminuís de forma importantíssima.
No obstant això, els efectes adversos de la medicació i les múltiples pastilles diàries que havien de ingerir els pacients eren un obstacle molt gran per a un tractament crònic.
D’altra banda, múltiples estratègies de tractament incloïen teràpies de tres molècules que, si bé tenien una eficàcia molt alta, s’acompanyaven d’importants efectes adversos, com la lipodistròfia, que limitaven la qualitat de vida dels pacients, incrementant l’estigma de la malaltia.
Una pastilla al dia… o a la setmana
A la tercera dècada de la pandèmia van aparèixer finalment opcions més potents que les anteriors amb un perfil de seguretat excel·lent (pràcticament sense efectes adversos), de múltiples famílies de fàrmacs i reunides en una sola pastilla al dia.
Des de llavors, els avenços han anat orientats a trobar noves molècules amb un perfil d’eficàcia, tolerància i conveniència excel·lents, que fins i tot permeten l’administració parenteral (intramuscular o subcutània). Això obre la possibilitat a tractaments antiretrovirals administrables cada diverses setmanes o mesos.
A més, s’han establert les bases per al control efectiu de la pandèmia mitjançant mesures profilàctiques. Això inclou la detecció i tractament precoç dels infectats (test and treat, “diagnosticar i tractar”). Però també la profilaxi pre-exposició (PrEP), que consisteix a administrar molècules antiretrovirals en persones amb alta probabilitat d’infectar-se per, efectivament, evitar aquesta infecció. A més, s’insisteix en investigar veritables vacunes profilàctiques que puguin evitar la infecció pel VIH.
Curació completa i vacunes
En el moment actual, la investigació sobre el VIH s’enfronta a dos grans reptes:
- Assolir la seva curació mitjançant noves estratègies de tractament que permetin eliminar el virus en el pacient infectat.
- Aconseguir una vacuna preventiva enfront el VIH.
El mateix Hospital Clínic desenvolupa en el moment actual un prototip de vacuna preventiva basat en l’embolicada trímera de virus d’infecció aguda que, després dels resultats obtinguts en laboratori i models animals, iniciarà el seu desenvolupament clínic al llarg d’aquest any.
Així mateix, existeixen actualment almenys dos projectes de vacunes preventives en diferents fases d’investigació clínica: Scripps-IAVI (projecte de vacuna que es troba en fase I) i Janssen (vacuna mosaic enfront de VIH que es troba en fase III).
En aquest context, és important destacar la campanya d’ONUSIDA per controlar l’epidèmia de VIH. El seu objectiu no és altre que diagnosticar per al 2030 almenys el 95% de persones infectades per VIH, que el 95% d’elles rebin teràpia continuada, i que el 95% de les tractades assoleixin una càrrega viral plasmàtica de VIH indetectable. És el que es coneix com el Programa 95-95-95.
No queda aquí la cosa. La campanya s’ha proposat també que la societat en el seu conjunt elimini totalment l’estigma que ha comportat la infecció per VIH.
Només l’esforç conjunt de les persones infectades, les organitzacions comunitàries, els investigadors, el personal sanitari i les institucions permetrà que en qüestió de pocs anys puguem controlar de manera efectiva el que ha estat i és la pitjor crisi social i sanitària de la segona meitat del segle XX: la infecció pel virus de la SIDA.
Cap de la Unitat VIH-SIDA de Hospital Clínic-Barcelona. Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer – Hospital Clínic Barcelona / IDIBAPS
