Actualitat

Contra la violència obstètrica, l’Associació MARE s’acompanya i la denuncia

Un grup de dones ha participat aquest matí als Jardins Roig i Raventós a la convocatòria d’acompanyament que l’Associació MARE ha impulsat com a resposta, explica, “al negacionisme del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) sobre la violència obstètrica”.

Aquest grup de dones impulsor forma part de l’Associació Catalana per una Maternitat Respectada i Plaent, una “associació per lluitar contra la invisibilització de la maternitat i un acompanyament real a les mares que es presenta com un agent transformador del sistema”. L’Associació es planteja coses com ara com és la societat actual envers la maternitat? Què hi ha darrere de la imatge edulcorada dels processos com l’embaràs, el part i el postpart? Hi ha prou cura de les mares? I és que entenen que tot i que cada cop són més les dones que lluiten pels seus drets com a mares, la maternitat continua sent invisibilitzada. Davant el que consideren un abandonament sistemàtic, l’Associació MARE neix reivindicant la importància de l’acompanyament de les dones en la seva maternitat i amb l’objectiu que les cures ocupin l’espai que mereixen a la societat. A més, també té present de manera constant una denúncia ferma contra totes aquelles pràctiques que vulneren els drets sexuals i reproductius de les dones.

Més enllà de tot el què envolta el naixement i l’existència de l’Associació MARE, la iniciativa concreta d’aquestes trobades neix per denunciar el posicionament negacionista del CGCOM sobre la violència obstètrica, una violència de gènere reconeguda pels principals organismes institucionals, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que el 2020 condemnava a l’Estat Espanyol per violència obstètrica.

Davant la Reforma de la Llei de l’Avortament, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) rebutjava i considerava molt desafortunat el concepte de “violència obstètrica”. Creien que estava “allunyat de la realitat” i que contribueix a “erosionar la necessària confiança metge-pacient”. Davant d’aquestes declaracions, l’Associació MARE manifesta que la discriminació de les dones en etapes vitals com l’embaràs, el part, el postpart o la criança continua sent un espai d’impunitat per a la violència de gènere. Tot i això, sí que consideren que aquest tipus de violència masclista que pateixen les dones cada cop es fa més visible gràcies a les associacions com El Parto es Nuestro o Dona Llum i també pels principals organismes internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquesta última, l’any 2014, denunciava “el tracte irrespectuós i ofensiu” que reben moltes dones en el part i reivindicava “la importància d’establir controls de qualitat als hospitals”. El juliol del 2019, ho tornaven a dir en un informe sobre les causes i les conseqüències de la violència obstètrica.

MARE també resalta que el Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU condemnava per primer cop a Espanya per maltractament i mala praxi que una dona va patir al seu part. De fet, amb aquesta sentència l’ONU afegia diverses recomanacions a l’Estat Espanyol per “combatre la violència obstètrica”. Així, creuen que negar l’existència de la violència obstètrica és silenciar les històries de vida de milers de dones que han patit i pateixen les conseqüències físiques, mentals i emocionals d’aquestes pràctiques violentes. Conseqüències que també afecten les seves criatures i és que un estudi recent sobre violència obstètrica a Espanya revelava que el 38,3% de les dones entrevistades havien patit violència obstètrica. Un 44,4% percebia que va ser sotmesa a intervencions innecessàries i un 83,4% manifestava que els professionals que les van atendre no els hi van demanar consentiment informat.

Segons l’IDESCAT a Catalunya, l’any 2018, el 27% dels naixements van ser per cesària. Mentre l’OMS considera que la taxa ideal no hauria de superar el 15%. Una xifra que varia en funció de la titularitat de l’hospital, però la sanitat pública encara està lluny de complir els criteris recomanats: el 23,2% dels parts als hospitals públics són per cesària. Pel que fa als hospitals privats de Catalunya, la xifra de cesàries puja fins al 37,4%.

Apunten també que pràctiques com la maniobra de Kristeller –perillosa per al nadó i per a la mare i prohibida per l’OMS–, l’excés de tactes vaginals, les episiotomies o la separació entre mare i nadó continuen formant part de l’ordre del dia de molts hospitals. D’aquí es deriva que segons dades del nou Protocol de seguiment d’embaràs a Catalunya, 1 de cada 4 dones embarassades pot patir un trastorn mental i 1 de cada 10 mares pateix depressió postpart, en part, degut a l’excés d’intervenció mèdica al que estan sotmeses. I les dades de la Societat Marcé Espanyola de Salut Mental Perinatal (MARES) constaten que més del 75% d’aquestes dones no són degudament diagnosticades ni tractades.

L’Associació MARE considera que aquestes dades demostren que la violència obstètrica existeix i exposa que cal desvincular el concepte “pacient” de l’embaràs, part i postpart, entenent que aquests processos són fisiològics i no patològics. Per aquest motiu, proposen desvincular la maternitat del sistema sanitari. Des de l’Associació MARE es posen així a disposició del CGCOM per contrastar l’evidència científica i revisar els protocols i alhora i tot i algunes crítiques volen remarcar la feina incansable del personal sanitari que treballa per erradicar la violència obstètrica: “la seva implicació és i serà imprescindible en aquesta lluita, tot i això, encara estem lluny que tot el sistema sanitari s’hi comprometi”.

Per què són necessaris els grups d’acompanyament?

“Els grups d’acompanyament no només són importants perquè cal acceptar que la violència obstètrica existeix, sinó perquè hem de sanar la ferida que aquesta deixa, ja que impacta a curt i llarg termini en la salut mental d’aquella mare i en la relació amb el nadó”, diu Andrea Ros, presidenta de l’Associació, actriu i doula. En la mateixa línia apunta la biòloga i també doula Maria Casso Carrasco, qui insisteix que aquest acompanyament és imprescindible perquè “la violència obstètrica segueix invisibilitzada” i reivindica que el sistema hauria de garantir aquestes cures.

Els grups d’acompanyament han comptat amb la participació de doules que han posat al centre les vivències de les mares. En aquest sentit, Ros assenyala la importància d’aquesta iniciativa perquè “el que no es nomena no existeix, i les violències cal relatar-les per poder agafar perspectiva de la vivència, donar-li valor, forma i poder-la integrar”.

A Barcelona la iniciativa tindrà lloc cada dimecres d’agost als Jardins Roig i Raventós. A més, donat que MARE fa una valoració positiva de la seva convocatòria, ara fan una crida a altres doules de Catalunya perquè de forma voluntària dinamitzin grups d’acompanyament a altres municipis. “Davant l’abandonament del sistema cal que ens seguim organitzant per oferir cures. Hem d’anar més enllà i la revolució de les cures només serà viable si acompanyem, cuidem i sanem”, assegura Ros. I és que aquestes trobades volen crear un espai de seguretat i diàleg on les dones puguin compartir la seva experiència: “és un espai d’acompanyament, informació i calma. Que també vol visibilitzar el patiment silenciat de moltes dones”.