Amb la tornada de les vacances i l’inici d’un nou curs escolar i laboral, és previsible que augmentin les interaccions socials i, per tant, el risc de contagi. A més, aquests contactes es produiran en espais més tancats que no pas fins ara, durant l’estiu. Tot plegat, sumat a la variant delta, més contagiosa, fa témer una sisena onada de la pandèmia a la tardor. De fet, el mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja avisava en una entrevista recent a Catalunya Ràdio que és «molt probable» que arribi una nova onada.
Des de finals del mes de juny hem assistit a la cinquena onada de la pandèmia de la Covid-19 que va anar pujant d’intensitat durant el mes de juliol i que s’ha caracteritzat per afectar, especialment, a persones joves. Aquesta onada ha posat contra les cordes l’atenció primària, minvada per la falta de recursos i de personal. «Aquesta situació no l’hem vist en cap altra onada. Estem col·lapsats», explicava Núria Villanueva, adjunta d’infermeria del CAP Raval Nord, en una entrevista al Diari de la Sanitat.
A mesura que ha anat avançant l’estiu i també les xifres de vacunació, alhora que s’han pres mesures per frenar els contagis, com les restriccions a la mobilitat nocturna, les xifres de contagi han baixat, tot i que la situació epidemiològica segueix sent complicada. El 5 de juliol es va assolir el pic amb un risc de rebrot de més de 1.900. Les darreres setmanes, tanmateix, han posat en evidència que la cinquena onada està ja de sortida i la incidència acumulada a 14 dies ha passat, en tres setmanes, de 311 a 167, amb dades de l’1 de setembre, el que situa el risc de rebrot en un 120, quan a principis d’agost encara estava al voltant de 600. Igualment, la Rt ha passat d’un 0,83 la setmana del 12 al 18 d’agost a un 0,76 la setmana del 27 d’agost a l’1 de setembre.
«Entrem al mes de setembre amb 1.000 casos diaris de baixada i, tot i que és possible que s’alenteixi el descens amb la tornada a la feina, la perspectiva és bona, ja que estem en una millor situació que l’any passat quant a casos», explica Clara Prats, investigadora del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la UPC. L’altre cara de la moneda, però, són les UCI: «Arriben molt més plenes que l’any passat», afirma Prats. Malgrat que a mesura que ha anat avançant l’estiu el nombre d’ingressos també ha anat a la baixa, actualment hi ha 938 persones ingressades als hospitals i 316 a les UCI.
Per la seva banda, el doctor Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, explica que la situació actual és molt millor que a l’inici d’estiu, però que continuen els ingressos diaris. «Nosaltres encara tenim entre dos i tres ingressos nous cada dia. Per tant, estem anant en la bona direcció, però no podem abaixar la guàrdia, i hem de seguir utilitzant les mascaretes, respectant la distància de seguretat i duent a terme una bona higiene de mans», remarca.
En referència a l’impacte dels ‘botellots’ i les festes multitudinàries que hem presenciat aquest estiu, Prats explica que ens trobem encara en un «terreny delicat». «Si es produeixen moltes situacions de supercontagi de manera simultània i sistemàtica, es pot desbordar la situació i es poden produir supercadenes de contagis. Per tant, aquestes situacions de màxim risc epidemiològic on no es respecten les mesures de distància ni la utilització de mascaretes és el primer que hem d’evitar», remarca. En la mateixa línia s’expressa el doctor Paredes, qui assegura que, malgrat que ara hi ha més persones vacunades que fa uns mesos, aquestes festes multitudinàries són un «caldo de cultiu» pel coronavirus.
I doncs, és possible que arribi una sisena onada a la tardor?
Segons la investigadora de la UPC, és possible que durant aquestes pròximes setmanes, amb la tornada a l’activitat laboral i escolar, la baixada de casos s’acabi aturant i, fins i tot, que es doni un creixement, però caldrà veure de quin tipus d’onada parlem. «No té res a veure parlar d’una sisena onada com si fos la quarta que vam tenir, que va tenir una incidència força baixa, que una onada com la que hi ha hagut des de principis d’estiu, molt més intensa», explica. «Si hi ha un augment de casos, el més important és que sigui assumible i no comporti una onada d’ingressos a l’UCI i de mortalitat i això, amb la vacunació, cada cop li posem més difícil al coronavirus», afegeix.
Prats admet, però, que la represa de l’activitat laboral i escolar ens juga en contra i recorda el que va passar el setembre de l’any passat: «Amb el retorn a la feina i l’augment de la mobilitat i dels contactes en espais tancats, vam començar a notar un increment en nombre de contagis que va derivar en una situació epidemiològica greu». Per això, diu, serà clau l’augment del percentatge de persones vacunades al llarg d’aquest mes de setembre.
Per la seva banda, el doctor Paredes compara la situació de Catalunya amb la d’Escòcia, que ha tingut una evolució semblant a la nostra. «Amb la variant delta van pujar molt els casos de Covid a Escòcia, després van baixar i ara ha arribat un segon brot amb més casos. Aquí podria passar el mateix», assenyala. Puntualitza, però, que és molt difícil predir que passarà en el futur i que el que si sabem del cert és que el virus continuarà circulant per molt que ens vacunem. «Hem de vacunar-nos tots, però tampoc ho podem fiar tot a la vacunació», destaca.
La vacunació i la variant delta
Pel que fa a la vacunació, i malgrat que el mes d’agost, per motiu de les vacances, se n’ha ressentit el ritme, amb dades fins al 4 de setembre, el nombre de persones vacunades a Catalunya amb la primera dosi és de 5.728.713 i amb la pauta completa de 5.423.498. Això ha fet superar ja el 70% del total de la població vacunada amb la pauta completa. Les franges d’edat on el nombre de vacunats encara és inferior és la de 12 a 14 anys, ja que es va obrir més tard i només el 25% de la població d’aquesta franja d’edat té la pauta completa, mentre que les franges d’edat entre els 15 i els 19 anys i entre els 20 i 24 anys pràcticament el 60% dels joves ja té la pauta completa. El Departament de Salut vol fer encara un esforç per administrar al llarg d’aquest mes de setembre uns dos milions de dosis, el que ens situaria amb un alt percentatge d’immunitat.
«A favor hi ha el fet que tenim una immunitat molt més elevada, a anys llum, de la que teníem l’any passat. Per contra, el retorn a la rutina laboral i la variant delta, que és la predominant i que sabem que és molt més contagiosa», explica Prats. Tal com assenyala el doctor Paredes, «aquesta variant fa que les vacunes siguin menys eficaces quant a frenar la transmissió, encara que són igualment eficaces quant a frenar les complicacions clíniques i els ingressos». Això, segons Paredes, fa pensar que la immunitat de ramat, definida com la situació en què el virus deixa de circular, no l’aconseguirem amb les eines que tenim el dia d’avui.
«No és realista pensar que el virus deixarà de circular. El que podem aspirar és a un control funcional d’aquest virus: Que arribem al moment en que ens puguem contagiar, però no emmalaltir. Això ho farem sobretot amb les vacunes, entrenant al nostre sistema immunitari perquè sigui capaç d’eliminar el virus aviat i no ens generi afectacions greus, i també amb nous fàrmacs, amb els quals estem treballant, que previndran hospitalitzacions», assenyala el cap del Servei de Malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias. Segons la investigadora Clara Prats, aquest control funcional implicarà que tindrem el virus circulant, però d’una forma assumible, de manera que no calgui implementar grans mesures de contenció i que no es desbordin els hospitals ni l’atenció primària.
En relació amb el fet que en alguns països ja es parli de programar terceres dosis de la vacuna, Paredes explica que, de moment, no hi ha dades sòlides que apuntin que s’hagi de posar la tercera dosi a tota la població, sinó només a aquelles persones que, malgrat estar vacunades, es poden infectar i tenir complicacions greus de la malaltia. «Parlem d’aquelles persones que tenen un sistema immunitari més debilitat: persones immunodeprimides o trasplantades, que estan rebent tractaments immunodepressors o persones grans amb patologies prèvies», assenyala.
Girar la mirada cap al sud global
Segons un estudi de la Universitat Johns Hopkins publicat a la revista mèdica British Medical Journal (BMJ), un 25% de la població mundial no tindrà accés a una vacuna contra la Covid fins a l’any 2022. I és que mentre Espanya supera amb escreix el 70% de la població vacunada amb la pauta completa, països com Sudan o Nigèria només tenen un 1,4% de la seva població vacunada, segons dades d’Our World in Data.
«Hem de girar del tot la mirada cap al sud», expressa la investigadora Clara Prats, qui insisteix en el fet que la pandèmia és un problema global i no estarà controlada fins que ho estigui a tot arreu. «Mentre el virus segueixi circulant a escala mundial, anirà entrant sistemàticament al nostre territori i seguirà havent-hi la probabilitat que sorgeixin noves variants que compliquin la situació epidemiològica», remarca. «La vacuna té un efecte personal, que ens protegeix de desenvolupar malaltia greu, però també col·lectiu, perquè redueix la transmissió. Per tant, l’objectiu no és vacunar el 80 o 90% dels catalans, sinó vacunar el 80 o 90% de la població mundial», afegeix Prats.
En la mateixa línia s’expressa Roger Parades, qui assenyala que en alguns països del món, on no han arribat les vacunes, la situació és «absolutament dramàtica i la gent està abandonada a la seva sort». Per això, defensa que «és urgent que pressionem als nostres governs perquè cedeixin el seu excedent de vacunes i contribueixin a un esforç global per assegurar que arribin les vacunes a tots aquells països on no estan arribant. És una qüestió d’humanitat i solidaritat», conclou.
