La pandèmia ha propiciat el desenvolupament de vacunes contra la Covid-19 a una velocitat i escala sense precedents. Diverses d’aquestes, com la fabricada per Oxford/AstraZeneca i BioNTech/Pfizer, estan aprovades per al seu ús a múltiples països i han demostrat reduir les infeccions, transmissions, hospitalitzacions i morts per aquesta malaltia.
Tot i això, s’han notificat complicacions neurològiques poc freqüents associades al SARS-CoV-2 i a la vacunació. La comunicació d’aquests efectes adversos rars és molt important per a la valoració del risc-benefici d’aquestes vacunes i per orientar la pràctica clínica posterior a la vacunació. Per això la seva identificació és ara una prioritat científica mundial.
Per investigar la possibilitat d’una associació entre les vacunes o la infecció i el desenvolupament de trastorns neurològics, investigadors de diverses universitats del Regne Unit van examinar els ingressos hospitalaris per complicacions neurològiques durant els 28 dies següents a una primera dosi d’Oxford-AstraZeneca o Pfizer- BioNTech, o una prova positiva de SARS-CoV-2.
La comunicació dels efectes adversos és molt important per a la valoració del risc-benefici d’aquestes vacunes. Per això la seva identificació és ara una prioritat científica mundial.
L’estudi, realitzat en 32 milions d’adults a Anglaterra, revela un risc més gran, però baix, de patir dues rares afeccions neurològiques, la síndrome de Guillain-Barré i paràlisi de Bell, després de la primera dosi d’Oxford-AstraZeneca. Els resultats s’han publicat a la revista Nature Medicine.
Els autors deixen clar que aquest augment del risc es veu eclipsat per un de substancialment més gran després de passar la Covid-19 per als set trastorns neurològics estudiats. Així, hi va haver 38 casos addicionals de síndrome de Guillain-Barré per cada 10 milions de persones a qui se’ls va administrar Oxford/AstraZeneca, en comparació amb 145 casos per cada 10 milions després de donar positiu per SARS-CoV-2.
També es va observar un risc més gran de paràlisi de Bell entre 15 i 21 dies després de la vacunació; aquest risc, però, no va ser significatiu en tot el període d’estudi de 28 dies. Els autors van reproduir les troballes en una cohort nacional independent de més de tres milions de persones d’Escòcia.
Hi va haver 38 casos addicionals de síndrome de Guillain-Barré per cada 10 milions de persones a qui se’ls va administrar Oxford/AstraZeneca, en comparació amb 145 casos per cada 10 milions després de donar positiu per SARS-CoV-2.
Per a Peter Openshaw, catedràtic de Medicina Experimental de l’Imperial College de Londres, “les complicacions neurològiques de les vacunes contra el coronavirus són molt més rares que les ocasionades per la Covid-19, cosa que demostra la importància vital de vacunar-se”.
Opina igual Salvador Iborra Martín, immunòleg de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), en declaracions al Covid-19 Vaccine Media Hub: “Les conclusions de l’estudi poden servir de base per prendre decisions sobre com actuar en altres països. Permeten valorar millor el balanç entre el risc i el benefici d’aquestes vacunes, i decidir de manera més objectiva una estratègia de vacunació massiva”.
Risc mínim d’ictus
També hi va haver un risc més gran d’ictus hemorràgic en els 28 dies següents a la vacunació amb la vacuna de Pfizer-BioNTech, és a dir, uns 60 casos addicionals per cada 10 milions de persones. Penny Ward, professora de medicina farmacèutica al King’s College de Londres, explica com aquest increment es va observar a les dades d’Anglaterra, però no es va confirmar a la mostra escocesa.
“A més, va ser superat pel major risc d’hemorràgia subaracnoïdal, trobat amb més freqüència després de la infecció per Covid”, afirma. “Des de qualsevol perspectiva, i en particular amb la propagació comunitària de la infecció en augment al Regne Unit, els adults no immunitzats haurien de vacunar-se per reduir el seu propi risc d’efectes greus al sistema nerviós central si s’infecten”, afegeix.
Com que l’ictus hemorràgic va ser tan poc freqüent després de la vacunació de Pfizer-BioNTech, l’estimació de qualsevol augment del risc és imprecisa. Qualsevol possible associació necessita més confirmació independent. – David Werring
Segons David Werring, de l’Institut de Neurologia Queen Square UCL, “atès que l’ictus hemorràgic va ser tan poc freqüent després de la vacunació de Pfizer-BioNTech, l’estimació de qualsevol augment del risc és imprecisa. Qualsevol possible associació amb l´hemorràgia intracerebral necessita més confirmació independent”.
Limitacions de l’estudi
Els autors consideren que aquests resultats ajudaran a la presa de decisions clíniques i a l’assignació de recursos per a aquestes complicacions neurològiques rares. Tot i això, encara compten amb algunes limitacions: “Seria útil replicar les troballes en conjunts de dades de mida similar i a escala internacional”.
Els autors consideren que aquests resultats ajudaran a prendre decisions clíniques i assignar recursos per a aquestes rares complicacions neurològiques. Tot i això, encara compten amb algunes limitacions.
“Només s’ha estudiat l’aparició de trastorns després de la primera vacuna, i per això no ens aclareix si aquests riscos augmenten després d’una segona dosi, cosa que seria esperable. D’altra banda, com que només es consideren registres hospitalaris, no es valoren trastorns de menor gravetat o que puguin aparèixer en persones amb una mala cobertura sanitària”, afegeix Iborra Martín.
“Tampoc no es té en consideració la història clínica, per la qual cosa algunes de les persones podrien haver tingut episodis previs de certs trastorns, com la miastènia”, conclou l’expert espanyol.
Referència:
Neurological complications after first dose of Covid-19 vaccines and SARS-CoV-2 infection. DOI 10.1038/s41591-021-01556-7 https://www.nature.com/articles/s41591-021-01556-7
