Entre molts altres efectes, la pandèmia de la Covid ha provocat un retrocés en la lluita contra la tuberculosi i les morts causades per aquesta malaltia infecciosa han augmentat per primera vegada en més d’una dècada. Aquesta és la principal conclusió de l’informe World Health Organization’s 2021 Global TB report publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el passat 14 d’octubre.
La causa d’aquest repunt de defuncions, segons els experts, és que els recursos dedicats a lluitar contra la tuberculosi han disminuït amb l’arribada de la pandèmia de la Covid i també s’ha produït una major dificultat per accedir als serveis essencials en els moments de màxima tensió sanitària i durant els confinaments. Aquesta dificultat per accedir als serveis sanitaris ha fet que moltes persones no hagin sigut diagnosticades el 2020. Mentre que el 2019 es van diagnosticar 7,1 milions de casos nous de tuberculosi, el 2020 aquesta xifra es va reduir a 5,8 milions.
L’impacte de la pandèmia en la detecció dels casos de tuberculosi també s’ha pogut observar a Barcelona. Les dades provisionals que es van avançar a les XXV Jornades Internacionals de Tuberculosi, celebrades els passats 15 i 16 de novembre a Barcelona, revelen que el 2020 es van registrar 242 nous infectats, un 18% menys que el 2019. Aquest descens s’atribueix a la suspensió dels programes de vigilància activa durant els moments àlgids de la pandèmia.
La principal intervenció sanitària disponible per reduir el risc que la infecció de tuberculosi evolucioni a malaltia activa és el tractament preventiu de la tuberculosi, i la majoria de les persones que reben aquest tractament viuen amb el VIH. El nombre global de persones que van rebre el tractament preventiu va augmentar d’1,0 milions el 2015 a 3,6 milions el 2019, però aquesta tendència positiva es va invertir el 2020, amb una reducció del 21%, a 2,8 milions. Això, probablement, va reflectir les interrupcions dels serveis de salut causades per la pandèmia de Covid-19.
L’OMS calcula que, aproximadament, el 2020 van morir 1,5 milions de persones de tuberculosi, la majoria als 30 països amb més incidència d’aquesta malaltia, majoritàriament al continent africà i asiàtic. Les projeccions de l’Organització suggereixen, però, que l’impacte de les interrupcions causades per la pandèmia en el nombre de persones que desenvolupen la malaltia i moren podria ser molt pitjor el 2022.
Algunes dades
La tuberculosi és una malaltia transmissible que constitueix una de les principals causes de mala salut i una de les principals causes de mort a tot el món. Fins a l’aparició del coronavirus, la tuberculosi era la causa principal de mort per un sol agent infecciós, per sobre del VIH/SIDA.
L’OMS estima que uns 4,1 milions de persones la pateixen actualment, però no han estat valorades per un especialista o informat oficialment a les autoritats nacionals. De fet, des que una persona s’infecta fins que desenvolupa un quadre clínic poden passar mesos i fins i tot anys, fet que dificulta l’estudi de contactes i el seguiment de les cadenes de transmissió.
Aquesta malaltia és causada pel bacil Mycobacterium tuberculosis, que es propaga quan les persones malaltes de tuberculosi expulsen els bacteris a l’aire, per exemple, en tossir. La malaltia sol afectar els pulmons, però pot afectar altres zones. La tuberculosi és curable i prevenible: al voltant del 85% de les persones que desenvolupen la malaltia de la tuberculosi es poden tractar amb èxit amb un règim de medicaments de sis mesos de durada.
La majoria de persones que desenvolupen la malaltia -al voltant del 90%- són adults, amb més casos entre els homes que entre les dones. El nombre de persones que adquireixen la infecció i desenvolupen la malaltia també es pot reduir mitjançant una acció que abordi els factors de risc: desnutrició, infecció pel VIH, el tabaquisme, els trastorns per consum d’alcohol i la diabetis.
El bacil Calmette-Guérin (BCG) és actualment l’única vacuna autoritzada i en ús contra la tuberculosi, amb una cobertura propera al 90% a països amb alta incidència. La vacuna té gairebé cent anys d’antiguitat i està basada en una soca atenuada del bacteri que causa la malaltia, proporcionant protecció contra la malaltia però conferint una protecció molt limitada contra les formes pulmonars de tuberculosi, responsables de la seva transmissió. Actualment, hi ha diferents vacunes profilàctiques contra la tuberculosi que es troben en desenvolupament per reemplaçar BCG o per millorar la protecció en individus ja vacunats.
Es necessiten recursos
L’informe de l’OMS fa una crida urgent a la posada en marxa d’accions per mitigar i revertir l’impacte de la pandèmia de Covid-19 sobre la tuberculosi. La prioritat immediata és restablir l’accés i la prestació de serveis essencials contra la tuberculosi, de manera que els nivells de detecció i tractament de la malaltia es puguin recuperar almenys fins als nivells del 2019.
El progrés en la reducció de la càrrega de la malaltia de la tuberculosi requereix un finançament adequat per als serveis de diagnòstic, tractament i prevenció de la tuberculosi, sostingut durant molts anys. Tot i això, el finançament en els països d’ingressos baixos i mitjans, que representen el 98% dels casos de tuberculosi notificats, està molt per sota del que es necessita, i hi va haver una disminució del 8,7% en la despesa entre 2019 i 2020 (de 4.998 milions d’euros a 4.567 milions), tornant a nivells del 2016.
Els objectius mundials, incomplerts
El 2014 i 2015, els estats membres de l’OMS i les Nacions Unides es van comprometre a una sèrie d’objectius per al 2020 per tal de posar fi a l’epidèmia de la tuberculosi. Aquesta estratègia contemplava una reducció del 35% en el nombre de morts per tuberculosi i una reducció del 20% en la taxa d’incidència de la tuberculosi, en comparació dels nivells del 2015. Aquestes fites, però, no es van assolir ni a escala mundial ni a la majoria de les regions i països de l’OMS, encara que hi va haver alguns casos d’èxit que van demostrar que les fites eren assolibles.
Mundialment, la reducció del nombre de morts per tuberculosi entre el 2015 i el 2020 va ser de només el 9,2%, és a dir, aproximadament un quart del camí cap a la fita. El nombre de persones que emmalalteixen cada any es va reduir un 11% entre 2015 i 2020, una mica més de la meitat del camí cap a la fita del 20% el 2020.
A escala regional, només la Regió d’Europa de l’OMS va assolir la fita de reducció de la taxa d’incidència de la tuberculosi, amb un descens del 25%. La Regió d’Àfrica de l’OMS va estar a punt d’assolir la fita, amb una reducció del 19%.
Els líders de tots els Estats membres de l’ONU s’han compromès a “posar fi a l’epidèmia mundial de tuberculosi” per al 2030, sostinguts per fites i objectius concrets. Després de la primera reunió d’alt nivell de les Nacions Unides sobre la tuberculosi el 2018 i d’un informe sobre la tuberculosi del secretari general de les Nacions Unides el 2020, a l’Assemblea General de les Nacions Unides del 2023 es durà a terme una revisió dels progressos realitzats fins a finals del 2022.
