L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que el risc global que suposa la nova variant òmicron és «molt alt». Per aquest motiu, ha demanat a tots els governs accelerar la vacunació contra la Covid, especialment entre la població de risc, i que es reforcin totes les mesures de vigilància davant aquesta nova variant que ha posat el món en alerta. L’organització també ha demanat a tots els països que notifiquin possibles casos o brots associats a òmicron.
L’Assemblea Mundial de la Salut, l’òrgan plenari de l’OMS, s’ha reunit durant aquesta setmana, entre el 29 de novembre i l’1 de desembre, en una trobada extraordinària, per segon cop en tota la seva història, per tal d’examinar les vies per enfortir els mecanismes internacionals de prevenció, preparació i resposta davant de noves pandèmies.
Aquesta reunió extraordinària va ser convocada després de la darrera reunió ordinària del mes de maig passat i ha tingut com a únic punt de l’ordre del dia l’examen de l’Informe del Grup de Treball d’Estats Membres sobre l’enfortiment de la preparació i resposta de l’OMS davant d’emergències sanitàries. La decisió de l’Assemblea ha sigut establir un òrgan de negociació intergovernamental per tal de redactar i negociar un conveni, acord o un altre instrument internacional de l’OMS sobre prevenció, preparació i resposta davant de pandèmies.
Què se’n sap, de la variant òmicron?
L’existència de la variant òmicron es va anunciar el 24 de novembre, després de detectar-la en mostres recollides entre el 12 i el 20 de novembre a Sud-àfrica. Segons l’OMS, però, el primer cas confirmat correspon a una mostra del dia 9 de novembre.
De moment, la nova variant es troba en estudi i encara no es coneixen del cert els efectes que pot tenir per als sistemes de diagnòstic, tractaments i vacunes. El que sí se sap és que òmicron té aproximadament 100 mutacions, el doble de mutacions que la variant delta. D’aquestes mutacions, més de 30 es troben a la regió del genoma del virus que conté la informació per a la proteïna spike (S), la que el virus fa servir per entrar a les cèl·lules i que és la diana de les vacunes actuals.
La gran quantitat de mutacions i la rapidesa amb què aquesta variant s’ha expandit fa témer que pugui ser més transmissible que les variants conegudes fins ara. De moment, òmicron ja és present a Àfrica, Europa, Orient Mitjà i l’Àsia Oriental. A Espanya es va detectar el primer cas de la variant òmicron el passat dilluns a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, tractant-se d’un viatger procedent de Sud-àfrica. També a Catalunya s’han detectat dos casos positius d’aquesta nova variant.
El descobriment de noves variants del coronavirus posa, de nou, sobre la taula la necessitat que les vacunes arribin a tots els països del món. De fet, segons dades del web Our World in Data, un 53,9% de la població mundial ha rebut almenys una dosi de vacuna, però als països amb ingressos baixos només se n’ha administrat almenys una dosi al 5,6% dels seus habitants. El fet que hi hagi països on encara no hagin arribat les vacunes facilita que el virus circuli més i tingui la possibilitat de mutar i generar variants més contagioses.
Segons l’OMS, una pandèmia com aquesta requereix esforç planetari per eliminar-la. En aquest sentit, el director general de l’OMS insisteix reiteradament en el fet que «ningú estarà fora de perill fins que tots estiguem fora de perill, ja que l’única manera de posar fi a això és aconseguir que tothom que necessiti vacunes, proves i tractaments per al coronavirus, a qualsevol lloc del món, els pugui aconseguir».
En la mateixa línia, el pediatre i epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona Quique Bassat assenyalava en una entrevista a El Diari de la Sanitat que «fins que no estigui vacunada també la població dels països més pobres no podrem donar per controlada la pandèmia a escala global, sempre tindrem forats per on seguirà entrant i circulant el virus».
Intensificar la prevenció davant de futures pandèmies
La pandèmia de la Covid-19 ha posat sobre la taula la importància d’intensificar la prevenció, preparació i resposta davant de noves pandèmies i emergències sanitàries. En aquest sentit, el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, ha dit que la decisió de l’Assemblea Mundial de la Salut era una oportunitat única en una generació per enfortir l’arquitectura sanitària mundial amb la intenció de protegir i promoure el benestar de totes les persones.
«La pandèmia de Covid-19 ha tret a la llum els nombrosos errors del sistema mundial de protecció de les persones davant de les pandèmies: les persones més vulnerables es queden sense vacunes; els treballadors de la salut no tenen l’equip necessari per fer la seva tasca de salvar vides; i els enfocaments de «jo primer» obstaculitzen la solidaritat mundial necessària per fer front a una amenaça mundial», ha subratllat el director general de l’OMS.
Fer front a tot això requereix, a parer de l’OMS, «un enfocament integral i coherent per enfortir l’arquitectura sanitària mundial, i l’elaboració d’un nou instrument per a la prevenció, preparació i resposta davant de pandèmies des d’una perspectiva que abasti totes les instàncies governamentals i tota la societat, donant prioritat a la necessitat d’equitat».
L’òrgan de negociació que s’ha acordat crear en aquesta assemblea extraordinària celebrarà la seva primera reunió abans de l’1 de març de 2022 i la segona reunió abans de l’1 d’agost de 2022. També presentarà un informe sobre els avenços de la seva tasca a la 76a Assemblea Mundial de la Salut el 2023 i sotmetrà les seves conclusions a la consideració de la 77a Assemblea Mundial de la Salut que se celebrarà el 2024.
