Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’etern debat entre el liberalisme radical i el bé comú. Entre la llibertat individual (de fer el que es vulgui) i les normes socials per preservar la seguretat, la salut, l’equitat, els drets de tothom. Aquest debat (moltes vegades lluita), amb falses opinions no científiques i mentides per interessos personals o corporatius, és constant en la història. Recordem, per exemple, el tema del tabac en els establiments públics o les limitacions de velocitat i altres en la conducció (radars, telèfon mòbil, nivells de drogues, retirada de punts…), que han fet baixar dràsticament els accidents. O bé la regulació del nivell de sorolls i tantes coses que, amb la seva regulació (i sanció), han millorat la salut de la ciutadania, malgrat la limitació de la llibertat individual, a favor de la solidaritat i l’equitat.
Ara en trobem que, quan les bones administracions públiques volen regular l’urbanisme i la mobilitat, també hi ha resistències per interessos (o opinions) econòmics, ideològics o polítics. S’ha donat en el tema de les superilles, el tramvia i, ara, en la Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE), totes elles planificades amb els valors de la salut de totes les persones, la seguretat i la lluita contra l’emergència climàtica.
Aquesta història comença amb els recursos judicials d’unes entitats opositores a aquestes mesures: Plataforma Afectats per Restriccions Circulatòries (PARC), l’Associació de famílies nombroses de Catalunya, el Gremi Provincial de Tallers de Reparació d’Automòbils, la Federació Empresarial Catalana d’Autotransports de Viatgers, l’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya i l’Associació d’autònoms-Pimes de transport de Catalunya.
Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), decreta anul·lar l’ordenança municipal de ZBE, manifestant algunes raons com l’escassa memòria econòmica, l’àmbit geogràfic, el tipus de vehicles exclosos (referint-se a l’etiquetatge de la DGT) i els perjudici pels més desfavorits econòmicament. El tribunal no fa balanç de cost-beneficis d’aquesta mesura. Enfront d’això, cal recordar les obligacions que tenim per la Directiva Europea sobre la Qualitat de l’Aire, que Europa ja hi ha 300 ciutats amb les seves ZBE i que la llei recent de trànsit que incorpora sancions de fins a 200 euros per incomplir les normes de les ZBE.
Davant la sentència del TSJC, professionals del món de la salut i el municipalisme han volgut donar resposta. S’han pronunciat 78 professionals de salut en contra de la sentència per motius de salut i emergència climàtica. A part, el prestigiós institut IsGlobal ha nodrit de coneixements científics els valors, plans i propostes ambientals de la ciutadania i les institucions.
També s’han pronunciat en contra de la sentència 112 professionals de salut de 40 entitats sanitàries assistencials i de recerca de Catalunya. També els ajuntaments de Londres, París, Roma i Milà han fet manifesta la seva solidaritat amb el de Barcelona en les mesures de la ZBE i en contra de la sentència.
Finalment, cal dir que si es considera que alguna causa de les mencionades, més o menys dubtosa de la seva eficiència o equitat, sembla que la més discutida és l’afectació dels propietaris de vehicles afectats amb condicions econòmiques més precàries. Aquests es poden acollir a ajudes per canvi de vehicle no contaminant i així, entre tots, solidàriament, treballem per una millor salut i un millor clima.
