Els fons voltor han duplicat la seva participació a l’accionariat la majoria d’hospitals de gestió mixta (model PFI, Private Finance Initiative) de Madrid en cinc anys. Mentre que el 2018 tenien una participació mitjana del 49%, el 2022 ja controlen la totalitat de l’accionariat a cinc dels set centres que operen sota aquest model*. Així ho denuncia la Plataforma contra els Fons Voltor, que ha actualitzat recentment les dades en aquesta matèria.
Fons especuladors com Quaero Capital, LBEIP BV, Brookfield, Meridiam, Bestinver o DIF són els propietaris actuals de la concessió dels hospitals del Tajo (Aranjuez), del Sud-est (Arganda), del Henares (Coslada), Porta del Ferro (Majadahonda), Infanta Cristina (Parla), Infanta Sofia (Sant Sebastià dels Reis) i Infanta Leonor (Vallecas). L’esmentada plataforma estén el concepte “fons voltor” a “tots els fons d’inversió que especulen amb els serveis públics i les necessitats bàsiques de la població”.
Els set hospitals model PFI de la Comunitat de Madrid van ser aixecats durant els anys d’Esperanza Aguirre a la presidència del Govern regional. La seva construcció es va adjudicar a diferents empreses que, posteriorment, serien les encarregades de gestionar-ne la part no sanitària durant 30 anys. D’aquesta manera, la UTE composta per FCC, OHL i Bankia es va quedar amb la concessió de l’Hospital del Sud-oest, Acciona amb l’Infanta Sofia o Dragados, de Florentino Pérez, amb el Puerta de Hierro, per posar-ne alguns exemples.
“Aquestes grans constructores adjudicatàries van crear empreses ad hoc per gestionar la part no sanitària de l’hospital. El que han fet és vendre les accions de l’empresa gestora als fons, que ara són els propietaris de facto de la concessió hospitalària”, explica Vicente Losada, membre del Grup de Treball d’Auditoria Ciutadana del Deute a Sanitat (Audita Sanidad), una de les organitzacions que componen la Plataforma contra els Fons Voltor.
Segons explica Manuel Gabarre, autor de Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler (Traficantes de Sueños, 2019), l’objectiu d’aquest tipus d’inversors és “obtenir la màxima rendibilitat al mínim temps possible, que no sol ser més de cinc anys”. Per això, des que aquests hospitals es van construir, no només hi ha hagut vendes d’accions des de les constructores adjudicatàries a alguns fons, sinó que ja s’han dut a terme operacions entre fons.
Aquest és el cas de l’Hospital Puerta de Hierro, on el fons d’inversions holandès DIF Capital Partners va aconseguir l’accionariat de l’empresa gestora el 2016. Després d’obtenir la rendibilitat desitjada, el 2019 va vendre la participació al fons canadenc Brookfield Asset Management. “El problema de tot això és que quan acabi la concessió d’aquests hospitals, el 2035, hauran canviat de mà diverses vegades i ja no sabrem ni qui n’és el propietari”, denuncia Vicente Losada.
El paral·lelisme amb les residències
Manuel Rico és director de Recerca del diari infoLibre i autor de Vergüenza! El escándalo de las residencias (Planeta, 2021). En aquest treball, analitza les fallades estructurals a les residències de gent gran que van permetre que més de 20.000 persones grans morissin a la primera onada de la pandèmia, moltes controlades per fons: “Un pot entrar a les webs d’aquests fons i veurà que en elles mai no es parla de ràtios de personal ni de com estan de ben cuidades les persones grans, sinó que presumeixen de les ràtios financeres. I un parla del que el preocupa”, va explicar Rico durant la seva intervenció en unes jornades organitzades per l’esmentada plataforma a l’Ateneu La Maliciosa, de Madrid.
A la seva exposició, Rico va esmicolar com els beneficis dels fons d’inversió són contraris al benestar dels residents: “Per guanyar molts diners, o tens molts clients o retalles, i solen fer les dues coses alhora. Retallar personal o alimentació és retallar directament en la qualitat de vida”. Un fet que també es pot extrapolar al cas dels hospitals PFI, on els fons són els encarregats de gestionar els serveis no sanitaris.
En l’actualitat, aquests inversors han estès els seus tentacles més enllà de les centres sanitaris de la Comunitat de Madrid, i ja fan negoci a la major part de les comunitats autònomes, segons les dades de la Plataforma contra els Fons Voltor: Castella i Lleó (Hospital de Burgos), Castella-la Manxa (Hospital de Toledo), Catalunya (Hospital Moisés Broggi i Sant Joan Despí), Extremadura (Hospital de Don Benito), Galícia (Hospital Álvaro Cunqueiro i de Vigo) i Illes Balears (Hospital de Son Espases i Can Misses Eivissa).
*Fe d’errors: En una primera versió de la informació es deia que els fons controlaven el 100% de l’accionariat de tots els hospitals model pfi de la Comunitat de Madrid, tal com es va afirmar durant la roda de premsa. Tot i això, als hospitals de l’Henares i de Parla només tenen el 49%, segons figura en la documentació facilitada per la mateixa Plataforma contra els Fons Voltor.
