Amb l’arribada del fred i sense màscares que detinguin el virus de la grip, les visites als centres de salut en tot Espanya es multipliquen. Quan això succeeix, no triguen a sortir a relluir les costures d’un sistema que ha suportat massa tisorades. Per exemple, a Madrid, on l’atenció primària porta anys sofrint retallades.
Les mancances en la sanitat pública són patents en més comunitats autònomes, encara que a Madrid es presentin en grau suprem. Pesen els 27 anys de governs del PP i els ja més de tres amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant, l’última ocurrència dels quals ha estat reactivar 80 punts d’urgències hospitalàries (on s’uneixen els SUAP –Serveis d’Urgències d’Atenció Primària–, SAR –Serveis d’Atenció Rural– i PACS –Punts d’Atenció Continuada–), amb només 46 metges. En els 34 restants s’atendrà a través de videoconsultes.
El despropòsit ha portat a la vaga als metges i metgesses de les urgències hospitalàries i, a partir del 21 de novembre, se sumaran els professionals d’atenció primària i pediatria. Aquest diumenge està convocada una manifestació amb el lema: ‘Madrid s’aixeca per la sanitat pública. Contra el pla de destrucció de l’atenció primària’. Entre les raons per sortir al carrer, hi ha sis dades esclaridores:
La segona comunitat amb menor ràtio de mèdics/ques d’atenció primària
Segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, amb xifres de 2021, a Madrid hi ha 4.579 equips d’atenció primària. Això implica una ràtio de 0,68 facultatius per cada 1.000 habitants. Només les Illes Balears tenen una taxa més baixa (0,58), a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Acarat amb les dades d’Indicadors Clau del Sistema Nacional de Salut –INCLASNS– (web del Ministeri de Sanitat) i dels successius informes anuals d’aquest, es comprova que la ràtio és menor que 11 anys abans (el 2010 era de 0,69) a pesar que el nombre de metges ha passat de 4.410 el 2010 als 4.579 actuals.
La primera comunitat amb menor personal d’infermeria per pacient
Amb dades del 2020, les últimes actualitzades en l’INCLASNS, Madrid és la comunitat d’Espanya que té menys personal d’infermeria per cada 1.000 pacients; en concret, 0,5. La taxa també ha baixat des del 2010, quan eren 0,52, cosa que només succeeix a Madrid i a Cantàbria, que ha passat de 0,66 a 0,64.
Excepte per una lleugera variació el 2018, quan va caure a 0,49, la ràtio porta estabilitzada en 0,5 des del 2015. En l’extrem contrari a Madrid es troben La Rioja (0,91), Extremadura (0,89) i Castella i Lleó (0,88).
La segona amb menys despesa sanitària pública per habitant
Una altra de les xifres que explica de manera meridiana la penosa situació de l’atenció primària a Madrid (i de la sanitat en general) és que Madrid és la segona comunitat amb menor despesa sanitària pública per habitant (1.521,86 euros a l’any). El lloc més alt del deshonrós podi l’ocupa Andalusia (1.459,43 euros).
I això que la inversió en salut va créixer considerablement el 2020, ja que venia de 1.363,55 euros el 2019. Una dècada abans, el 2010, la quantitat ascendia a 1.203,37 euros. Immediatament després de Madrid hi ha La Rioja (1.626,1 euros).
La que dedica un menor percentatge de la despesa en sanitat a l’atenció primària
La principal perjudicada d’anys de retallades en la sanitat madrilenya ha estat l’atenció primària. La despesa general, com ja s’ha comprovat, és netament inferior al desitjable. El problema s’acreix en comprovar que Madrid és la regió que menys percentatge d’aquesta inversió total dedica a aquesta branca sanitària, en concret, un 10,66%. A prop, però per damunt, estan Galícia (11,62%) i Balears (12,05%).
El percentatge no ha parat de descendir des del 2016 –quan va ser de l’11,63%– i està clarament per sota de l’aplicat el 2010 (12,67%).
La tercera que més dedica a concerts amb la sanitat privada
L’anterior apartat i aquest s’entenen més ben junts. D’una banda, és la que menys dedica a atenció primària. Per una altra, és la tercera que més destina a concerts amb la sanitat privada: un 8,48% de la despesa sanitària pública total. Per damunt només estan Balears (9,2%) i, molt distanciada, Catalunya (23,61%).
En aquest cas, el percentatge ha oscil·lat entre 2010 i 2020. Va començar la dècada en un 7,47%, va aconseguir el seu zenit el 2015 (11,99%) i, a partir d’aquí, va començar a baixar fins a arribar a la dada actual.
La província amb més nombre de metges de família en atur
“Mèdic que estigui en atur, mèdic que aquesta mateixa tarda contracto en la Comunitat de Madrid”. La frase és d’Isabel Díaz Ayuso davant les crítiques per la situació de l’atenció primària. Però pot ser que la presidenta no s’hagi informat bé –o potser no té cap intenció de complir la seva paraula–, perquè, amb dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), a la província de Madrid hi havia, al setembre del 2022, 180 metges de família en atur. De fet, és la província amb més nombre d’aturats amb aquesta ocupació.
La xifra implica un decreixement anual (comparant-la amb setembre de 2021) del 5,26%. Enguany, ha tingut múltiples variacions, ja que va començar gener amb 168 metges en atur, va arribar a 314 al maig i posteriorment va descendir fins a 172 a l’agost, per a tornar a pujar al setembre.
Aquest article s’ha publicat originalment a La Marea
