La matèria grisa és la substància del cervell que conté principalment cossos neuronals, dendrites -les ramificacions que reben estímuls i alimenten les cèl·lules- i sinapsis -connexions i espais de transmissió d’informació entre neurones-, i és responsable de processar informació sensorial, controlar els moviments musculars i el pensament conscient. Se sap que un volum més gran de matèria grisa pot estar relacionat amb un millor rendiment cognitiu i una millor capacitat per a processar informació sensorial.
Ara un estudi liderat des de Barcelona mostra que hi ha un major volum d’aquesta substància grisa en cervells d’infants de 9 a 11 anys que s’han alimentat de llet materna durant més temps. La recerca ha estat dirigida per Christian Stephan-Otto, coordinador científic del Centre Computacional d’Imatge Pediàtrica (PeCIC) de l’Hospital Sant Joan de Déu-Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau–IIB Sant Pau.
El seu treball científic ha consistit en analitzar imatges de ressonància magnètica de prop de 8.000 nens de 9 a 11 anys per avaluar la relació entre la durada de la lactància materna i el volum de matèria grisa al cervell. Segons explica Stephan Otto, coordinador del PeCIC, van veure que “la durada de la lactància s’associava, de manera proporcional, a un volum més gran d’una àrea determinada del cervell en nens de 9 a 11 anys, en concret, en la regió que abraça el gir frontal inferior i l’escorça orbito frontal lateral”. El gir frontal inferior i l’escorça orbito-frontal lateral són dues regions importants de la part frontal del cervell que exerceixen funcions crucials en el processament semàntic, la presa de decisions i la regulació emocional. Tot i que investigacions prèvies ja havien mostrat els beneficis clínics i cognitius de la lactància materna, aquest estudi ha permès observar quins són els efectes a nivell cerebral.
Menys impulsivitat
Dels resultats de la investigació també es desprèn que “els volums més grans de concentració de matèria grisa s’associaven a menors nivells d’impulsivitat en els nens”. Per tant, tal com apunta el primer autor de l’article i investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau Christian Núñez, “aquestes troballes suggereixen que la lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat”.
Anteriorment, la lactància materna s’havia relacionat amb diversos beneficis per a la salut infantil, com ara una millor immunitat i un menor risc de malalties cròniques. A més, alguns estudis han trobat que un volum més gran de matèria grisa s’associa amb una millor salut mental i un menor risc de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió i l’ansietat. Però pocs estudis havien explorat la relació de la lactància materna amb el desenvolupament cerebral dels nens. Tal com indiquen els autors, la importància d’aquest estudi també és major “pel destacat paper d’aquestes regions cerebrals en la presa de decisions i la regulació de les emocions, entre altres funcions”. Els resultats han estat publicats a la revista científica Journal of Child Psychology and Psychiatry.
Segons explica la investigadora i una de les coordinadores de l’estudi, Maria Portella, “aquests resultats són només el començament. Esperem continuar investigant com la lactància materna afecta el cervell i com podem utilitzar aquesta informació per millorar la salut infantil. Amb aquest projecte hem posat la primera pedra per evidenciar que hi ha una relació, ara hem d’entendre millor com es relaciona aquest augment en el volum de matèria grisa amb els beneficis cognitius i clínics que ja sabem que té la lactància materna.”
L’estudi l’ha realitzat un equip investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic/IDIBAPS, la Fundació NeNe, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Salut Mental. El projecte utilitza dades de l’Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) dataset, un estudi longitudinal a gran escala finançat pel National Institute of Health dels Estats Units.
