D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) als Territoris Palestins Ocupats, del 7 d’octubre al 4 de novembre les forces armades israelianes han perpetrat fins a 102 atacs a l’atenció sanitària a la Franja de Gaza, matant a 504 persones, 16 de les quals eren personal sanitari de servei. En el total dels Territoris Palestins Ocupats, el nombre d’atacs puja gairebé als 200, tenint en compte els 96 atacs a Cisjordània, registrats del 7 al 24 d’octubre.
Investigacions periodístiques demostren que militants de Hamàs s’amaguen en túnels sota aquests equipaments sanitaris, i Israel també al·lega que les ambulàncies són emprades per a transportar soldats palestins. Tot i així, d’acord al dret internacional humanitari, els centres i els i les professionals de salut han de ser activament protegits de les hostilitats, i en cap cas objectiu dels atacs.
Per aquest motiu, organismes internacionals com les Nacions Unides i organitzacions com Metges sense Fronteres i Save the Children alerten que aquests atacs podrien constituir violacions del Dret Internacional Humanitari, de la mateixa manera que el bloqueig d’entrada d’ajuda humanitària i el tall dels subministraments d’aliments, aigua, medicaments, electricitat i combustible. Més enllà dels atacs militars, el bloqueig de subministraments ha portat els hospitals gazians a la vora del col·lapse, tal i com denuncien les autoritats sanitàries palestines i organitzacions humanitàries sobre el terreny. Les Nacions Unides, l’OMS, Metges sense Fronteres (MSF) i Save the Children demanen un alto-el-foc immediat.
22 hospitals palestins afectats pels atacs militars
El 7 d’octubre de 2022, els atacs de Hamas van assassinar 1.405 persones i van deixar 5.431 ferits, segons les autoritats israelianes. Alhora, més de 200 persones, inclosos infants, han estat segrestades. L’estat israelià va respondre amb el bloqueig total i el bombardeig continuat de la Franja de Gaza per a combatre l’organització terrorista i intentar rescatar els ostatges. Una resposta que ha deixat ja més de 10.000 morts civils en un mes de guerra i de bloqueig, d’acord amb les xifres del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, essent dos terços de les víctimes dones i nens.
Gairebé 200 equipaments sanitaris es troben entre els objectius que han tocat les bombes israelianes, assassinant a més de 500 persones. Segons informa l’OMS, la majoria de les persones mortes i ferides en els atacs contra centres sanitaris eren persones desplaçades internament i refugiades. A més, aquest centenar d’atacs israelians ha deixat a 459 persones ferides, inclosos 37 treballadors sanitaris. A nivell d’equipaments, l’ofensiva de les Forces de Defensa Israelianes ha malmès 39 punts de servei sanitari, que inclouen 22 hospitals, i ha afectat 31 ambulàncies.
El passat dissabte 4 de novembre, Mai Alkaila, Ministra de Sanitat de Gaza, on governa Hamàs, va denunciar els “atacs selectius deliberats” d’Israel contra diversos hospitals de la Franja de Gaza, referint-se als hospitals d’Al Shifa, l’hospital Al Quds, l’hospital Indonesi i l’Hospital Al Nasr, tal i com informava Europa Press. La Ministra de sanitat palestina ha declarat que en l’últim mes, 16 dels 36 hospitals i 51 dels 72 centres mèdics de la Franja han hagut de tancar per danys causats per bombes o per la falta de combustible per a generar electricitat.
L’atac al pàrquing de l’Hospital Àrab Al Ahli del 17 d’octubre va ser el més sagnant, provocant 471 morts i 342 ferits, segons informes del Ministeri de Salut de Gaza, mentre que les agències d’intel·ligència occidentals creuen que les xifres són considerablement més baixes i investigacions visuals apunten més aviat a un centenar de morts, tot i que no s’ha verificat cap xifra, informa el New York Times. El bombardeig ha estat condemnat “enèrgicament” per l’OMS, que destaca que “l’hospital estava operatiu, amb pacients, donants de salut i cures, i persones desplaçades internament que s’hi refugiaven”.
L’hospital va ser un dels 20 centres del nord de la Franja de Gaza que van rebre ordres d’evacuació per part de l’exèrcit israelià, però segons denuncia l’OMS, l’ordre d’evacuació va ser “impossible de dur a terme donada la inseguretat actual, la condició crítica de molts pacients, i la manca d’ambulàncies, personal, capacitat de llits del sistema sanitari i refugi alternatiu per als desplaçats”. L’autoria de l’atac encara no ha estat aclarida, però investigacions visuals de mitjans com el New York Times i Al Jazeera posen en dubte les proves més utilitzades per a argumentar que l’explosió va ser causada per un míssil palestí errant.
Pacients sota setge i subministraments esgotats
Més enllà de les morts i dels ferits directes causats per aquests atacs, l’ofensiva militar i el bloqueig de subministraments d’aigua, medicina i combustible i els talls de connectivitat a Gaza estan portant els hospitals i centres sanitaris gazians al límit.
La necessitat d’ajuda humanitària és imperant. El cap d’Infermeria de l’Hospital Shuhada Al-Aqsa de Gaza, Khalil Al-Degran, alerta que “es necesiten desesperadament més medicines, menjar, aigua i combustible per salvar vides”. Tal i com explicava a l’equip de l’OMS, als territoris palestins ocupats el passat 29 d’octubre, “no podem salvar totes les víctimes dels bombardejos, hi ha una crisi profunda a l’hospital […] i si no entra ajuda humanitària, l’hospital es convertirà en una morgue”.
Segons informa l’OMS, el 45% dels medicaments essencials tenien menys d’un mes de subministrament abans del 7 d’octubre, entre els quals antibiòtics per tractar infeccions, medicaments per evitar cardiopaties i infarts, quimioteràpia per a pacients amb càncer, insulina per pacients diabètics i subministraments mèdics per cirurgia i diàlisi.
“La situació als hospitals és catastròfica i dantesca”
Totes aquestes xifres es tradueixen en desesperació, mort i dolor sobre el terreny. Segons ha informat David Cantero Pérez, coordinador general de Metges sense Fronteres als Territoris Palestins Ocupats, “la situació als hospitals és catastròfica i dantesca, com el cas d’un dels nostres cirurgians, realitzant una amputació amb sedació parcial a un nen al terra, davant de la seva mare i de la seva germana”. “Aquest cas escenifica molt bé la situació dels hospitals, que estan a la vora del col·lapse”, explicava Cantero el dilluns 6 de novembre en roda de premsa des de Jerusalem.
De forma similar, Raúl Incertis, anestesista i cooperant valencià de MSF, descriu com “després de l’ordre de desplaçament cap al sud donada per Israel, gran part dels treballadors sanitaris van anar als hospitals per seguir treballant, corrent un gran perill quan es desplacen als centres sanitaris, fent torns llarguíssims durant 5 o 7 dies sense poder sortir de l’hospital”. Incertis, que havia arribat a Gaza l’1 d’octubre per treballar en un programa d’ortopèdia i cirurgia reconstructiva i va aconseguir sortir de la Franja després de tres setmanes atrapat, explica com “en el moment que finalment podien sortir del hospital anaven a veure a les seves famílies, en el cas que existissin, ja que nombrosos companys van perdre la casa i molts familiars, com l’infermera de MSF que, mentre estava treballant, van bombardejar casa seva i va morir tota la seva família”.
Al seu torn, Cantero, que porta anys treballant amb MSF als Territoris Palestins Ocupats, ha destacat la necessitat de posar aquests esdeveniments en context: “La Franja porta patint un bloqueig total per terra, mar i aire durant els darrers 16 anys, i entre el 70 i el 80% de la seva població ja vivia sota l’umbral de la pobresa, depenent de l’ajuda externa”. I afegeix: “A aquesta base li hem d’afegir quatre setmanes de bombardejos continuats indiscriminats i el desplaçament massiu de població civil, que ronda el miler i mig de persones desplaçades”.
Les Nacions Unides, l’OMS, Metges Sense Fronteres i Save the Children demanen un alto-el-foc immediat
Davant d’aquesta situació, el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres; agències de l’ONU com UNICEF, l’OMS i l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, així com organismes internacionals com Save the Children han tornat a demanar “que les parts respectin totes les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari i dels drets humans” així com “l’alliberament immediat i incondicional de tots els civils retinguts com a ostatges”, en un comunicat conjunt .
Alhora, el president internacional de Metges Sense Fronteres, el Dr. Christos Christou, ha demanat un alto-el-foc immediat “perquè puguin rebre medicaments i atenció sanitària”.
Mostres de solidaritat des de sindicats i organitzacions catalanes per la sanitat pública
Des de Catalunya, el personal sanitari i la ciutadania en defensa de la salut pública s’està començant a mobilitzar en solidaritat amb els i les professionals sanitàries palestines i la població civil. Sindicats i organitzacions de Catalunya i de la resta de l’Estat exigeixen “la fi immediata del brutal setge i bombardeig israelí a Gaza” i “l’entrada incondicional d’ajuda mèdica, personal, aliments i combustible a Gaza”. Alhora, demanen “el compromís del govern espanyol per oferir suport material i institucional als proveïdors de servei de salut de Gasa” i “detenir la cooperació militar i el comerç amb Israel”.
Sindicats i organitzacions vinculades amb la Sanitat pública exigeixen la fi immediata del brutal setge i bombardeig a Gaza, l'entrada d'ajuda mèdica, personal, aliments i combustible a Gaza, així com detenir la cooperació militar i el comerç amb Israel. pic.twitter.com/cie6q5l5M2
— ProuComplicitat #AturemElGenocidi (@proucomplicitat) November 7, 2023
En el comunicat, dirigit al Ministre de Sanitat, José Manuel Miñones, i al president espanyol, Pedro Sánchez, i signat el dimarts 7 de novembre de 2023 per organizacions com Infermeres de Catalunya o la Coordinadora de CGT d’Ambulàncies de Catalunya, els sotasignants se solidaritzen amb “els companys i companyes dels hospitals de Gaza i del transport sanitari”.
