Segons dades del departament d’acció social i ciutadania de la Generalitat, es calcula que prop de 700.000 persones tenen reconegut a Catalunya algun grau de discapacitat. Amb aquestes dades, es calcula que en una de cada cinc llars catalanes hi viu una persona amb discapacitat, moltes de les quals necessiten una atenció i cures específiques, i s’enfronten diàriament a importants reptes i barreres; moltes d’aquestes barreres són físiques, però d’altres es deuen a l’estigma associat a la discapacitat, basat moltes vegades en prejudicis i desconeixement. Aquestes barreres suposen desigualtat en molts àmbits, com ara l’accés a un sistema educatiu inclusiu, a l’ocupació de qualitat, a la vida independent, els problemes d’accés als serveis públics o a la participació social entre d’altres.
Aquest any, amb el lema “Som diversitat. Construïm Barcelona”, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i les diverses entitats especialitzades que treballen en la promoció de l’accessibilitat per aconseguir una ciutat cada vegada més inclusiva per a tothom, volen reivindicar els drets de les persones amb discapacitat. La commemoració d’aquesta diada va adquirint cada any més força sobre tot degut a l’impuls d’entitats que adrecen el seu treball a aquest col·lectiu.
L’origen: del paternalisme a la inclusió
A mitjans del segle XX una persona amb discapacitat es considerava invàlida i dependent i l’Estat es basava en un model assistencialista per proporcionar-li una vida com més digna possible. Però al llarg de les darreres dècades, i a mesura que es va començar a prendre consciència del fet que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta, es va produir un canvi de mentalitat. Com a conseqüència, l’enfocament paternalista de l’atenció ha evolucionat cap a un model basat en el desenvolupament dels drets humans i en la integració social d’aquest col·lectiu.
A nivell internacional, l’interès per la discapacitat es va iniciar el 1981, el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat. Posteriorment, es va establir la dècada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest període de deu anys com el termini per garantir la igualtat d’oportunitats en els sectors educatiu i laboral.
En finalitzar aquest decenni l’any 1992, les Nacions Unides van instaurar la celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
La importància de donar visibilitat
L’edició del vespre del “TN cap de setmana” d’avui serà editada i presentada per persones amb discapacitats intel·lectuals, que han suggerit i supervisat els temes que s’hi tractaran. De manera pionera, les informacions especials del telenotícies i del 324.cat estaran escrites amb el mètode de lectura fàcil, que en facilita l’accessibilitat cognitiva. Serà la primera vegada a la història que un telenotícies de TV3 serà copresentat per tres persones convidades: en aquest cas, tres persones amb discapacitats intel·lectuals, en una iniciativa pionera internacionalment. Els tres copresentadors convidats s’afegiran a l’equip habitual del “TN cap de setmana”: Beatriz Ruiz i Cristian Garcia, a la informació general, i Isabel Guinaldo, a les notícies d’esports, compartiran plató amb l’equip del telenotícies, format per Ramon Pellicer, Cristina Riba, Artur Peguera i Dani Ramírez.
Els tres copresentadors convidats tenen experiència en el món del periodisme: Beatriz Ruiz és redactora del projecte Èxit21, de la Fundació Catalana Síndrome de Down, i Cristian Garcia i Isabel Guinaldo formen part de l’equip de TEBVist, del grup cooperatiu d’inclusió social TEB. A més dels tres conductors, en aquesta edició especial del telenotícies centrada en les discapacitats intel·lectuals hi haurà dotze persones amb discapacitats intel·lectuals que faran d’editores convidades: és a dir, proposaran els temes dels reportatges i supervisaran la feina dels periodistes de l’informatiu.
Les idees de les peces informatives han sorgit en reunions de grup, organitzades per la federació d’entitats Dincat arreu del territori, amb la participació de la Fundació Aspros (Lleida), Fundalis (Tarragona), Fundació El Maresme (Mataró), AcidH (Barcelona) i Fundació MAP (Ripoll). De la informació esportiva, se n’ha ocupat la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL).
D’altra banda, l’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya volen afavorir l’accés de les persones amb discapacitat a la programació pròpia, oferint la gratuïtat de l’entrada per a l’acompanyant, sempre que en la targeta de discapacitat s’acrediti que necessiten l’ajuda “d’una tercera persona”. Aquesta nova política ja és efectiva en alguns d’aquests sis grans equipaments escènics de Barcelona i, en els que falten, ho serà plenament a partir de l’1 de gener del 2024.
D’aquesta manera, esperen acostar més els seus espectacles a totes les persones amb qualsevol tipus de discapacitat -física o orgànica, intel·lectual, cognitiva, sensorial o mental-, sigui o no visible, amb l’objectiu que la cultura sigui realment “accessible, justa i inclusiva” per a tothom.
