Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Amb la ratificació del conveni 189 [juny de 2022] i l’aprovació del reial decret de setembre de 2022 la situació de les treballadores de la llar i les cures ha millorat molt”, reconeix Fany Galeas, responsable de l’àrea de treballadores de la llar de CCOO Catalunya. “Però hi ha un problema que es manté: una part important de les treballadores està en situació irregular”, afegeix. Així ho corrobora l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball, que amb dades de fa dos mesos indica que 30.826 persones que treballen al sector de la llar i les cures a Catalunya, el 35% del total, ho fan en la “informalitat”. A més, destaca que és una “proporció que va a l’alça des de 2021”.
A Espanya, l’adquisició i equiparació de drets de les treballadores de la llar, ja sigui per fer-ne tasques de neteja o per tenir cura de persones malaltes, amb dificultats de mobilitat o dependents, va començar l’any 2011. Fins aleshores es regien per un decret de 1985 que les situava en un règim especial, fora de les cobertures bàsiques que sí assistien i assisteixen la resta de treballadors (sobretot els assalariats) com el dret a l’atur, a vacances pagades, a baixa laboral, a jubilació o dret a sindicar-se.
Des de fa 12 anys han de tenir un contracte per escrit, dues pagues extraordinàries a l’any, cotitzar a la Seguretat Social, accés al salari mínim interprofessional o un descans bàsic concret entre jornades de feina. Però l’empenta definitiva per igualar els drets d’aquestes professionals amb els de la resta de treballadors va ser el reial decret de 2022, “forçat per sentències europees”, recorda Pedro Moreno, responsable d’assessorament jurídic de la xarxa Treball de la llar just. A partir d’aleshores els acomiadaments han de tenir una causa concreta, se les ha d’avisar abans (20 dies d’antelació), han de rebre una indemnització, si es queden sense feina poden acollir-se a l’atur, estan protegides per la regulació en riscos laborals i tenen dret a permisos retribuïts. Uns canvis legals que, malgrat les intencions, no han satisfet del tot les treballadores ni les famílies contractants.
Particulars convertits en empresaris
“Actualment la gran majoria de treballadores de la llar es dedica a la cura de persones més que a la neteja”, assenyala Moreno. “Hi ha hagut un canvi bestial, perquè la població ha envellit molt, ha perdut autonomia i les famílies no se’n poden fer càrrec directament. Un canvi de tendència que la llei no ha recollit: no diferencia entre tasques de cura i de neteja”, lamenta. Per l’altra part, la de qui contracta, “en la majoria de casos es troben amb dificultats de gestió i econòmiques. Les famílies o persones passen a ser empresaris” sense els coneixements bàsics per exercir com a tals, explica l’advocat. Una situació que ha fet emergir empreses i cooperatives que actuen com a mitjanceres entre les treballadores i les famílies, així com plataformes digitals que en faciliten el contacte.
Les persones i famílies que contracten directament una persona per a la neteja de casa han de donar-la d’alta a la Seguretat Social i pagar-li un sou, per la qual cosa han de tenir en compte el conveni del sector o el salari mínim interprofessional per no remunerar-la per sota, fora de la llei. Cotitzacions i salaris s’actualitzen cada any, fet que obliga els usuaris a revisar-los periòdicament. “Les famílies solen contractar per poques hores a la setmana i no els surt a compte fer-ho directament. Acaben pagant més a la Seguretat Social que a la treballadora”, perquè el primer esgraó de les cotitzacions és molt alt, exposa Pedro Moreno. Si ho fan mitjançant una empresa, els pots sortir millor de preu. Per la treballadora, en canvi, quan el contracte és per poques hores és més beneficiosa la relació directa amb una família: “Hi ha la idea generalitzada que una treballadora de la neteja cobra 10-12 euros nets/hora. En canvi, si ho fa a través d’una empresa rebrà el preu/hora que especifica el conveni, per sota dels 10 euros/hora. Difícilment cobrarà per sobre de conveni”, precisa l’assessor jurídic de Treball de la llar just. Fer-se treballadores per compte propi, autònomes, no els compensa perquè “en general, als autònoms ja els costa arribar a finals de mes amb uns preus/hora de 30-40 euros. Per una treballadora de la neteja no és viable, perquè sol cobrar 10-12 euros/hora”, especifica l’advocat.
L’atenció que cal posar per contractar directament una treballadora per cures o per la neteja ha impulsat la creació d’empreses i cooperatives que ofereixen aquest servei. N’hi ha que són col·lectius de treballadores mateixes que s’agrupen i ofereixen el servei complet a les famílies: una professional de la neteja formada + la part de gestió, com la cooperativa Més que cures. “Fa sis anys vam muntar l’entitat perquè al barri [el Poblesec barceloní] hi havia moltes noies treballant en negre”, recorda Montse Ortí, membre de l’entitat. Ara són una trentena d’empleades i majoritàriament treballen per hores. “Totes estem assegurades pel règim general, estem formades, cobrem segons conveni i fem el contracte directe amb les famílies”.
Abusos i irregularitats
El poc reconeixement social de la feina, l’elevada feminització (el 91% de les professionals contractades a Catalunya l’any passat eren dones), la gran presència de treballadores extracomunitàries (un 63% el 2023) i, sobretot, el fet que es duu a terme en un àmbit privat, la llar, massa sovint exposa les treballadores a abusos i irregularitats. Inspecció de Treball posa poc la lupa en aquest sector, a parer dels experts. “La tasca transformadora cal fer-la amb les famílies”, sosté Pedro Moreno, “la gran majoria no sap com fer-ho correctament, si bé també hi ha qui se n’aprofita”. Les xifres de les cotitzacions a la Seguretat Social tiren enrere algunes famílies, que aleshores pacten relacions al marge de la llei, en negre. La necessitat d’ingressos per part d’algunes candidates, sobretot si són immigrants i la seva situació administrativa a Catalunya és irregular, facilita l’acceptació de vincles laborals fraudulents.
“El problema principal és la llei d’estrangeria”, considera Fany Galeas, de CCOO. Per poder obtenir un permís de treball l’empresa l’ha de fer, cosa a la qual no estan disposades moltes famílies. Per obtenir l’autorització de residència cal demostrar tres anys vivint a Espanya. I per viure-hi cal guanyar diners, fet que empeny moltes professionals a acceptar situacions anòmales. A banda, la representant sindical també relata que hi ha usuaris que acomiaden les treballadores per no haver-los de pagar les vacances, d’altres les fan treballar més hores al dia de les oportunes, alguns paguen per sota del salari mínim interprofessional, hi ha qui hi suma la feina de cures a tercers (per la qual cosa no estan preparades, adverteix Galeas) i fins i tot casos en què les treballadores pateixen assetjament o abusos sexuals. “La majoria no diu res per por o per vergonya”, assegura.
Les infraccions no són cosa només dels particulars. Empreses com Cuideo, que s’identifica com a agència de col·locació i així ho reconeix el Sistema Nacional d’Ocupació, han passat pels jutjats per, entre d’altres aspectes, quedar-se el 25% del salari de les treballadores. Segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de març de 2022 això sobrepassava les competències d’una empresa intermediària. Fa un any, el Jutjat Social número 15 de Barcelona va concloure que la plataforma Clintu mantenia una relació laboral amb les treballadores. “És com Tinder o com Glovo”, declara Montse Arcos, advocada de CCOO Catalunya que va portar aquesta demanda. “No és una eina informàtica que posa en contacte usuaris i treballadores, sinó que l’algoritme controla l’horari, el salari o la feina que han de fer les candidates”, explica. “Vam poder acreditar que les treballadores no establien les normes per treballar, que els sous sempre eren per sota de conveni i que no es respectaven els descansos”.
“Les plataformes han anat proliferant, obren i tanquen, i és una manera per trobar feina, però caldria fer-hi un acompanyament. En molts casos fomenten la precarització i la pèrdua de drets de les treballadores. És liberalisme pur i dur”, creu Pedro Moreno. MyPoppins, startup barcelonina que connectava usuaris amb professionals de la neteja i que CCOO també havia denunciat per contractar falsos autònoms, va presentar concurs de creditors l’abril passat.
Text publicat originalment a La fàbrica digital
