Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Consuelo Dopacio Pérez treballa des de fa deu anys com a infermera d’atenció primària al CAP de Barberà del Vallès. Fa poc més d’un any, durant la vaga d’infermeres, una pacient va adreçar-se a la consulta del CAP i va demanar ser visitada per un metge o metgessa. També va comentar que tenia intenció de demanar la baixa. Davant de la seva insistència per ser vista per un doctor o doctora, la Consuelo va acompanyar la pacient al mostrador amb l’objectiu de trobar-li un ‘forat’ amb un metge d’urgències, però no hi va haver sort. I recorda: “En aquell moment vaig pensar que la senyora tenia raó; jo sempre poso com a exemple que, si demano hora amb un ginecòleg, no vull que em visiti un otorrino… tots dos són metges, sí, però jo he demanat un ginecòleg… doncs quan un pacient demana visita amb un metge l’hauria d’atendre un metge; i actualment s’estan negant les visites mèdiques”. Segons relata, el personal GIS va avisar a la doctora adjunta, qui li va indicar a Dopacio que gestionés la incapacitat temporal (IT) de la pacient. “No, jo no haig de fer la baixa, i menys ara, que estem en vaga”, va respondre la Consuelo. I aquí va començar el seu periple per la justícia.
La infermera va ser sancionada amb una suspensió de tres dies de sou i feina, tot i que aquesta mesura no s’ha arribat mai a fer efectiva ja que es van demanar mesures cautelars mentre no sortís el judici. Dopacio va declarar i, pràcticament un any més tard, la sentència ha conclòs: “(…) després de revisar la documentació aportada per part de la defensa, no es pot afirmar que es tracta d’una obligació infermera formular les propostes d’incapacitat temporal”. Per tant, segons un comunicat del sindicat Infermeres per Catalunya, que es qui va portar la defensa, “la demanda presentada es resol anul·lant la resolució del maig del 2024 en què el director gerent de l’ICS imposa una sanció de tres dies de suspensió de funcions per la comissió d’una falta greu de l’article 72.3.c) de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut”. “Per llei, sols el professional mèdic pot formular una IT”, puntualitza el comunicat. Ni el programa ARES ni els PCE (Plans de cures estandarditzats), que és amb l’eina que treballen actualment les infermeres a l’Atenció Primària a Catalunya, no fan cap referència a l’obligació de fer aquesta proposta d’IT, i només concreta en quins casos, per criteris exclusivament clínics valorats per la infermera, cal derivar la persona atesa a un altre professional.
En aquesta línia, Infermeres per Catalunya manifesta que “les infermeres tenim les competències i les habilitats per treballar amb Guies de Pràctica Clínica (GPC), Gestió Infermera de la Demanda (GID) o Plans de Cures Estandarditzats (PCE)” però –avisa– que “en cap cas, promocionarem la precarització de les infermeres perquè facin de ‘secretàries’ de ningú. Si manquen professionals per a fer les visites que corresponen per a gestionar una IT tal com diu la llei, són els òrgans competents qui han de trobar una solució, i no pas derivar aquesta responsabilitat a les infermeres”.
Per la seva banda, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) destaca, en relació amb les propostes d’incapacitat temporal, que la legislació actual, incloent el Reial decret 625/2014, estableix que l’emissió de baixes i altes mèdiques és una competència exclusiva del personal mèdic. La infermera, dins les seves competències, pot realitzar la indicació de repòs dins del procés d’atenció de la persona, requereixi o no una IT laboral, per recuperació del seu problema de salut. Aquesta indicació de repòs es basa en el seu judici clínic sense interferir en les funcions reservades al personal mèdic. El COIB subratlla que és essencial que aquestes actuacions es desenvolupin sempre amb respecte per les competències de cada professional i d’acord amb els protocols consensuats, i defensa que les infermeres no poden ser objecte de pressions per part de cap actor del sistema sanitari en l’exercici de les seves funcions, que es fonamenten en el criteri clínic i en la professionalitat. En el mateix sentit, és essencial respectar aquest judici clínic i professionalitat de les infermeres quan deriven a altres professionals sota el seu criteri.
Consuelo Dopacio subratlla que, per damunt de tot, ella és infermera, no metge, i que “tot allò que podem solucionar des d’infermeria ja ho solucionem: si ve algú amb una ferida, un tall,… dins de les meves competències, puc solucionar moltes coses al pacient, però hi ha altres coses que necessiten un personal facultatiu, i per això hi són”. Satisfeta pel resultat de la sentència, reconeix que va lluitar perquè no volia crear un precedent –”són protocols que no corresponen a la infermeria”, insisteix– i està convençuda que “a la resta d’Espanya això no passa, només passa a Catalunya. A la resta de comunitats tenen molt clar que no faran de secretàries del metge, i encara menys a canvi de res”.
Tanmateix, Dopacio assegura que la gestió de les incapacitats temporals no és l’única cosa que no correspon a la competència infermera i que actualment s’exigeix al col·lectiu. Des de fa tres o quatre anys, “també ens diuen que hem d’auscultar els pacients o palpar l’abdomen, si és necessari, però durant la nostra formació en cap moment se’ns ha ensenyat a auscultar; ens marquen nous protocols i normes però ni disposem de la formació ni estem recolzades legalment“, afegeix.
