Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
(Per a Montserrat Rius, que avui fa anys)
El Dia Mundial de la Salut se celebra cada any el 7 d’abril per commemorar l’entrada en vigor de la constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Una data que la federació mundial d’associacions de salut pública (World Federation of Public Health Associations WFPHA), una de les quals és la Societat Espanyola de Salut Pública (SESPAS), aprofita per festejar la quarta edició de la setmana mundial de la salut pública del 7 a l’11 d’abril el lema de la qual és enguany “Redefinir l’equitat: Descolonitzar la Salut Pública per a un món més sa”.
La WFPHA ha escollit cinc temes per a la celebració d’aquest any: “La salut i construcció de la pau”, per ressaltar el paper fonamental de la pau com a base de la salut pública, juntament amb les contribucions crítiques de les iniciatives sanitàries a zones de conflicte, la recuperació i la diplomàcia sanitària. El concepte mateix de la salut com a dret humà fonamental –segons el glossari de promoció de la salut editat per l’OMS el 1998– destaca determinats prerequisits per a la salut, que inclouen la pau, adequats recursos econòmics i alimentaris, habitatge, un ecosistema estable i un ús sostenible dels recursos. “El canvi climàtic, la salut i un futur sostenible” és el segon tema, per fomentar l’anàlisi del seu impacte sobre la salut i estimular el desenvolupament d’estratègies per afrontar adequadament les crisis mediambientals. El tema del tercer dia “Les innovacions en salut pública per a un món més sa” vol destacar els avenços d’avantguarda, des de la salut digital a les noves tecnologies, centrant-se en com es poden reduir les disparitats sanitàries, fomentar l’equitat i la inclusió. Mentre que el dijous 10 d’abril es vol dedicar a l’abordatge de les necessitats globals de salut mental centrant-se en la cohesió social, la reducció de l’estigma i la integració l’atenció primària, sota el lema” Salut mental i cohesió social”. El cinquè i últim dia vol estimular el “Desenvolupament d’un personal i un lideratge sanitaris inclusius“, mitjançant la diversitat en el lideratge sanitari i la formulació de polítiques, amb el compromís de formar, contractar i retenir professionals de grups històricament poc representats per garantir uns recursos humans inclusius i representatius.
Però el que pot ser més rellevant per a la salut pública a Catalunya és que pel que sembla el govern vol desenvolupar per fi l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que fou creada el 2009, suprimida –oficialment per racionalitzar l’administració l’any 2013– i pendent d’aprovar els seus estatuts per tornar-la a recuperar, que, segons l’honorable consellera “ (…) a la tardor els tindrem i podrem posar-la en marxa (…)”.
Una institució que segons Carmen Cabezas, ex secretària de Salut Pública i membre del Cairòs, ha de tenir “la capacitat de reaccionar de manera ràpida si hi ha noves pandèmies, adaptar els recursos a les necessitats actuals, continuar incrementant els sistemes de vigilància, desplegar l’estructura territorial, avançar en sistemes d’informació i potenciar l’aprovisionament de serveis de Salut Pública“. I que, en la nostra opinió, també hauria de contribuir a la promoció de la salut comunitària cooperant amb els sectors de l’administració i de la societat determinants de la salut com l’educació, l’habitatge, el treball, etc. Com propugna el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) i va començar a desenvolupar el programa COMSalut, que culminava la iniciativa de l’OMS “Towards Unity for Health” (Actuant Units Per a la Salut : AUPA), per coordinar i integrar els agents implicats en la salut de la població.
Fins ara hem parlat de consignes i de declaracions d’intencions polítiques, tant a nivell internacional com estatal i català. El que cal és fer-les realitat en forma d’iniciatives en els terrenys del finançament i l’assignació de recursos i de planificació i gestió dels centres i serveis de la societat que tenen una incidència notable sobre la situació de salut personal i col·lectiva i, per tant, sobre la millora del benestar i la qualitat de vida.
En qualsevol cas, cal aprofitar aquestes efemèrides per induir a la reflexió als nostres responsables polítics i a la mateixa ciutadania sobre la necessitat d’actuar prioritàriament sobre un element que sovint s’infravalora: la desigualtat social.
