El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: drets
Reflexió des del punt de vista de la bioètica, i veient com opera el que coneixem com la Llei de cures inverses, a partir d’un cas de sensellarisme, a l’entorn d’un enfocament més comunitari.
El final de vida a domicili no és només una opció digna i desitjada per moltes persones. És també un repte sanitari i social que requereix una atenció complexa, transversal i altament personalitzada.
Hi ha molta feina per fer i encara queda molt per destapar. Espero de debò que tot això serveixi per a alguna cosa, desitjo que per fi s’escolti les treballadores, les famílies i els menors i que es creï un sistema de protecció que prioritzi mesures residencials alternatives, com famílies d’acollida o centres petits on sigui més fàcil per als menors desenvolupar un projecte de vida.
«El 28 de juny és un clam de voluntat unitària per plantar cara als discursos d’odi que volen fer marxa enrere en els drets de les persones LGTBIQ+».
L’Estatut Marc fa un pas endavant, però torna a deixar enrere la professió d’infermera.
La periodista Paula Boira Nacher publica «Un aborto, 8.000 pesetas» (Ed. Libros KO), una minuciosa investigació on dissecciona la lluita per aquest dret a Espanya.
Cal aprofitar aquestes efemèrides per induir a la reflexió als nostres responsables polítics i a la mateixa ciutadania sobre la necessitat d’actuar prioritàriament sobre un element que sovint s’infravalora: la desigualtat social.
En els darrers anys, els drets de les persones no heterosexuals han experimentat una evolució marcada per avenços significatius en alguns països europeus i per preocupants retrocessos en d’altres.
L’esperança de vida –en quantitat i qualitat– és en relació directa a la zona i barri on es viu.
És la vicepresidenta del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides. Recentment, va visitar Madrid per participar en una jornada organitzada per SOLCOM per parlar de la denúncia que aquesta organització va interposar fa uns anys contra Espanya per contravenir la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat.